Publicitat
Publicitat

Encara avui, la causa per la qual Lenin va morir continua sent un misteri. Podria haver estat enverinat, però no se li va fer cap prova. No es pot descartar que tingués el colesterol alt.

La mort de Lenin, un misteri per als metges

El pacient va fundar un estat totalitari famós pel terror despietat que hi regnava, diu la doctora Victoria Giffi davant un públic extasiat de metges i estudiants de medicina. Va morir de manera sobtada a les 6.50 h del 21 de gener del 1924, uns mesos abans de fer els 54 anys. La causa de la mort: ictus cerebral. Les artèries cerebrals de l'home estaven "tan calcificades que sonaven com una pedra quan hi picaves una mica amb les pinces".

El pacient en qüestió és Vladímir Ilitx Uliànov Lenin, i l'entorn en què s'analitza la seva mort és un congrés de patologia clínica, una reunió de facultats de medicina als Estats Units, a la Universitat de Maryland, on es presenta a un públic de metges i estudiants un cas mèdic misteriós. Al final, un patòleg resol el misteri amb el seu diagnòstic. Han estudiat els historials mèdics de Florence Nightingale, Alexandre el Gran, Mozart, Beethoven i Edgar Allan Poe.

Dades del cadàver

Dos especialistes s'han encarregat de resoldre el misteri de la mort de Lenin: Harry Vinters, catedràtic de neurologia i neuropatologia a la Universitat de Califòrnia, i Lev Lurié, especialista en història russa a Sant Petersburg. Vinters coneix detalls de l'historial mèdic de Lenin i de la seva història familiar. De petit, Lenin tenia el cap tan gran que queia tot sovint. Picava a terra tantes vegades que la seva mare va arribar a témer que patís alguna deficiència mental. De gran, va tenir malalties habituals en l'època: febre tifoide, mal de queixal, grip i una dolorosa infecció de la pell anomenada erisipela. Estava sotmès a un estrès molt intens, cosa que li provocava insomni, migranya i dolors abdominals. Als 48 anys, va rebre dos trets quan el van intentar assassinar. Una bala li va perforar el pulmó i se li va allotjar a la clavícula. Una altra se li va incrustar a la base del coll. Totes dues van restar al seu cos fins a la fi de la seva vida.

Antecedents familiars

El pare del dictador també va morir jove, als 54 anys, per una hemorràgia cerebral, encara que també va tenir una malaltia que potser era febre tifoide. La majoria dels seus set germans i germanes també van morir joves; dos, en la infància. Un germà va ser executat als 21 anys acusat de planejar l'assassinat del tsar Alexandre III i l'altre va morir als 19 anys de febre tifoide. Els tres que van superar els primers anys de l'edat adulta van morir per malalties cardiovasculars.

Dos anys abans de morir, Lenin va patir tres ictus que el van debilitar. Eminents metges europeus van proposar diverses causes, com ara esgotament nerviós, intoxicació crònica per plom per les dues bales allotjades al seu cos i arteriosclerosi cerebral. Es va sospitar que fos la sífilis, però la prova, segons es va dir, va ser negativa. De tota manera, el van tractar amb injeccions d'una dissolució amb arsènic, el remei contra la sífilis que se solia fer servir aleshores. En els seus últims dies, Lenin va tenir diversos atacs. L'autòpsia va revelar una obstrucció gairebé total de les artèries que conduïen al cervell, algunes de les quals s'havien reduït fins a esdevenir petites obertures.

Però Lenin no tenia alguns dels factors de risc habituals per als ictus. No tenia una pressió alta sense tractament (si el problema hagués sigut aquest, la part esquerra del seu cor hauria estat inflamada). No fumava i no permetia que ningú ho fes en la seva presència. Bevia només ocasionalment i feia exercici amb regularitat. Així, doncs, què va causar l'ictus que va matar Lenin?

Les pistes es troben en la història de la família de Lenin, va dir Vinters. Vinters va afirmar que possiblement Lenin havia heretat la tendència a desenvolupar un colesterol molt alt, cosa que li va causar una obstrucció greu dels vasos sanguinis i li va provocar l'ictus. Lenin també estava sotmès a un fort estrès, cosa que pot provocar un ictus en algú amb els vasos sanguinis obstruïts.

Però el fet que Lenin tingués diversos atacs abans de morir obren la porta a interrogants. Són "un fet força infreqüent en els pacients d'ictus, però hi ha molts verins que poden causar-los", diu Vinters.

L'altre metge del congrés, Lurié, atribueix al verí la causa immediata de la mort de Lenin, relacionada amb la seva rivalitat amb Stalin i les intrigues per desfer-se'n. Lenin feia un temps que no es trobava bé, i Stalin, que n'estava al corrent, va enviar una nota confidencial al politburó el 1923 en què afirmava que el mateix Lenin havia demanat que l'alliberessin dels patiments. La nota deia: "El dissabte 17 de març la camarada Krúpskaia em va parlar en el més estricte secret d'allò que «Vladímir Ilitx demanava a Stalin», concretament, demanava que jo, Stalin, prengués la responsabilitat de buscar i administrar a Lenin una forta dosi de cianur de potassi". Quan va morir, hi va haver una ordre que no es fes cap estudi toxicològic amb els teixits de Lenin. El dubte sobre si va morir pel colesterol o el verí continua.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT