23/05/2015

Democràcia inexplicable

2 min

Si aquests dies hagués estat tutor o profe de socials a secundària hauria introduït, entre els aprenentatges i els centres d’interès de la setmana, la democràcia local. En dues setmanes, els alumnes haurien vist algun cartell, sentit algun eslògan, escoltat ni que sigui de rebot un debat. Diumenge, els més grans de casa seva potser s’acostaran a votar. Com a bon tutor hauria recollit el que és present a la seva vida o hauria forçat que allò que considero important (la democràcia) aterrés entre les seves realitats. Tanmateix, la mateixa democràcia no m’ho hauria posat fàcil. Hauria estat feixuga la feina d’explicar un conjunt d’irracionalitats.

D’entrada, no sé com hauria pogut convèncer-los que la democràcia és decidir entre tothom allò que convé a la comunitat. Una bona part de la classe em podria respondre que els seus pares no poden votar i que ells no poden decidir gaire com ha de ser la vida de tots. Viure compartint escola i amics no permet a tothom jugar a la mateixa lliga social.

Després, potser hauria hagut de recórrer a la tecnologia de la neteja o les etiquetes per ajudar a entendre els missatges. ¿Com explicar que la democràcia serveix per fer neteja d’una part de les persones del barri? “Votar, estimats alumnes, és escombrar la gent que no ens agrada”. Hauria hagut de continuar explicant que a les democràcies hi ha cases adossades i pisos nínxol. Es vota per acontentar els de casa. Sempre som primer els de casa, bona. Hauria hagut d’aclarir per què alguns líders són més suaus i parlen de classificar: “els d’aquí” i “els de fora”. No m’hauria estat fàcil parlar dels afers comuns entre missatges individualistes (“Al teu costat”). Tampoc aclarir per què els grans, porucs i avorrits, volen més polis i menys diversió.

Tinc clar que hauria acabat discutint una frase del blog de l’adolescent Àlex quan es pregunta “si això no funciona, per què no fem la revolució?”: “Em sento millor discutint sobre la nostra vida o sobre els problemes reals de la societat que covant per a l’examen. No envejo els que només es dediquen a treure bones notes i ni tan sols es paren a pensar que potser més endavant ningú els donarà una beca per seguir estudiant. I encara em posen més malalt els que tenint-ho tot al seu favor passen de protestar i d’estudiar”.

stats