Infància 21/05/2016

Com es formen els monitors d’esplai?

Primers auxilis, valors, jocs, mediació. Són alguns dels temes que formen part de la formació d’un monitor

Trinitat Gilbert
3 min
Com es formen els monitors d’esplai?

“La formació és imprescindible”, diuen alhora Cèlia Serrano i Júlia Mercader (a qui veiem en la fotografia que acompanya aquest reportatge). Són monitores del centre d’esplai La Geltrú, adscrit a la Fundació Pere Tarrés, i a aquestes altures de l’any ja han fet uns quants cursos formatius, i en preparen de nous abans de marxar de colònies a l’estiu. Evidentment, totes dues també van fer el curs de monitor, que les acredita i que està homologat per la Generalitat de Catalunya. “Els cursos ens donen idees per posar-les en pràctica a l’esplai els dissabtes a la tarda”, comenten les monitores. Cada curs el preparen sota el fil d’un centre d’interès i a partir d’aquí treballen els valors (“En vam fer una formació sencera”), jocs populars, contes tradicionals i altres activitats. El resultat és que les tres hores d’esplai estan molt ben estructurades i fins i tot els espais d’improvisació són meditats. “Ho preparem tot tant als cursos formatius com a les reunions constants que fem els monitors, que són cada divendres al vespre, i d’altres que són mensuals”, diuen la Cèlia i la Júlia.

L’analista social i autor del llibre L’escoltisme mundial (Ed. Proa), Eduard Vallory, sosté que “en molts països, moviments com l’escoltisme tenen reconeguda la formació competencial”. D’aquí que Vallory sostingui que “els monitors han de conèixer elements bàsics de psicologia, perquè la interacció amb els infants és delicada, i també de tot allò que forma part de la convivència amb menors: primers auxilis, alimentació, muntanya..., per exemple”. I, sobretot, el més important és que “es creïn espais on els infants i els joves siguin els protagonistes centrals, en què deliberin, prenguin decisions i duguin a terme el que han triat”, continua Vallory. “Justament aquesta competència no és gens fàcil ni per als monitors ni tampoc per als mestres”, afegeix.

A l’hora de pensar en un curs formatiu ideal per a monitors de lleure, Vallory creu que és un error que tinguin continguts que imitin massa els de l’escola. “Acaben donant importància al coneixement adquirit a través de la recepció d’informació més que a la competència generada”.

REIVINDICAR LA FIGURA DEL MONITOR

Per la seva banda, Francesc Balagué, mestre i psicopedagog, que havia fet de monitor i de coordinador de lleure durant molts anys, afirma que, injustament, “la formació dels monitors de lleure sovint s’ha deixat bastant de banda”. Tradicionalment es feia un curs “que en molts casos s’anomenava curset, que servia per treure’s el títol i amb el qual ja s’era monitor tota la vida”, diu Balagué. Per contra, el que caldria, i sobretot vista “la rapidesa i continuïtat” dels canvis socials, “és oferir als monitors càpsules formatives i continguts especialitzats per anar ampliant i complementant la seva experiència al llarg del temps”.

A la Fundació Pere Tarrés, Rafael Ruiz de Gauna, director de Formació i Consultoria i Estudis, explica que els cursos de monitors actuals estan organitzats en tres mòduls diferenciats: “Un de primer més orientat a les activitats d’educació en el lleure, en el qual s’aborden aspectes pedagògics, psicològics i sociològics sobre el lleure educatiu”. Un de segon sobre processos grupals i educatius. I un tercer sobre tècniques i recursos per a les activitats. “Des de la Fundació incidim molt en els valors que pot aportar aquesta educació, així com en una dimensió integral de l’infant que cal atendre”. Per això, continua explicant Ruiz de Gauna, “la formació és molt vivencial i pretén aprendre tot fent, i reflexionant sobre l’activitat feta”. Dit amb altres paraules: “Volem combinar la capacitació en el ser, saber, saber fer i saber relacionar-se”.

El director de formació de la Pere Tarrés insisteix que la formació de monitor de lleure és diferent d’un mestre d’escola perquè el lleure educatiu es desenvolupa en un context diferent de l’escola. I, a més, no està subjecte a l’obligatorietat d’un currículum acadèmic i, per tant, es poden fer activitats diferents. Tot i això, o justament per això, “escola i educació en el lleure han de ser complementàries”.

A l’Escola de Monitors de Barcelona, Òscar Sànchez, fundador i director, es mostra content dels resultats que obtenen els joves que hi fan el curs de monitor, homologat per la Generalitat de Catalunya. “La preparació està enfocada a noves sortides professionals, no només en el lleure d’esplais, sinó també en molts altres àmbits, sobretot el turístic”. Així doncs, el lleure ha derivat cap a l’àmbit cultural, social i especialment turístic. Per tot això, en la formació d’un monitor s’incideix en l’emprenedoria, perquè “poden acabar creant empreses de lleure; remunerat, esclar”. És més, sosté Òscar Sànchez, “actualment està agafant molta força com a sector econòmic propi el lleure remunerat”.

En tot cas, els punts bàsics que es mantenen en la formació són els valors. “La societat demana un entreteniment educatiu”, conclou Sànchez.

stats