La revolta de les femelles bonobo

Els bonobos femella de la selva de Wamba, a la República Democràtica del Congo, tot just havien acabat d’esmorzar i es preparaven per fer una becaina a les copes dels arbres doblegant i entrecreuant branques plenes de fulles per convertir-les en jaços còmodes. Una de les femelles, però, estava en zel: tenia les natges excepcionalment rosades i inflades i quatre dels mascles del grup estaven massa excitats per dormir. Per torns, es gronxaven i saltaven arrauxats al voltant de la femella fèrtil i les seves companyes de jaç. Sacsejaven les branques i exhibien el seu membre erecte mentre feien xiscles aguts i udols.

Tot d’un plegat, tres bonobos femella de més edat i rang superior van enfilar-se d’una volada cap a l’escena. Juntament amb la femella en zel, van anar de dret a l’encontre dels mascles que l’importunaven. Els mascles es van dispersar i les femelles hi van anar al darrere. Van rebotar tres branques i es van esberlar. Els crits de tots dos bàndols van tornar-se eixordadors.

Tres dels mascles van fugir, però les femelles van arraconar i agafar el quart, el mascle alfa resident. Era un exemplar sa i musculós i pesava uns 8 kg més que qualsevol de les femelles que el retenien. Però no hi feia res. Les femelles el mossegaven mentre el mascle udolava i pugnava per deixar-se anar.

Finalment, “va caure daltabaix, va fugir i no va tornar a aparèixer fins al cap d’unes tres setmanes”, explica Nahoko Tokuyama, de l’Institut de Recerca en Primats de la Universitat de Kyoto, al Japó, que va ser testimoni de la topada.

Les femelles es protegeixen

En tornar, el mascle defugia la companyia dels altres. Tokuyama es va adonar que li faltava la punta d’un dels dits del peu. “Que t’odiïn les femelles és un problema dels grossos per als bonobos mascle”, comenta la científica.

L’accident en què el mascle va perdre el dit no és excepcional. A l’edició de setembre d’ Animal Behaviour, Tokuyama i el seu col·lega Takeshi Furuichi exposen els resultats d’un treball de camp de llarga durada i expliquen que els bonobos femella de Wanda sovint fan pinya per repel·lir les agressions dels mascles.

A més, segueixen pautes de comportament que contradiuen el manual estàndard de normes de conducta dels primats.

Els científics assenyalen que les femelles adultes actuen davant un ampli ventall de provocacions dels mascles (insinuacions sexuals no desitjades, disputes pel menjar, empentes, cops de peu, amenaces orals i altres molèsties persistents). Formen aliances de dues o més femelles per plantar cara als mascles turmentadors. Cooperen entre elles malgrat no tenir cap vincle de sang o una amistat íntima.

Entre els bonobos, les femelles són l’anomenat sexe dispersiu. Això vol dir que han d’abandonar el seu lloc de naixement abans d’arribar a la pubertat i trobar un altre grup social al qual incorporar-se. Per tant, cap de les femelles adultes d’una determinada comunitat de bonobos està emparentada amb les altres.

A més, segons les observacions dels investigadors, els bonobos femella rara vegada formen coalicions amb les seves amigues predilectes (els exemplars amb qui passen més temps i a qui espluguen amb més fervor). Els científics van constatar que, en lloc d’això, les coalicions es formen quan una femella d’edat avançada intervé per fer costat a una companya més jove quan veu que un conflicte amb un mascle resident va en augment. La intervenció de la femella veterana gairebé garanteix que l’escaramussa s’acabi decantant a favor de la femella.

El bonobo ( Pan paniscus ) és una espècie germana del ximpanzé comú ( Pan troglodytes ), que és més nombrós. Tots dos tenen el mateix nivell de proximitat amb els humans, cosa que els converteix en els nostres parents més propers. Tot i això, els uns i els altres han seguit camins clarament diferents pel que fa al comportament.

El matriarcat dels bonobos

La societat dels ximpanzés està dominada pels mascles. Es donen vincles forts entre els mascles adults i febles entre les femelles. Per contra, al món dels bonobos, preval la companyonia entre les femelles, mentre que els lligams entre els mascles són febles. “És un matriarcat -diu Amy Parish, primatòloga de la Universitat del Sud de Califòrnia-. Les femelles són les que tallen el bacallà”.

Les últimes investigacions indiquen que la natura dels lligams de germanor entre els bonobos femella canvia segons les circumstàncies. Per evitar l’assetjament masculí estableixen entre elles un pacte intergeneracional. “De vegades em fa l’efecte que a la nit els bonobos s’asseuen a llegir els articles que escrivim sobre altres primats i després decideixen fer el contrari -diu fent broma Joan Silk, primatòloga de la Universitat Estatal d’Arizona-. Són excepcionals en moltíssims sentits”.

