D’on ve la paraula ‘spam’?

En Benet m’explica que fa uns dies va proposar als alumnes la lectura i comentari del conegut epíleg del Canigó de Verdaguer, en què els campanars de Cuixà i Sant Miquel, personificats, s’expliquen les seves penes. No va passar dels primer versos, perquè ningú no sabia què caram és una abadia. Abat i abadessa els sonaven a alguna cosa de la religió, però no sabien ben bé què. Aparentment, em diu tot preocupat, el problema es podria resoldre amb una explicació breu del significat de la paraula. Però el quart vers parla dels salms, el sisè de l’asceteri, el vuitè del salteri i el novè del presbiteri. Posats a fer, em diu en Benet, potser el millor era convertir la classe de Verdaguer en una classe de cultura general, i abastar des de l’arquitectura romànica fins a l’organització de la vida monacal. Però també caldria fer referència a la Revolució Francesa, causa de l’abandonament i la ruïna dels monestirs que lamenta el poeta, i explicar-los la història d’uns capitells que van anar a parar a Nova York.

Parlem de paraules i de coses. En Benet, pessimista de mena, diu que estem a punt de trencar el fil que ens connectava amb el passat, amb tot un món que calia designar amb unes altres paraules. Li dic que el seu món dels adolescents es designa amb altres paraules. Està bé que el preocupin les paraules antigues, però sense oblidar les noves. Li faig notar, per exemple, que una paraula tan important com empatia ens era del tot desconeguda, i en canvi els adolescents l’usen constantment. ¿No és més important disposar de la paraula empatia que de la paraula abadia? Sí, Benet: no ens hem d’entossudir a explicar als alumnes les paraules del món antic. El repte consisteix a despertar-los l’interès pel món, i això també es pot fer a partir de les paraules d’ara. Utilitzen la paraula spam, però segur que són ben pocs els qui saben que Spam era una popular marca de carn de porc en llauna que els Monty Python van convertir en sinònim de cosa innecessària gràcies a un gag divertidíssim en què tots els plats d’una cafeteria inclouen l’indesitjable Spam. En Benet reconeix que no ho sabia.

-Doncs parla’ls de les abadies i dels presbiteris -li dic-, però no t’oblidis de l’spam, perquè aquest és el seu món, i l’empatia consisteix precisament a connectar amb el món dels altres. A entendre el món interior dels alumnes i les paraules que necessiten per expressar-lo.