Publicitat
Publicitat

LA HISTÒRIA ÉS UNA GRAN FICCIÓ, LA FICCIÓ ÉS UNA GRAN HISTÒRIA

Els artífexs del Segle de les Llums

Quan va aparèixer ‘El perfum’, de Patrick Süskind, va tenir un gran èxit. Moltes altres novel·les exploren un munt d’aspectes del segle XVIII, el Segle de les Llums, i ens hi situen els seus protagonistes

Naturalisme, racionalisme i humanisme es donen la mà a l’anomenat Segle de les Llums, el XVIII, protagonitzat per diverses monarquies absolutes i pels il·lustrats que van fer avançar la raó. La major part dels seus artífexs no van ni saber-ho, que n’eren.

Segur, per exemple, que Mozart no va arribar mai a imaginar que les seves composicions passarien a formar part dels tresors més preuats del segle XVIII. Uns quants ingredients de la seva biografia -la precocitat o la seva mort en la misèria- constitueixen bons reclams per a tot novel·lista. Uns quants s’hi han abocat de ple. Fins i tot el gran Christian Jacq, especialista en l’antic Egipte, n’ha fet una magna novel·la: Mozart, el gran mago (Planeta, 2006), en la qual revela els vincles que el genial músic va tenir amb la francmaçoneria. La popularitat de l’obra de Mozart ha fet que la seva germana, també pianista i compositora, quedés sempre a l’ombra. En aquella època estava mal vist que una dona toqués alguns instruments musicals, i encara menys que compongués. Rita Charbonnier recupera la seva figura a Nannerl, la hermana de Mozart (Edhasa, 2006).

I si es creés una ciutat al delta de l’Ebre com Sant Petersburg, Nàpols o Venècia? Aquest era un dels propòsits de Carles III que l’editor i escriptor Emili Rosales introdueix a la novel·la La ciutat invisible (Proa, 2006), un bon relat del segle XVIII a casa nostra. També ho és, sens dubte, Senyoria (Proa, 1999), de Jaume Cabré, situada ja al final del XVIII, concretament al 1799.

Altres novel·les excel·lents ambientades al Segle de les Llums són El perfum (La Butxaca), l’ opera prima de l’alemany Patrick Süskind -és la història d’un dels homes més abominables del segle XVIII, Jean-Baptiste Grenouille, perfumista i assassí de noies-, que va obtenir un gran èxit quan va publicar-se. O Barnaby Rudge (Belacqua), de Charles Dickens, que explica els motins anticatòlics del 1780. I encara, naturalment, Waverley (Bib. Virtual Cervantes), de Walter Scott. Publicada el 1814, és considerada la primera novel·la pròpiament històrica. Tracta sobre l’Escòcia del segle XVIII, la de les revoltes jacobites que ha recreat amb gran èxit la sèrie televisiva Outlander. I, en català, el valencià Martí Domínguez és l’autor de la també celebrada Les confidències del comte de Buffon

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT