Aquesta idea tan repetida que calen normes i límits perquè la canalla es comporti com cal tapa, de fet, el que és important: com els ensenyem i ajudem a comprendre els criteris per saber actuar en cada lloc segons les activitats o el context. I això implica mostrar a la canalla el valor del que es fa i per què en un lloc es poden donar algunes respostes i en altres llocs no.
És evident que cal afavorir que pugin comprendre el que se’ls demana en cada lloc: ser al pati, en una plaça pública, a la platja, a l’autobús, en un espai de pregària, al cinema, al museu o en un teatre són situacions diferents que demanen “saber estar” i que porten a actuar d’una forma diferent segons l’activitat que es realitza.
En funció de l’edat que tingui la criatura serà més o menys fàcil que responguin de manera apropiada, per això caldrà no exigir més enllà de les possibilitats de cada criatura i dosificar la demanda segons el temps possible. És un aprenentatge important que afavoreix tant l’autocontrol com la serenitat i cal que els petits ho vagin aprenent de mica en mica. Així, podrem anar veient com, a poc a poc, la canalla aprèn a parlar en veu baixa als museus o a mantenir un comportament tranquil quan van en transport públic o entren en una botiga.
És clar que l’espai hi ajuda i que forma part del context, per això volem auditoris amb una bona sonoritat o espectacles més lúdics que afavoreixin que es puguin entendre les maneres de veure i viure les activitats que es fan en aquests escenaris: esperar que comenci, donar l’entrada, seure a la butaca que toca segons l’entrada, mirar les altres persones que poden ser model per aprendre a comportar-se...
Si això és així, ¿per què massa sovint creiem que la canalla no és capaç d’esperar amb una certa serenitat, parlar amb moderació i saber seure sense posar els peus fora de lloc? Doncs aprendre tot això és un valor afegit més de les activitats culturals que podem fer amb els petits de casa. Hem de poder aprofitar aquestes sortides, aquestes propostes tan diferents, per anar afavorint que la canalla vagi assimilant noves formes de comportament que, sens dubte, repercutiran positivament també en la seva conducta a l’escola, a casa o al carrer, i que beneficiaran també el seu procés de maduresa i socialització.
