Ecofamílies, una criança en verd

És l’hora de dinar i l’Àngela Ramon i l’Adrià Garriga necessiten ous per preparar la truita. Avisen els fills -el Feliu, de 10 anys; l’Oleguer, de 8, i el Quirze, de 6-, perquè vagin a buscar-ne. Amb quatre bots per les escales, baixen al galliner de la masia La Muntada, casa seva, i els agafen en un tres i no res. És un dels gestos habituals d’aquesta família, que fa molt de temps que va decidir viure en contacte amb la natura per fer una criança en verd amb plenitud, però a mitja hora en cotxe de Sabadell.

Garriga, llicenciat en filosofia, és pagès i té una llarga trajectòria com a formador en agricultura ecològica, i Ramon és advocada i mediadora. Després d’un temps de negociació han aconseguit la concessió per 25 anys de La Muntada, una masia de la Diputació de Barcelona, a la vall d’Horta, al parc natural de Sant Llorenç del Munt i de l’Obac, que funciona com a casa de natura i aviat podrà ser també casa de colònies, amb un petit hort ecològic per a la canalla. Ara ja conreen quatre hectàrees de vinya ecològica, amb un projecte de recuperació de varietats locals de la Diputació i amb la col·laboració de la cooperativa L’Olivera.

Els seus fills van a l’Escola Josep Gras, de Sant Llorenç Savall, i “per una qüestió logística, d’estalvi energètic i de temps”, van decidir que les extraescolars es concentressin en dos dies a la setmana a Sabadell. “També és la manera de veure els avis i de compartir el temps amb ells”, explica la parella. Garriga i Ramon havien fet de masovers en altres masies rurals, però des que són a La Muntada amb els tres fills tenen molt clara la seva opció de vida. “L’única condició que vaig posar va ser que fóssim a prop d’una ciutat amb jutjats per poder treballar-hi. La majoria de feina la faig amb l’ordinador, però tenir Sabadell a prop és important. No vivim aïllats, aquí trobem l’equilibri”, argumenta Àngela Ramon.

“Als nens els costa entendre que algú visqui a ciutat i que l’opció de joc de moltes criatures sigui un parc tancat. Quan anem a Barcelona s’atabalen amb tant soroll. Aquí són molt feliços. Juguen amb qualsevol cosa, tenen una gran capacitat d’orientació, s’enfilen per tot arreu, tenen un paisatge impressionant, són molt resistents caminant, entenen el cicle de la natura i l’estacionalitat de les verdures i les fruites, alimenten les gallines, recullen els ous i quan s’acaba l’estiu preparem melmelades i codonyat”.

El Feliu, l’Oleguer i el Quirze ensenyen el planter que estan preparant en un petit hort: “Ara tenim cebes, raves i pastanagues i ho reguem amb l’aigua de la pluja que recollim en aquest dipòsit”. L’any passat per Reis el Quirze va demanar una incubadora per conèixer el cicle de naixement dels pollets. Hi té molta traça. “Som d’una associació de recuperació d’animals autòctons i ara tenim gallines flor d’ametller, una raça molt bona per incubar, i també tenim uns coloms preciosos de cua blanca, també autòctons. Abans havíem tingut ovelles”, detallen. De la cuina en baixa un tub per on llencen totes les restes vegetals per alimentar les gallines i el que no volen va a parar en un compostador que, amb el temps, es transformarà en adob per a l’hort. L’Àngela cus la majoria de la roba que porten els seus fills, la majoria dels mobles de casa són reciclats o recuperats i consumeixen productes de dues cooperatives.

Sostenible, a ciutat

A 35 quilòmetres, al centre de Sabadell, el germà de l’Adrià, Eduard Garriga, enginyer industrial, viu amb la seva dona, Alba Castelltort, educadora ambiental, i amb els seus tres fills: el Jofre, de 7 anys; el Maurici, de 5, i el Llibert, de 18 mesos. És una família que mira de fer una vida sostenible a ciutat. Castelltort, que ha sigut investigadora ambiental a la UAB, detalla que cada dia intenten “posar en pràctica tant com és possible criteris de consum responsable (sostenible, solidari, saludable...)”. “També altres accions que potser no es veuen tant però que per a nosaltres són molt importants, com tenir cura dels materials -les joguines, per exemple- i dels llocs públics o el respecte cap als altres”, explica. A més, fa 10 anys que tenen un compostador urbà on classifiquen totes les deixalles, tenen un hort urbà al balcó, participen en mercats d’intercanvi, compren productes de proximitat i ecològics, i per Sabadell es desplacen a peu, en transport públic (els fills tenen la T-12) o en bicicleta.

Han participat “en una campanya d’estalvi energètic a la llar impulsada per l’Ajuntament de Sabadell”. “Hem monitoritzat el nostre consum i hem assumit nous compromisos d’estalvi, com els canvis en l’enllumenat, prendre consciència dels consums energètics innecessaris (l’ stand-by, per exemple) i, quan hem canviat algun electrodomèstic, hem tingut en compte el certificat d’eficiència energètica”, enumera l’experta ambiental. “Fer això no és difícil ni és qüestió de diners, sinó de prioritats i d’organitzar-se”, afegeix.

A l’hora de fer pedagogia ambiental en la societat, Alba Castelltort argumenta que “la crisi ambiental actual planteja infinitat de problemes que són impossibles d’abordar d’un en un. Cal anar a l’arrel del problema: el model de desenvolupament socioeconòmic actual i modificar-lo des de la perspectiva de la sostenibilitat i la justícia social”. “Hem de repensar com viure amb prosperitat però sense creixement. Ens hem de preparar per construir des d’ara un futur diferent que tingui en compte els límits que imposa el planeta, i això implica canvis radicals en el model de consum que tenim tan interioritzat”, conclou.