Aires d’inclusió

Cinc alumnes de l’Escola d’Educació Especial Mare de Déu de Montserrat van cada dimecres a l’Escola Bressol El Vent per participar en les activitats que es fan en aquest centre del districte de Nou Barris de Barcelona. Els nois, de 15 a 17 anys, preparen el material d’observació i experimentació que forma part del joc dels infants, cuiden l’hort de l’escola, expliquen contes o col·laboren en l’organització de festes.

Es tracta d’un projecte d’aprenentatge servei (PAS) que ja fa tres cursos que es fa i que es va presentar al Congrés Internacional de Ciutats Educadores el novembre del 2014 a Barcelona. Mercè Peñalver, directora d’aquesta escola bressol municipal, explica com va sorgir la iniciativa: “El pare d’un nen de l’escola, i mestre d’aquest centre d’educació especial, em va traslladar la idea de compartir amb nosaltres l’educació d’alumnes seus. Professionalment no disposava de referències sobre projectes d’aquesta mena, però entre tots dos vàrem començar a donar forma, amb il·lusió, a una iniciativa que finalment s’ha convertit en un gran projecte que anomenem Els Amics del Vent”. El precursor d’aquest programa, Cristóbal Membiela, professor de quart d’aquest centre d’educació especial situat al mateix districte, justifica la seva posada en marxa: “Amb la resta de docents ens vam adonar que els costaven els aprenentatges convencionals, que treballar amb fitxes no era el camí, que calia una formació més vivencial que fomentés la seva participació”. La valoració que en fa és molt positiva: “Es poden treballar continguts curriculars de manera vivencial, com ara matemàtiques decorant una paret perquè l’han de mesurar i comprar el material que necessiten per pintar-la”. El principal benefici, però, a parer seu, és que “aprenen a saber estar i a actuar, cosa que augmenta la seva autoestima perquè se senten valorats, importants. S’impliquen més perquè descobreixen les seves potencialitats”.

Aquest projecte, que està integrat en el programa Inclosos a la Nostra Ciutat, permet als seus estudiants treballar al Banc del Temps de Nou Barris i en una altra escola bressol des de fa dos cursos. “L’objectiu és posar de manifest que tenen capacitat per fer projectes de ciutat -i no només al centre on estudien- per fomentar la seva inclusió en la societat i que el dia de demà puguin fer tasques de voluntariat”, anota Membiela. La relació entre infants i estudiants és molt forta: “Són molt estimats pels petits i si algun dia falta un d’ells pregunten on és. Són nois molt insegurs i quan van a l’escola bressol s’obren i són més autònoms”.

FONT D'AUTOESTIMA

FONT D'AUTOESTIMALa directora de la llar d’infants remarca que “el PAS dóna sentit a l’aprenentatge perquè tot el que aprenen a l’escola ho poden extrapolar a la seva vida quotidiana desenvolupant habilitats socials i personals que els generen una font d’autoestima”. Peñalver revela que les famílies han acollit la iniciativa amb un gran entusiasme: “Des de l’inici plantegem que el projecte ha de ser integral, compartit i viscut per tota la comunitat educativa. Es presenta a les famílies perquè opinin, però no hi ha recels, sinó una gran expectació per participar-hi”.

Elisabeth Alonso, que era la vicepresidenta de l’AMPA quan es va impulsar el projecte, ho corrobora: “L’experiència és molt positiva. Els pares estan molt satisfets del vincle que es crea entre els seus fills i els nois”. La situació no ha canviat ara. Laura Sánchez, actual presidenta de l’AMPA, assegura que “estem orgullosos de poder formar part d’aquest projecte que es beneficiós per als nois, ja que estan més motivats, i per als infants, que viuen en primera persona la diversitat. Totes les famílies hi donen suport perquè és un valor afegit per als seus fills, que conviuen amb gent diferent, sense prejudicis, amb naturalitat, entenent que cadascú és com és”.

Alonso ho veu de la mateixa manera: “Els nens els tenen com a referents en una situació normalitzada, desitgen que vinguin. És una iniciativa que s’hauria d’exportar a altres centres”. La directora de l’escola assenyala que “la relació entre els nens i els joves és una relació d’afecte i d’atenció a les seves necessitats individuals d’aprenentatge”. Els adolescents, alhora, com apunta Peñalver, “es tornen més responsables i prenen consciència de la seva incidència positiva en l’entorn en què estan”. L’èxit de la proposta consisteix, a parer seu, en el pla individualitzat d’acollida i integració a l’escola bressol. La primera infància obre pas a la inclusió.