Criatures 01/08/2015

Remeis naturals. Recuperem la cultura dels avis!

Beure de la tradició ancestral ens pot ajudar a combatre afeccions lleus: conèixer algunes plantes pot ser un bon complement per ajudar a prevenir símptomes

Laura Pinyol
4 min
Remeis naturals Recuperem la cultura dels avis!

Els remeis naturals formen part de la nostra cultura tradicional. Abans, a cada casa, un avi o una àvia sabien què calia fer quan un nen tenia febre, tos o mal de ventre. I si no ho sabien, sempre coneixien qui els podia ajudar, a qui calia anar a trobar quan passava això. Recuperar aquesta memòria essencial de coneixement del medi natural i la utilització dels remeis més ancestrals és avui una necessitat per a molta gent que creu que hem fet un cert abús dels fàrmacs químics, que prefereix utilitzar-los només en cas de mal major o que busca alternatives en la medicina no convencional.

Recuperar tradicions

En aquest exercici de recuperar pràctiques antigues que serveixen per atendre afeccions, dolences o ferides, el Consell Comarcal de l’Urgell va reeditar el 2012 el compendi Remeis casolans amb herbes aromàtiques o medicinals de l’Urgell amb la col·laboració del Consell Consultiu de la Gent Gran. L’objectiu no era cap altre que recopilar i recollir l’experiència i els coneixements antics, transmesos sovint per via oral, per conservar i llegar a les noves generacions els remeis i les idees que es poden obtenir de la natura, amb els productes que la terra ofereix. L’índex enumera tantes solucions com mals hi ha: mal de panxa, tos, cremades, diarrees, refredats, conjuntivitis, remeis per guarir ferides i desinfectar-les... Amb un advertiment i una precaució: els remeis naturals no estan exempts d’efectes adversos, contraindicacions, toxicitat o interaccions amb altres medicaments. Cal utilitzar-los amb prudència i amb les dosis ajustades en funció de l’afecció i l’edat de la criatura (o l’adult) i en cap cas per substituir una medicació. Com si digués que, en cas de dubte, s’ha de consultar un terapeuta.

Nens sans

El naturòpata i herbolari Albert Rami acaba de publicar Els remeis 0-12 d’en Rami Remeis (Viena Edicions), un llibre on es bolca la seva vasta experiència en l’àmbit de les teràpies naturals i holístiques i la seva dedicació a recuperar i difondre l’ús tradicional de les herbes. L’objectiu del llibre és suplir aquesta experiència que els avis i àvies aportaven a les llars, que sovint aboca pares i mares a la farmaciola de medicaments químics davant els mínims símptomes de refredats, aparició de febre, picades d’insectes o mal de dents.

Tractant-se dels més petits de la casa, Rami fa especial èmfasi en la necessitat de “vigilar molt” l’alimentació i “incorporar alguns canvis en la dieta més habitual”, com per exemple “substituir la llet de vaca per llet de civada, d’arròs, d’ametlles, d’avellanes, de coco o d’avena” o “prendre cereals sense barrejar-los”, per prevenir que es posin malalts. Però, esclar, els nens es posen malalts i agafen de tot. Davant d’un constipat, Albert Rami proposa “deixar d’ingerir carn o peix” i beure molts sucs de fruita, molta aigua i prendre algun xarop amb gingebre, anís i matafaluga, entre altres components. O també prendre regalèssia: “En infusió i amb una mica de mel si és per als més petits, o deixar que en roseguin una arrel si ja són una mica més grans”. O quan hi ha descomposició, “prendre llet o suc d’arròs”.

Altres problemes més que habituals són la plaga dels polls o les picades d’insectes. Per al primer, Rami és partidari d’utilitzar gotetes d’arbre del te per prevenir, i barrejar-ho amb vinagre quan ja hi ha infecció. Per a les picades, “el millor és posar fang a sobre la picada” i saber que “plantes oloroses com l’alfàbrega, el gerani, la menta o l’espígol funcionen com un repel·lent”.

El llibre de Rami, doncs, recull un munt de remeis naturals davant de tot tipus de mals -alguns de més lleus i d’altres de més severs- amb tractaments alternatius a la medicina convencional i que beuen de la tradició.

En la justa mesura

La doctora Núria Rovira, pediatra adjunta del Servei de Pediatria de la Fundació Althaia de Manresa, és del parer que “els remeis naturals hi són per alguna cosa” però, tanmateix, “les malalties existeixen i per això hi ha metges”. En la seva opinió, que molta gent busqui alternatives de remeis naturals, “sobretot per a la prevenció”, no és dolent, i pot tenir la seva “part positiva”, però cal fer servir el “sentit comú i no renunciar a l’avenç científic”: “Una meningitis o una diabetis de tipus 1 no se’t curarà amb unes herbes i les conseqüències de renunciar a un tractament o a la injecció d’insulina, malauradament, són dramàtiques”.

Així, és correcte que “davant els mals de panxa de les gastroenteritis es prengui infusió de camamilla” o “que en una conjuntivitis lleu es renti l’ull amb aigua de farigola”; però “si surt pus d’un ull infectat s’ha de prescriure un antibiòtic, pel risc de complicacions”, recorda la pediatra.

Per a la doctora Rovira la clau és “trobar l’equilibri”, establir “una bona relació amb el pediatre que permeti seguir els tractaments i escoltar-ne els consells” i fomentar “una bona educació sanitària”: “A vegades, són els mateixos pacients que no marxen tranquils fins que no els receptes un xarop”, explica.

Tenint en compte aquests aspectes, la pediatra llança una reflexió: “Ens cal ser més respectuosos amb qui fa servir remeis naturals perquè és cert que hi ha hagut èpoques en què hem sobretractat en excés i això ha generat resistències a alguns antibiòtics, per exemple”. Però confiar que “la naturalesa del cos ajudada només per remeis naturals pot superar totes les malalties és un acte de fe que frega l’absurd”.

stats