Nova escola. La gran tria

D’aquí poc més de sis mesos, es donarà el tret de sortida a l’etapa d’escolarització obligatòria per a milers d’infants d’entre dos i tres anys. Una carrera de fons que arrenca molt abans del període de matriculacions -al mes de març-, ja que l’educació dels nostres fills és un aspecte al voltant del qual solem reflexionar, sols o en parella, fins i tot abans del seu naixement.

Ara, que ens trobem a poques setmanes de materialitzar la seva inscripció, potser ens sentim molt a prop de la línia de meta, però el cert és que el periple de visites a escoles, entrevistes i converses amb familiars i amics a la recerca de recomanacions comença molt abans i representa, per a la majoria de nosaltres, una etapa plena de dubtes i pors que de vegades ens fan patir molt. I és que el que està en joc és el futur dels nostres fills, i hem d’estar segurs de l’elecció de centre que fem.

Qüestions preliminars

Actualment, l’oferta formativa del nostre país és molt àmplia. Hi ha centres que continuen apostant per uns mètodes més clàssics basats en llibres de text i classes magistrals, mentre que d’altres han implementat plenament les TIC i el professor, lluny de ser l’únic garant del coneixement, esdevé un guia en l’adquisició de coneixements, habilitats i valors per part de la canalla. Entremig existeix una escala de grisos inacabable, però el que no pot vacil·lar en cap moment és la consistència i la coherència dels projectes docents que defensen cadascun d’ells.

Així, cada escola pot donar més protagonisme a les noves tecnologies, als idiomes, a l’esperit de recerca, a la participació en l’entorn, a la convivència entre alumnes de diferents etapes, etc., però el que ha de prevaler per damunt de tot és un projecte que permeti el desenvolupament integral dels nens a través de la creació d’un marc de confiança en què se sentin valorats, motivats i acompanyats a l’hora d’anar superant metes.

Hi ha alguns aspectes preliminars que els pares han de tenir presents a l’hora d’escollir un centre. Aquests aspectes van, en paraules de Francec X. Moreno, professor del departament de pedagogia aplicada de la UAB, “des de les singularitats del nen, que poden demandar un tipus d’escolarització adaptada a les seves necessitats, al cost econòmic real del centre, passant per l’ideari de centre en correlació al familiar o que l’horari i la ubicació de l’escola siguin compatibles amb la conciliació personal, laboral i familiar dels pares”.

Aspectes qualitatius

Una vegada analitzada la viabilitat dels aspectes que esmentava el professor, “cal centrar l’atenció en els aspectes qualitatius del centre en funció de l’etapa d’escolarització dels nostres fills”, continua Moreno. Aquests aspectes són la ràtio d’alumnes per aula; les instal·lacions i recursos educatius; el projecte educatiu i lingüístic; els aspectes metodològics, organitzatius i didàctics; la funcionalitat i eficàcia del servei d’orientació; la política d’innovació educativa, i l’oferta d’extraescolars i el nivell d’interacció del centre amb les famílies i l’entorn. Uns aspectes que han examinat bé Beth Caro i Òscar Pericas, pares de la Maria, que al setembre començarà P3.

La Beth i l’Òscar ja van començar el seu particular periple amb els deures fets i tenien clar quins aspectes declinarien la balança a l’hora de decidir l’escola a què anirà la seva filla. A banda de preferir un model d’escola pública o concertada i de valorar aspectes com la proximitat “per un tema pràctic”, la Beth afirma que “per sobre de tot” volien un centre “amb un projecte educatiu ben definit, que sigui transversal amb les assignatures i prioritzi continguts però també tingui en compte valors, que incentivi la part creativa dels alumnes, etc”. L’escola, tanmateix, havia de ser “inclusiva, dinàmica, amb unes línies educatives clares i que exigís resultats acadèmics positius, però que també busqués que els nens creixessin en un entorn feliç”.

