Tots som un. Projecte solidari

“Tots hem de ser conscients del que passa al món, perquè això és el que facilita tenir capacitat de reacció”, diu la pedagoga Montserrat Font, de La Nau. És l’escola d’art de Barcelona que ha impulsat un projecte per conscienciar sobre el conflicte dels refugiats de Síria, que s’han topat amb la intolerància d’un continent, Europa, que els ha barrat l’entrada. Una escultura gegant suspesa al sostre del Museu Marítim de Barcelona i formada per cubs de paper que conformen una gota d’aigua de 7 metres d’alçada és el crit simbòlic que els alumnes de les escoles dels barris Horta-Guinardó i Ciutat Vella de Barcelona (de 5è de primària a 2n d’ESO) han fet.

Tot va començar quan La Nau va pensar un projecte per conscienciar la societat sobre el concepte aigua. Van pensar que podien lligar esforços amb el Museu Marítim de Barcelona. “L’aigua va ser la inspiració, perquè a partir d’aquí se’ns van ocórrer totes les idees -continua explicant la Montserrat-. I tot plegat ho hem fet a final de curs, quan la càrrega lectiva i també la tensió pels exàmens finals per als alumnes des de 5è de primària fins a 2n d’ESO és més forta”.

Els passos que La Nau va anar fent van tenir una bona acollida. “Als alumnes els ha agradat conèixer els trenta trucs per plegar paper, perquè els ha atrapat fer cubs, però també perquè els ha atrapat el simbolisme del que representava el que anaven fent amb les seves pròpies mans”.

De fet, a l’hora de resumir el projecte Tots som un, que té la representació gràfica en la gota que ja està exposada al Museu Marítim de Barcelona, la pedagoga Montserrat Font indica tres punts. El primer: la transformació de la matèria. “És un contrapunt necessari en l’aprenentatge digital, perquè les mans són una extensió del pensament i perquè treballar amb les mans aquieta la ment i facilita la connexió amb la realitat”. El segon: la cultura de l’esforç, perquè “el projecte ha representat un repte que inicialment semblava inabastable per als infants, per les dimensions, per la magnitud, per l’abstracció i pel que imposa l’exposició en un espai públic”. El tercer: el taller a les escoles. “Han sigut més de 40 tallers en què han participat més de 20 escoles durant els mesos d’abril i maig”. I el quart és el fil que ha lligat totes les iniciatives, que és la solidaritat, el fet de pensar en els altres.

EINA PEDAGÒGICA

Montserrat Font afegeix que el projecte pedagògic l’han impulsat a partir del treball del pedagog Joan Sallas, conegut internacionalment pel plegat del paper. Però més enllà de l’anècdota sobre els cubs, Font incideix en la importància de l’art “com a millor antídot contra la indiferència i com a eina pedagògica potent que arriba on altres tenen més dificultat”.

Dit en altres paraules: fent fer cubs a alumnes de 10 a 15 anys han volgut “trencar les barreres de la indiferència, vinculant les criatures per a un mateix propòsit, i l’empatia, l’esforç, el treball en equip i la il·lusió han sigut claus en el procés de construcció”. I el resultat de tot plegat “és una obra d’art bonica, atractiva”, que es pot interpretar com una gota d’aigua cap al positivisme i que es podrà contemplar al Museu Marítim de Barcelona fins al mes de setembre.