Què hi ha darrere d’una aixeta?
Les plantes d’aigua potable d’ATLL potabilitzen l’aigua dels rius Ter i Llobregat i del mar Mediterrani perquè més de 100 ajuntaments de les comarques de Barcelona en gaudeixin. En total, són 9 comarques, amb 5 milions d’habitants, que beuen aigua gràcies a unes plantes potabilitzadores que treballen les 24 hores
Quina aigua bevem? Per què raja aigua quan s’obre una aixeta? Aquestes són dues de les preguntes que es responen en els tallers que poden fer des d’alumnes de primària fins a estudiants de màsters a les estacions de tractament d’aigua potable del Ter i del Llobregat (ATLL). El programa educatiu, de nom Hidrus, ofereix visites i tallers tant a la planta del Ter, a Cardedeu, com a la dessalinitzadora del Llobregat, al Prat de Llobregat.
“A la planta del Ter fem un taller participatiu en què els alumnes de Primària són els protagonistes”, explica Irene Obis, d’ATLL Concessionària de la Generalitat de Catalunya. Així, una de les tasques que hi han de fer és endevinar quins dels diferents organismes que els ensenyen (un enciam, una llavor, una medusa, etc.) conté més aigua. En un altre taller simularan la potabilització d’aigua (amb els processos de filtració i decantació) per preparar la visita que faran després, en què els mostren com es fa pas per pas.
Els alumnes d’ESO tenen un taller personalitzat, a la planta dessalinitzadora, que porta per nom Patates osmòtiques. L’osmosi inversa és un procés complex amb el qual, en aquest cas, es converteix en potable l’aigua del mar, i per això la visita està indicada per a alumnes d’ESO i cursos superiors. Ara bé, amb el taller i les explicacions, el procés s’entén fil per randa. I és que, a més de la pràctica, tant la planta del Ter com també la planta dessalinitzadora disposen de panells informatius, que incorporen un sistema de realitat augmentada, amb codis QR, que es converteixen en un suport explicatiu de les visites, que tant es poden fer en català i castellà com en anglès i francès.
I ara tornem a les preguntes. “Sovint els alumnes ens pregunten per què no tota l’aigua té el mateix gust”, continua explicant la Irene. La resposta fa referència a les característiques pròpies dels rius , als cabals i a la influència que pugui tenir el terreny pel que passen els rius. “És una aigua potable ja que l’ATLL s’encarrega de fer-ne les analítiques i els controls necessaris, però cada aigua té el seu gust”.
En general, explica la Irene, “la població no és conscient de com n’és de difícil potabilitzar l’aigua”. D’aquí la importància de conèixer la tasca d’unes infraestructures que treballen les 24 hores perquè sempre que s’obri l’aixeta en ragi aigua.
PRENDRE CONSCIÈNCIA
En tots els tallers, els monitors parlen de la importància de l’estalvi d’aigua. “Justament és un dels temes que més consciència desperten”, explica la Irene. Concretament, a Barcelona cada habitant consumeix entre 102 i 103 litres d’aigua per dia. “És una xifra baixa si es compara amb altres comarques de Catalunya o amb altres països, com per exemple França, on hi ha xifres de consum del voltant de 200 litres per persona i dia”. Així doncs, es demostra que aquí les recomanacions de tancar l’aixeta mentre ens rentem les dents, de dutxar-nos en comptes de banyar-nos i d’altres que afavoreixen l’estalvi de l’aigua han calat.
Deixant l’aixeta al marge, en els tallers els alumnes també entenen per què no poden beure aigua directament del riu o del mar. “La dessalinització de l’aigua del mar es fa a tot el món, i els països àrabs en van ser els pioners”. Es requereix tecnologia, que cada cop és més avançada, perquè l’aigua del mar perdi la salinitat. “La planta dessalinitzadora més gran d’Europa per a aigua de boca, és a dir, per beure, és al Prat de Llobregat, justament a les instal·lacions de la Generalitat de Catalunya que gestiona l’ATLL”, conclou Obis.
