Reutilitzar, un joc de nens!

Us imagineu què es pot fer amb 11.000 objectes que els alumnes han portat de casa a l’escola perquè tinguin una segona vida? Aquest és el total d’objectes que, el curs passat, l’escola pública La Bòbila, de Cambrils, al Baix Camp, va fer servir com a material per fer gairebé totes les activitats escolars: àlbums de final de trimestre, motius nadalencs o de Sant Jordi, ambientació o disfresses...

El projecte de reutilització a l’escola que impulsa el centre s’emmarca en una visió ecologista del món. Si el primer pas és la reducció del consum de recursos, el segon pas és la reutilització. Per aquest motiu, aborden els projectes mediambientals des d’aquest punt de vista, i incideixen en segon pla en el reciclatge. Aquestes són les premisses en què es basa el claustre de l’escola per integrar tota aquesta metodologia en totes les àrees escolars, d’una manera transversal.

Les raons per les quals aquesta escola, en funcionament des del curs 2007-2008, ha optat per aquesta línia pedagògica són diverses. Primer, perquè reciclar costa diners. Cal una inversió en contenidors, mitjans de transport, fàbriques i empreses que reconverteixen el producte i el retornen al mercat. En canvi, reutilizar és gratuït. No és només una qüestió econòmica, sinó que cal “educar els nostres alumnes en la necessitat de reduir el material de rebuig perquè, cada dia, cada persona en genera 1,4 kg de mitjana”, explica la mestra Rosa Maria Jaume.

Un projecte compartit

Que Rosa Maria Jaume sigui la mestra especialista d’educació física i la coordinadora d’aquest projecte facilita que tingui una visió general de tots els cursos de l’escola. Per abordar el repte de fer “recollir i organitzar” els productes recuperats, “cal una bona organització”. Una bona manera de fer-ho és que totes les activitats del centre portin “aquest segell identificatiu”. Per això, es realitzen les manualitats de les classes de plàstica, la decoració de passadissos i aules i les activitats puntuals pròpies de cada temporada.

La participació dels alumnes és “fonamental” perquè tot el projecti rutlli. Per tant, cal fer molt “llaminera” la recol·lecció del material perquè “s’hi involucrin”. El disseny de l’edifici fa que a les portes i als marcs de les finestres hi quedi un espai buit - una mena d’urna- on s’hi pot anar col·locant el material, ben visible.

“La idea és que cada classe reculli un tipus de material, perquè només un objecte no serveix per a res”. Per això, és “la suma de tots plegats” el que fa possible “donar resposta a les necessitats que tenim”. Si, per exemple, a l’assignatura de plàstica es treballa Van Gogh, “decidim utilitzar cinc càpsules de cafè per fer cadascun dels gira-sols” del pintor holandès. A set unitats per 46 alumnes, són 322 càpsules reutilitzades.

Si us pregunteu què es pot fer amb els filferros dels paquets de pa de motlle, la resposta són les antenes de la papallona que van ser les tapes dels àlbums del cicle mitjà: dues unitats per 43 alumnes són 86 ferros reutilitzats.

I per a què poden servir els taps de suro si hem de fer un àlbum del cicle inicial? Doncs per fer un marc original: a 30 taps per 26 alumnes, 780 taps! I amb les xapes? Doncs un joc de 3 en ratlla: a 6 xapes per 47 alumnes, 282 xapes salvades d’acabar a la brossa.

Al cicle d’educació infantil, les activitats també donen molt de joc. Amb els retoladors que ja no ratllen han fet “una rosa per Sant Jordi” o un antifaç d’un mussol: 24 unitats per al primer motiu, 94 per al segon. ¿I amb les capsetes dels ous Kinder? Des de “caixetes per guardar-hi les dents quan cauen” fins a petits estoigs d’on en va sortir el poema de Nadal, ous de Pasqua o pollets.

I així tot, tot i tot: estrelles per adornar els arbres de Nadal, banderoles, flors per decorar l’aula de música fetes amb CDs... Però el material també dóna resposta a matèries com les matemàtiques. Amb taps d’ampolles s’han empescat un joc de càlcul per endevinar els resultats de les sumes. I anem afegint-hi idees!

Estalvi de recursos

Els projectes que surten d’aquest programa no són només un prodigi de la imaginació sinó que són també un gran estalvi de recursos. L’Escola La Bòbila ha aconseguit reduir dràsticament la despesa en material. “Pràcticament ja no comprem papers daurats, platejats o amb purpurina, sinó que fem servir els papers d’embolicar regals que recollim, sobretot després de les festes de Nadal”. Aquests papers serviran per fer caretes a Carnaval o tapes per als àlbums.

“Estalviar diners sempre és bo, però el més important és l’aprenentatge: que aconseguim que la canalla descobreixi que no cal fer servir materials nous, sinó que podem donar una segona vida a un material que hauríem llençat”, expliquen des d’aquesta escola de Cambrils.

Amb aquesta iniciativa, per exemple, en la celebració de Carnaval l’any passat es van fer servir 1.671 objectes per fer les disfresses de tots els cursos.

Vigilants ecològics

La implicació dels alumnes és precoç i decidida. La recollida de material i la seva classificació es comencen a aplicar des de P-3 mateix. Al pati i a cada classe hi ha 4 papereres per separar la brossa. I a més “hi ha els vigilants ecològics: una figura rotativa que a l’hora de l’esbarjo ajuda els companys a llençar les coses on toca i posa medalles”.

Reutilitzar com a valor

L’escola posa especial èmfasi en l’exercici de la “reutilització” perquè considera que els residus són un dels problemes ambientals més preocupants que la societat ha d’abordar. La gestió de “tot el que llencem” necessita abocadors i incineradores que “provoquen un gran impacte ambiental i de salut i, normalment, s’acompanyen d’un fort rebuig social”. Per això, entendre la “reutilització” com un nou valor passa per “reduir i recuperar al màxim els residus que produïm”. Una solució imaginativa, enginyosa i amb resultats esplèndids. Un projecte troncal i compartit que dóna a l’escola una particular personalitat.