ES DIU QUE PÈRICLES, ANOMENAT ‘L’INCORRUPTIBLE’, fundador de la democràcia atenenca, estava desesperat perquè la corrupció impregnava la vida pública, sense que es trobessin els antídots per fer-hi front. També es diu que, com a conseqüència d’això, va arribar a proposar que els representants de la ciutat fossin sortejats en lloc d’elegits: preferia l’atzar que la compra de vots. Les lleis havien de ser clares i les legislatures, curtes, per evitar la consolidació fraudulenta del poder. Encara que la democràcia era sempre preferible a la dictadura, Pèricles va experimentar, en pròpia carn, els riscos de la llibertat. I de fet la literatura grega, començant per les comèdies d’Aristòfanes, va reflectir abundantment aquells perills. També l’art va reclamar l’exemplaritat del governant.

Naturalment, Atenes no era un cas aïllat. En tres de les parets de la Sala della Pace del Palazzo Pubblico de Siena, lloc de reunió dels nou magistrats de la ciutat, hi ha uns frescos extraordinaris que representen l’al·legoria del bon govern. Els va pintar Ambrogio Lorenzetti, al voltant de 1338, i són una obra mestra de la transició entre el Gòtic i el Renaixement. Sota la influència de Simone Martini i Giotto, Lorenzetti juga amb el contrast entre les figures humanes i les arquitectures fins a aconseguir una profunditat que anuncia la imminent perspectiva pictòrica. Tota l’escena té un envejable aire d’harmonia ciutadana.

No seria mala idea encarregar als nostres artistes obres similars, de manera que els governants actuals es veiessin obligats a reunir-se sota la vigilància, encara que fos al·legòrica, del bon govern. Potser així millorarien les coses. Perquè si no milloren seria un bon moment per recórrer al fàrmac de Pèricles i sortejar els càrrecs per mandats ben efímers que no donessin facilitats als corruptors ni temps als corruptes.