Els infants cada cop tenen menys temps per al joc, entre altres coses perquè estan supeditats a activitats extraescolars. A més, n’hi ha un terç que juguen sols. Aquestes són algunes de les conclusions del primer estudi fet sobre el binomi família-joc i que té com a objectiu conèixer la qualitat i quantitat de joc i oci familiar de pares i mares amb els seus fills d’entre 3 i 14 anys. Per a l’estudi, elaborat per la catedràtica de teoria de l’educació de la Universitat de València, i membre de l’Observatori del Joc Infantil, Petra María Pérez, el 2012 es van fer entrevistes online a mil famílies.
El document evidencia que la major part dels nens no juguen amb els seus veïns (només ho fan un 4,1%), tot i que sí amb els germans (63,8%) -encara que hi hagi anys de diferència-, amb els seus companys escolars i amics (27,4%) i amb els pares (53,2%) i mares (59,1%). Són uns percentatges que demostren que els infants juguen més amb adults que amb altres nens de la seva edat, sobretot per “la individualitat de la vida”, que provoca que es relacionin poc amb els veïns, quan abans “eren els amics naturals per aquella continuïtat que hi havia entre la casa i els espais de joc”, conclou Pérez. El joc dels nens al carrer és “pràcticament inexistent” perquè, a més, tenen menys llocs per fer-ho. L’estudi detalla que “tampoc juguen gaire amb companys i amics perquè en la majoria dels casos només poden fer-ho al pati de l’escola i això implica poc temps i espai”.
El joc depèn cada cop més de les activitats extraescolars, a les quals els pares apunten els fills per formar-los de cara al futur, i més en una societat en què “la feina és l’eix central”, segons subratlla Jaume Bantulà, professor en ciències de l’educació de la Universitat Ramon Llull de Barcelona i membre del citat Observatori del Joc Infantil. El cap de setmana sí que el dediquen al joc a l’aire lliure, a l’esport, a reunir-se amb la família o a anar al cine o a algun espectacle.