“Ens agradaria que la Maria cursés totes les etapes educatives en el mateix centre”, continua l’Òscar, que apunta que una metodologia educativa que abraci les noves tecnologies i en què es faci un bon estudi de la llengua anglesa “podrien ser aspectes que fessin decantar la balança”. Els Pericas-Caro també busquen centres on la seva filla “pugui conèixer, entendre i celebrar les festes tradicionals catalanes i on els pares tinguin un paper destacat, on l’AMPA funcioni bé, sigui activa i s’impliqui”.

Portes obertes

Es tracta, tot plegat, d’una mena de decàleg que es pot intuir a través de les pàgines webs i la documentació que les escoles posen a l’abast de les famílies, però que val més la pena conèixer sobre el terreny. Una de les millors ocasions, en aquest sentit, són les jornades de portes obertes que les escoles organitzen prèviament al període de matriculacions i que, segon els experts, són del tot recomanables a l’hora de conèixer de més a prop el projecte educatiu dels centres que es perfilen com a finalistes.

Àlex Castillo, president de la Fapac (Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya), apunta que és “útil i del tot recomanable” visitar diverses escoles i aprofitar les jornades de portes obertes que es fan i demanar hora amb algú del centre perquè ens l’ensenyi. “Si és possible -prossegueix Castillo-és millor visitar l’escola quan estigui en funcionament que quan es realitzen pròpiament les jornades de portes obertes, en dissabte o sense alumnes”. El president de la Fapac posa especial èmfasi a preparar a consciència aquesta visita, ja que “una visita a un centre educatiu no és una visita immobiliària”. Així, explica, “les instal·lacions són importants, però no poden ser el principal motiu d’elecció, ja que el que caracteritza una bona escola és la feina dels professionals, la implicació de la famílies i l’actitud i la convivència dels alumnes”.

Aquest últim és un aspecte que secunda Francesc X. Moreno, que opina que cal aprofitar aquest tipus de jornades “per preguntar de forma precisa i objectiva tot allò que ens permeti conèixer tots els aspectes esmentats fins ara”. Un moment que, d’altra banda, permetrà als pares poder observar de manera directa “el tipus d’activitats i el clima de treball, els recursos educatius, l’estat de conservació dels espais i altres aspectes ergonòmics, ambientals i de confort del alumnes”, afegeix el professor de pedagogia aplicada de la UAB.

I les referències?

Prèviament a aquestes jornades, un altre exercici que poden fer els pares és el de buscar referències entre els nostres familiars, amics i veïns. En aquest sentit, Àlex Castillo, de la Fapac, apunta que “és bo conèixer i parlar amb algunes famílies de l’escola que triem per saber quina opinió i visió tenen del centre, ja que sempre serà una informació de primera mà molt útil”. Francesc X. Moreno afegeix que “observar el perfil i l’actitud d’alumnes, pares i professors a les hores d’entrada o sortida dels centres també esdevé una bona font d’informació”.

Durant el període de portes obertes, la família Pericas-Caro ha aprofitat per visitar tres escoles públiques i dues de concertades de les quals tenien bones referències. Finalment, el nombre de candidates va reduir-se a dues, una de pública i una de concertada i, en aquell moment, va tocar afinar encara molt més. Valorant pros i contres, van veure que la pública “potser té unes instal·lacions millors, però només inclou els cursos de primària, de manera que la Maria hauria de canviar de centre per fer la secundària”. A la concertada, en canvi, la nena podria fer infantil, primària i secundària, com els pares buscaven. A més, hi ha dues línies per curs i és on treballa la tieta de la Maria -la germana de l’Òscar-, “fet que ens aporta un plus de tranquil·litat”, destaca la Beth.

Conèixer el projecte

En qualsevol cas, tal com subratlla Francesc X. Moreno, “cal ser molt realista amb quin tipus de projecte educatiu, ideari de centre, model organitzatiu, perfil d’alumnat i de famílies es poden adaptar millor als nostres fills i a nosaltres com a pares”. Els progenitors, en definitiva, “no s’han de deixar portar per fantasies o per aspectes de prestigi social que pugui representar el centre educatiu triat, i que després representin una sobrecàrrega estressant per la família o durant el procés d’aprenentatge dels fills”, conclou el professor Moreno.