07/11/2015

Educar fanatismes

2 min

A finals d’octubre la policia detenia una jove de 22 anys a punt d’embarcar rumb a Síria per unir-se a l’Estat Islàmic. Segons la informació periodística, en pocs mesos s’havia convertit a l’islam, aparcat el rock dur i passat de ser Maria Àngels a ser Maryam Al-Andalusiya. Les autoritats destacaven, estranyades, que era una “noia cristiana de família normal”. El canvi, deien, era producte d’una potent seducció entre tres homes combatents i internet. Una conversió al fanatisme explicada per l’existència de terroristes i per culpa de les xarxes digitals.

¿En tenim prou amb una explicació policial per saber per què una vida jove cobra sentit a partir d’un dogma i d’una proposta de lluita? ¿Per què se substitueixen soledats juvenils per promeses de comunitat al voltant d’un projecte revolucionari? ¿Com és que, enmig d’una societat de béns de consum, esdevé atractiu el paradís immortal? No existeixen respostes fàcils. El nostre primer error és pensar que el dogma religiós té matisos segons de quina religió es tracti. De fet, no existeixen diferències entre el fanàtic cristià, el fanàtic musulmà o el fanàtic patriota. Tots comparteixen la vivència que una sola i indiscutible veritat pot donar sentit a la vida, que ha de ser imposada a tothom, que no pot ser discutida ni interpretada. Tampoc no té massa sentit considerar que sumar-se a una mena de revolució diferent (tot i la crueltat que la domina) és embogir, perdre el cap. Si ho mirem fredament hem d’acceptar que no és el mateix tenir un grup de col·legues musicals que formar part d’una comunitat amb un gran projecte, igual que no és el mateix tenir amics d’ocasió que compartir la vida amb un grup de camarades.

La historia de la Maria ens hauria de fer pensar que no es tracta de perseguir policialment fanatismes sinó d’educar sabent que no es pot viure sense trobar sentits a la vida. Educar adolescents, de vides insegures, no és ni adoctrinar ni deixar que passin de tot. És ajudar-los a descobrir aquelles petites coses que donen sentit a la vida, dosis de coherència vital, per trobar les seves raons per viure enmig d’una suma d’incerteses. Bona part dels fanatismes neixen perquè no es poden suportar vides en el buit. A vegades la intensitat d’una amistat virtual el que substitueix és l’absència de profunditat en les amistats presencials. Cercar la felicitat és inevitable. Però les felicitats de consum tenen els seus límits. Cap objecte té al darrere el paradís.

stats