En una conferència, una mare em va preguntar què podia fer perquè la seva filla s’acostumés a recollir les joguines. Em va explicar que ella li oferia ajuda i la nena en un primer moment hi col·laborava, però que de seguida se’n desentenia i les acabava recollint sempre la mare sola. I si deixava d’ajudar-la, tampoc se n’ocupava. “No hi ha manera”, va concloure.
El primer que li vaig recomanar és que deixés de dir que no hi havia manera. A vegades els pares correm massa a sentenciar que no hi ha manera quan no ens en sortim amb alguna cosa. I normalment no és cert que no hi hagi manera. Segur que n’hi ha alguna, el problema és que encara no l’hem trobat. Per això és preferible dir: “Segur que hi ha una manera -perquè recullis les joguines o per a altres coses-, i junts la trobarem”. La frase “No hi ha manera” és limitadora, mentre que aquesta altra és potenciadora. D’una banda, conjuga la necessitat d’instaurar l’hàbit amb la confiança que la criatura serà capaç d’adquirir-lo i nosaltres capaços d’ajudar-l’hi. De l’altra, ens obre les portes a pensar i provar possibilitats noves, fins que en trobem una que funcioni. I ens permet fer-ho a pares i fills conjuntament. Nosaltres pensarem maneres i ells també n’hauran de pensar. I les anirem posant en pràctica i comprovant si valen o no.
Sintonitzar emocionalment
Que les acabi recollint la mare sola no és una bona manera, i cal que els ho fem saber. Per trobar una bona manera, hem de començar per sintonitzar emocionalment amb les criatures i reconèixer que recollir les joguines sol ser bastant ingrat. Tenim, doncs, l’opció legítima de recollir-les rondinant i també la d’idear com podem fer-ho més agradable. Per exemple, convertir la recollida en un petit joc o en un pretext per inventar algun petit conte, que pot anar evolucionant fins que la criatura les reculli sola. També podem pensar en com expressarem l’alegria quan acabem o quan la criatura ho faci sola.
Alguns pares objecten que per a això fa falta temps, paciència i imaginació. Segur. Educar requereix aquestes tres virtuts i moltes altres. També la de parlar i pactar serenament les conseqüències de no fer el que toca. Però si trobem una manera d’evitar començar per aquí, molt millor.
