LA HISTÒRIA ÉS UNA GRAN FICCIÓ, LA FICCIÓ ÉS UNA GRAN HISTÒRIA
Diumenge 23/04/2017

Àfrica intenta desfer-se d'Europa

Publicada a finals de l’època colonial, ‘Tot se’n va en orris’, del nigerià Chinua Achebe, va suposar una ferma contestació a la literatura europea sobre l’Àfrica, plena d’estereotips utilitzats per justificar la colonització

Daniel Romaní
2 min
ÀFRICA INTENTA DESFER-SE D’EUROPA

La colonització de l’Àfrica va tenir un efecte devastador en aquest continent. Una de les obres que ho expliquen amb més claredat és Tot se’n va en orris (Edicions 62, 2000), del guardonat i prestigiós escriptor nigerià Chinua Achebe (1930-2013). Va ser escrita en anglès -la llengua colonial- amb el títol original Things fall apart i ha marcat una fita en la moderna narrativa africana. Publicada a finals de l’època colonial, l’any 1958, l’obra va representar una ferma contestació a la literatura europea sobre l’Àfrica, plena d’estereotips i de racisme intencionadament utilitzats per justificar la colonització.

“Posant en evidència les nefastes conseqüències socials, polítiques, institucionals, econòmiques, filosòfiques i culturals del colonialisme britànic en la societat nigeriana de finals del segle XIX, Achebe ofereix un retrat íntim i colpidor que mostra la riquesa de les societats africanes precolonials i les seves tradicions. La crisi soferta per una de les moltíssimes societats africanes, l’igbo, a la qual pertanyia l’autor, per culpa de l’hegemonia europea al continent, assenyala el sistema de creences europeu com la principal causa de la seva desgràcia”, diu Gemma Solés, fundadora del magazín cultural Wiriko.org, especialitzat en arts i cultures africanes contemporànies.

El protagonista d’aquesta novel·la és l’Okonkwo, un igbo molt respectat del poble d’Umuofia, situat en algun lloc del baix Níger, al sud-est de Nigèria, bressol de l’autor. A través seu, de la seva família i del seu clan, l’escriptor ens submergeix en una societat patriarcal, democràtica i dedicada a l’agricultura, en la qual el pes de les tradicions juga un paper fonamental. “La narrativa d’Achebe sorprèn per la seva capacitat d’adaptar-se a la literatura universal sense perdre l’originalitat dels relats tradicionals, a través dels quals ens explica tot un sistema de pensament africà des de dintre. Tot comença a tremolar, encara que es pinti la Nigèria precolonial com un lloc idíl·lic, quan els blancs hi arriben amb la religió cristiana i la imposició de la modernitat per nassos. El xoc dels dos mons trenca l’harmonia que hi havia a la regió i trasbalsa, per sempre, els valors de la societat igbo”, afirma Gemma Solés.

Publicada l’any en què Ghana es va convertir en la primera nació africana que assolia la independència, i en un moment en què els moviments anticolonials del continent estaven en plena ebullició, Tot se’n va en orris va representar una fita clau i un referent per a l’època. Dos anys més tard, Nigèria aconseguiria l’emancipació nacional. Avui, quan falta un any perquè se celebrin els seixanta anys de la independència nigeriana, l’obra d’Achebe es manté en el podi dels grans clàssics de la literatura africana anglòfona, compartint tribuna amb plomes nacionals com la de la recentment desapareguda Buchi Emecheta, i cedint el pas a una crítica generació postcolonial liderada per Wole Soyinka (premi Nobel 1987) o la famosíssima i popular Chimamanda Ngozi-Adichie.

D’un altre continent, l’asiàtic, també devastat per la colonització europea, cal destacar-ne el llibre Els fills de la mitjanit (Empúries, 2002), un llibre del perseguit Salman Rushdie publicat el 1981 i que tracta sobre la transició de l’Índia del colonialisme britànic a la independència i la partició de l’Índia.

stats