Vull una escola nova (i 2)
A la columna anterior vam deixar uns progenitors que buscaven criteris per escollir l’escola adequada. Vam apuntar que una escola no era l’escola adequada si no era de barri, si a les seves aules no hi estava representada la diversitat d’infàncies del territori i si els pares no podien entrar-hi i els mestres no pensaven sortir-ne. Però és probable que els progenitors dubtosos responguessin dient que una escola és bona si ensenya bé. Seguim enumerant criteris.
Una escola és bona i nova si ensenya bé i si, alhora, educa bé. Si considera com aprenen els nois i noies i si pensa en com han de ser les persones a qui ensenya. Si ajuda els pares a saber com aprèn un infant o un adolescent i si comparteix amb ells la preocupació per educar persones. Ensenyar bé vol dir aplicar amb rigor vells i nous criteris, velles i noves pedagogies. Per exemple: aprendre descobrint i experimentant; trobar significats a la vida per a tot allò que s’aprèn i trobant vida entre allò que s’ha d’aprendre; aprendre també en companyia, descobrint allò que cada company pot aportar al saber de tothom.
Una escola és nova i bona si arracona les matèries, si parteix del fet que tot saber té relacions i es pot descobrir de maneres diferents (això que des de fa anys es diu, per exemple, treballar per projectes), si té a veure amb un món digital i virtual. És bona i nova si busca no agostar la creativitat amb què tot infant arriba a l’aula. Ho és si defensa que entre les seves parets tan sols hi cap el pensament científic, que cap innovació justifica una nova presència d’esglésies, catecismes i dogmes, però defensa la permanent necessitat de filosofia. Si atén totes les dimensions de la persona: pensar, sentir, compartir, descobrir el propi món interior, descobrir la necessitat de l’altre per ser un mateix.
Pares i mares podran descobrir si veritablement és bona i nova quan el professorat sàpiga respondre amb coherència a la pregunta de per què ha de servir l’escola, sense llegir les instruccions del departament ni parlar d’avaluacions o d’acomplir currículums. Ara sembla que toca vendre innovació didàctica sense ideologia, però tota bona mare, tot bon pare, sap que el primer és aclarir si l’escola ha de continuar servint per reproduir les desigualtats o per ajudar els infants a ser ciutadans iguals en oportunitats que poden somiar amb un altre món.
