Una dosi de rutina contra la síndrome dels dilluns

“Té el ritme canviat perquè dorm de dia i està despert de nit”. És la frase que sovint se sent dir sobre els nadons acabats de néixer i una mica més grans, perquè fins al primer any de vida el rellotge biològic, situat a l’hipotàlem -al cervell-, no és madur i per tant les alternances entre dia i nit poden no adquirir-se fins llavors.

Ara bé, hi ha manera de pautar-ho, d’aconseguir que el rellotge intern -que si el mesuréssim faria entre un i dos mil·límetres- del nadó comenci a madurar abans. El cronobiòleg Antoni Díez Noguera, catedràtic de fisiologia de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona, assegura que per posar-lo a l’hora cada dia la clau és la rutina. “Sabem que el rellotge biològic es posa a l’hora gràcies a unes cèl·lules dels ulls, que capten la llum, especialment la de color blau, i hi traslladen la informació”, explica Díez, que també ho escriu al llibre El ritme de la vida, editat juntament amb Trinitat Cambras (Publicacions de la Universitat de Barcelona).

DESPERTADOR

DESPERTADORAixí, al matí, quan l’ull capta la llum, dóna corda al rellotge endogen (el símil amb els rellotges de polsera són constants en la cronobiologia) perquè a partir d’aquí l’organisme sàpiga què ha de fer a cada hora. “Si a més es regularitzen les hores dels àpats i d’altres activitats habituals, tant dels nadons com dels adults, el rellotge funcionarà amb exactitud”.

Que l’organisme sap què ha de fer a cada hora és una veritat científica. “Al matí puja el cortisol, unes hormones que intervenen en el metabolisme; a la tarda, la temperatura, i se segrega insulina, i a la nit, augmenta el metabolisme i també la glucosa”, per posar alguns dels exemples del que passa al llarg del dia. N’hi ha molts més, i de coneguts popularment, com ara que a la nit els reflexos són més baixos i les respostes als estímuls més lentes. “Per tant, no és una casualitat que dormim a la nit, perquè és de nit quan predomina el sistema parasimpàtic, que fa que estiguem més relaxats, que el diàmetre dels bronquis es redueixi i que baixi la temperatura corporal, entre altres coses”. Durant el dia l’activitat del sistema nerviós simpàtic és la que haurà fet que “les persones estiguin despertes i actives”.

De cara als adolescents, el cronobiòleg alerta sobre l’exposició a pantalles durant les hores de vespre i nit. “Els ulls captaran la llum blava, que enviarà informació al rellotge biològic, i per tant pot dificultar la posada en hora”, cosa que pot afavorir que aparegui l’insomni, per exemple, com un dels símptomes habituals de la falta d’encarrilament del rellotge biològic. “N’hi pot haver d’altres com l’obesitat, la hipertensió i fins i tot l’aparició de la diabetis 2”. El cas és que si el rellotge biològic no va a l’hora hi pot haver incidència en la salut.

CANVIS D'HORARIS

CANVIS D'HORARISUna altra qüestió sobre la qual alerta el cronobiòleg de la Universitat de Barcelona són els canvis d’horaris dels adolescents durant els caps de setmana. “La síndrome del dilluns apareix perquè durant dos dies han capgirat el rellotge intern, perquè han dormit de dia i han estat desperts durant la nit”.

Això no vol dir que durant les vacances o el cap de setmana calgui ser estrictes amb les rutines. “Hi pot haver un relaxament, perquè el rellotge endogen s’adaptarà a la regularitat d’aquell relaxament, però una altra història és capgirar-lo totalment, i que durant el dia l’ull no capti la llum i que a la nit s’estigui despert, perquè llavors apareix una disfunció general”. Per entendre-ho, a l’organisme li passaria com amb el jet lag després d’un viatge llarg.