Els diners no són un joc

El valor dels diners és molt més que un joc per a la canalla. Educar les criatures en conèixer l’economia els aportarà molts valors com que siguin responsables i que aprenguin a negociar, col·laborar, estalviar i, fins i tot, emprendre. Els experts consultats recomanen començar a parlar de la gestió de l’economia particular i familiar a l’entorn dels 7 anys, quan els infants ja poden conscienciar-se que el caixer no dóna els diners perquè és màgic, sinó perquè els adults, amb la seva feina, els guanyen i els guarden al banc.

Montse Junyent, formada en direcció i administració d’empreses, fa uns anys que ha fet un canvi de vida i s’ha dedicat a escriure contes infantils i fer tallers educatius per fomentar l’economia del bé comú i l’economia sostenible. Aconsella que als infants se’ls ha de transmetre “el valor dels diners, que costen de guanyar i que se n’ha de fer un ús ètic. “Des que els nens són petits, els hem d’explicar que totes les decisions que prenem són econòmiques: si comprem amb cistell o bossa de plàstic, si consumim totes les joguines que ens demana i acumulem, usem i llencem o les reciclem, si reaprofitem roba o no, si malbaratem menjar...”, exemplifica. “Quan ja són més grans -aconsella- val la pena fer-los veure la quantitat d’accions insostenibles que fem: una bossa de plàstic que acaba al mar triga 450 anys a desintegrar-se, la Terra és finita i ens hem de responsabilitzar i cuidar-la. Adults i nens ens hem de fer conscients i coresponsables de la relació amb la gent, l’entorn i el món i la nostra manera de consumir”.

ECONOMIA DEL BÉ COMÚ

ECONOMIA DEL BÉ COMÚ Junyent defensa també l’economia del bé comú: “S’ha de contribuir a la construcció d’un sistema de vida més sostenible i més just”. Aposta per “transmetre i donar a conèixer models econòmics alternatius sostenibles i ajudar les criatures a créixer com a persones compromeses, amb criteri, informació i voluntat de canviar allò que no els agradi”. Amb els seus contes i tallers mira de transmetre valors com “el compromís, la sostenibilitat, l’honestedat, la innovació i la creativitat”. Junyent reconeix que la “sostenibilitat és un tema que es treballa i preocupa a l’escola”, però detecta que “l’economia, des d’una visió més ètica i responsable, no s’imparteix tant com caldria”.

Miquel Morante és economista de formació, director de banca privada i professor universitari en matèria financera. A més, és pare del Marc, de 15 anys, i l’Elsa, de 12, i es defineix com a emprenedor. En els darrers anys, ha publicat dos contes infantils, El geni de l’estalvi i El geni emprenedor, des dels quals, amb bon humor i un text planer, anima els lectors més joves perquè estalviïn i que generin idees de negoci. “A casa nostra, sempre hem parlat de la cultura dels diners i del valor de l’estalvi amb els nens, especialment quan ja sabien diferenciar entre la fantasia i la realitat. I ara, de més grans, estan ben entrenats”. Morante reconeix que parlar d’economia amb els fills “els ha anat molt bé perquè han après a esforçar-se i a treballar pel que volen”. Si se’ls ha de donar setmanada o no, Morante creu que és un bon incentiu i que “ben dosificada i adaptada a cada edat, els pot ajudar a autogestionar-se”.

FER-NE UN JOC

FER-NE UN JOCL’últim projecte de Morante és la creació d’un joc de taula per a entre 2 i 4 persones, a partir de 9 anys, que permet jugar en família i endinsar-se en els mercats financers, “els grans desconeguts”, segons l’economista. Es diu Speculity i, entre altres aspectes, jugant es descobreix “la importància de les primeres matèries (petroli, aliments...) i com ens pot afectar el dia a dia, el mercat de l’emissió de deute d’empreses i estat, el de divises, el de la borsa i l’immobiliari, que, potser, és el més conegut”. Els jugadors poden operar, com a màxim, en tres mercats i van vivint diferents situacions. Guanya qui abans arriba a tenir dos milions d’euros. “L’he simplificat molt perquè sigui un joc senzill i atractiu. L’objectiu és aprendre a guanyar diners i a invertir en els mercats financers fent servir els instruments que hi ha per guanyar-ne més, protegir-te i no perdre”, detalla el seu creador. “Amb aquestes eines aprens a conviure amb els riscos que hi ha i com afrontar-los. Hi ha un parell de caselles de preguntes i ho he dividit en qüestions per a adults i per a nens. La meva filla m’ha ajudat en les infantils”, apunta Morante.

¿I per què el nom d’especulador, que sol associar-se a una mala persona? “L’especulació ha existit des que hi ha la vida. L’especulador el que vol és el màxim de benefici, però no vol dir que et robarà. Hem de treure’ns aquesta idea dolenta de l’especulació. És un joc que l’ajuda a gestionar les dificultats, els regals de la vida i també a somiar amb ambició”.

ALGUNS VALORS

ALGUNS VALORSEn els seus tallers a les escoles, Montse Junyent proposa els valors de l’economia del bé comú mitjançant els seus llibres, jocs cooperatius i una part lúdica. “Tots hem jugat al Monopoly, on es promou la competència i l’afany de benefici individual. En canvi, després del taller, els alumnes veuen que hi ha una altra manera d’actuar que és la cooperació i buscar un benefici col·lectiu. Els diners no han de ser el fi, sinó el mitjà. El joc i la lectura lúdica permeten entrar en aquests temes connectant amb les emocions. Per tant, l’aprenentatge és més profund”.

KIDNELIS APOSTA PER L'EMPRENEDORIA

La marca Kidnelis, de l’empresa Sabadell Shop, treballa en la creació d’un joc de taula d’emprenedoria amb el departament d’empresa del campus sabadellenc de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). “Serà un joc adreçat a infants d’entre 8 i 12 anys i que vol incentivar la seva capacitat d’emprendre un negoci, amb creativitat i perseverança”, segons detalla la professora Carme Casablancas. Des de Kidnelis, l’emprenedor Joan Reixach i l’educadora infantil Neus Salomó es mostren il·lusionats en la creació d’aquest nou joc de la casa. Com la resta de les seves creacions (Kidnelis, L’Inventor d’Objectes, Matematikus, Sac...), “també transmetrà uns bons valors educatius com el del treball en equip, l’esforç, calcular despeses i guanys, i mantenir la il·lusió de creure en un projecte personal, tot i els entrebancs”. Salomó sap del que parla perquè mentre estudiava magisteri va decidir emprendre i crear un nino de drap, el Sac, que ensenya als nens majors de 2 anys a vestir-se sols.

Més informació

• 'Yo de mayor quiero ser e-co-no-mis-ta', de Montse Junyent (Editorial Leqtor)

• 'Quantes arrels de gerd necessites per ser feliç?', de Montse Junyent (Editorial Comanegra)

• 'El geni de l’estalvi' i 'El geni emprenedor', de Miquel Morante (Emprendia Editorial)