Els bonobos són famosos per la seva hipersexualitat i per la manera com fan servir el sexe per solucionar problemes de tota mena en totes les situacions, modalitats i combinacions possibles. Per exemple, quan els bonobos descobreixen un territori on hi ha fruita en abundància i augmenten les tensions sobre qui té prioritat a l’hora d’alimentar-se, rebaixen la tensió amb una ronda ràpida de fregues de genitals contra genitals i actes similars: mascles amb femelles, mascles amb mascles, femelles amb femelles i cries amb adults.

Segons un article publicat l’any passat per Pamela Douglas i Liza Moscovice, de l’Institut Max Planck d’Antropologia Evolutiva d’Alemanya, els bonobos femella de la selva congolesa de LuiKotale fan servir gestos i mímica especialitzats per transmetre el seu desig de disfrutar d’una mica de contacte entre noies. La femella que s’ofereix apunta cap enrere amb un peu en direcció a la inflor del seu òrgan sexual i a continuació remena el maluc tot imitant una frega. En veure-ho, l’altra bonobo l’abraça per passar a l’acció real. “És un reconeixement d’estatus -assenyala Barbara Fruth, que investiga els bonobos a la Reial Societat Zoològica d’Anvers (Bèlgica)-. La femella que s’hi acosta ve a dir: «Sé que tens un rang més alt que jo, sé que ets superior, però voldria seure a prop teu i potser compartir el teu menjar»”.

Els bonobos es fan petons amb llengua, practiquen sexe oral, mantenen relacions sexuals cara a cara i fabriquen joguines sexuals. Una vegada, Frances White, antropòloga biològica de la Universitat d’Oregon, va veure com un bonobo femella convertia un pal en una mena de consolador amb protuberàncies amb què tot seguit s’estimulava. “No sempre són aptes per a tots els públics”, diu White.

Els bonobos no són ‘hippies’

Aquestes excentricitats eròtiques els han forjat la fama de primats hippies i liberals, una etiqueta que, segons els investigadors, no reflecteix la seva intel·ligència estratègica i la seva capacitat de perpetrar actes brutals.

Parish, que estudia bonobos en captivitat, ha vist els descendents joves de femelles dominants fer ostentació del seu poder heretat apropant-se a femelles adultes de rang inferior per obrir-los la boca per la força i prendre’ls-en menjar. També recorda la vegada que dues femelles van atacar un mascle al zoo de Stuttgart i li van partir el penis per la meitat a mossegades. Sortosament, explica, “un microcirurgià del zoo va poder reparar els danys i el mascle es va poder reproduir després de l’incident”.

Tot i això, els bonobos són molt menys violents que els ximpanzés, i les femelles bonobo es beneficien clarament de viure al si d’una germanor construïda. Els ximpanzés femella no poden seleccionar i escollir la parella entre els mascles disponibles, sinó que s’han d’aparellar amb tots ells. Els bonobos femella, per contra, poden rebutjar els pretendents sense témer per la seva vida. D’altra banda, l’infanticidi és freqüent entre els ximpanzés, però inaudit entre els bonobos.

COM NEIX LA SOLIDARITAT ENTRE ELLES?

Els investigadors encara no saben com va sorgir aquesta solidaritat femenina entre bonobos. El ximpanzés mascle es queden al lloc on van néixer, de manera que els lligams entre mascles es basen en el principi evolutiu general de la selecció familiar. Els ximpanzés femella adults, per la seva banda, acaben vivint envoltats d’exemplars amb qui no estan emparentats, de manera que van a la seva. El mateix passa amb els bonobos femella. Però per què elles van contravenir la norma i van començar a col·laborar les unes amb les altres? I per què els mascles bonobo no formen aliances amb altres mascles del seu voltant que probablement són cosins o germans seus? Les diferents condicions ecològiques poden haver ajudat a modelar aquesta divergència de comportament entre les dues espècies. Segons aquesta hipòtesi, els bonobos han evolucionat en una regió amb una font d’aliments més abundant i fiable. Això implicava que les femelles podien buscar aliment les unes a la vora de les altres sense arribar a les mans. Com més temps passaven buscant aliment, més s’associaven les unes amb les altres i, al cap de poc temps, van passar a aplicar les seves mostres de tolerància i respecte mútues a altres tasques, com repel·lir els assetjadors mascles.

Els ximpanzés, per la seva banda, van evolucionar en climes més secs, on hi havia escassetat d’aliments i les femelles que buscaven menjar havien de competir per uns béns limitats. Qui té temps per fer amigues en aquestes condicions?

Quant als bonobos mascle, potser estan subordinats a les femelles del grup i no tenen cap interès a anar amb els mascles, però tenen una arma social secreta: les seves mares. Els bonobos mascle passen tota la vida al costat de la seva mare i l’estatus del fill augmenta a mesura que, amb l’edat, ho fa el de la seva progenitora.

White apunta que les femelles més grans cultiven les relacions amb les més joves en part com una tàctica de selecció de parella per al seu fill.