14/05/2016

Els professors dinamita

2 min

Cada professor és un món. Com a tutor he hagut de defensar davant dels pares dels meus alumnes alguns companys que són fàcilment criticables. Al llarg de la meva experiència he après l’ofici a base d’encerts i sobretot d’errors. He descobert que el temps sempre juga a favor teu, que quan més coneixes els alumnes i ells a tu la relació i les classes milloren exponencialment. Que no cal que siguis el seu amic ni el seu pare però que és bo que els caiguis bé, que sàpiguen alguna cosa de la teva vida fora del centre -no tot-, que fins i tot descobreixin que no ets perfecte i que no sempre tens raó.

Els alumnes demanen que se’ls respecti encara que sovint no han après a respectar els altres. Si tu els respectes ho pots demanar tot. Fins i tot t’hi pots enfadar milions de vegades, però sempre serà per les circumstàncies, mai per una qüestió personal. Els alumnes són molt selectius, cruelment necessiten un docent amb el qual acarnissar-se i fer-lo culpable de tots els seus mals. Com que no els caurà bé, els seus pares també es pensaran que treballa malament, que no es preocupa pels alumnes i que els suspèn per incompetència pròpia i perquè els té mania.

Són els que jo anomeno professors dinamita. Quan entren a l’aula tot explota. A vegades són els mateixos alumnes els que ja tenen preparada metafòricament la metxa, però és perquè no han aprofitat el marge de bones intencions del principi del curs. Els professors dinamita entren a la defensiva, curiosament atacant i amenaçant a tort i a dret a la primera oportunitat. Això pot tenir un efecte immediat, però sempre és contraproduent a llarg termini.

També he observat que el to de veu és molt important. Moltes vegades dic als meus alumnes que han de parlar per ordre, perquè si no tots acabem cridant en un mar de soroll indesxifrable. Els professors dinamita, en canvi, tenen un to de veu ja de per si elevat i que fàcilment crispa els ànims de qualsevol adolescent, fins i tot dels més pacífics de la classe. Com diu el meu company que sempre s’inventa etiquetes, el millor remei per a tanta excitació són els professors til·la, que dediquen el temps que calgui a calmar els ànims, a escoltar primer per demanar després que t’escoltin. Això no s’explica gaire però és la clau per a l’èxit del nostre ofici.

stats