01/02/2015

Carnets de Guantánamo: els galls i l’espiga de blat

4 min
Carnets de guantánamo: els galls i l’espiga de blat

‘ELS CARNETS DE GUANTÁNAMO’, del maurità Mohamedou Ould Slahi, publicats recentment gràcies a Amnistia Internacional (AI), són esfereïdors i apassionants. Apassionants perquè aquest relat de primera mà fet pel presoner número 760, a més de ser un document excepcional de la nostra història encara viva -més viva que mai, podem dir-, és també una magnífica obra literària; un text “ple de bellesa i d’ironia”, com diu l’escriptor Larry Siems, autor de l’edició del text, escrit l’any 2005 a la presó de Guantánamo. Esfereïdors perquè els carnets de Slahi ens descobreixen la terrorífica i absurda maquinària policial i militar empresa pels Estats Units i alguns dels seus aliats després de l’11 de Setembre, i ens obliguen a preguntar-nos sobre els límits i les transgressions de l’estat de dret, així com sobre les noves fòbies i prejudicis que la lluita antiterrorista ha traçat pel broc gros en contra de races i religions arreu del món.

Detingut el 2001 a Mauritània, Slahi escriu el seu testimoni de 460 pàgines manuscrites servint-se de la llengua anglesa, un idioma que desconeixia completament però que va anar aprenent a poc a poc, a base de relacionar-se amb els seus guardians i torturadors, fins a dominar-ne unes set mil paraules. “Es tracta d’un lèxic comparable al de les epopeies homèriques”, observa Larry Siems, admirat i sorprès per l’aventura de supervivència, adaptació, soledat i fortalesa interior que viu el maurità, que continua avui empresonat a la presó militar de Guantánamo malgrat que no se l’ha pogut inculpar de cap delicte ni se l’ha volgut jutjar mai.

Mohamedou Ould Slahi va néixer l’any 1970 al poblet de Rosso, al costat maurità del riu Senegal. Fill gran d’una família d’onze germans, el seu pare, venedor de dromedaris, mor molt jove, justament quan la família ha decidit anar a viure a Nouakchott, la capital del país. Des de molt petit, Slahi demostra una intel·ligència desperta, destaca en matemàtiques i és capaç de memoritzar tot l’Alcorà que li ha ensenyat el pare. Apassionat pel futbol i especialment per la selecció alemanya, demana una borsa d’estudis a la Carl Duisberg Society. Serà el primer membre de la seva família que marxarà a l’estranger i el primer que tindrà l’oportunitat d’entrar a la universitat. Després d’estudiar electrotècnica vol fer telecomunicacions i informàtica, però decideix aturar els estudis per anar a lluitar a l’Afganistan en contra de la invasió soviètica, com també fan altres joves musulmans a Europa: se sumen a una causa que “sostenen els països occidentals, en particular els Estats Units”, explica Slahi al seu llibre.

Després de combatre integrat en unitats d’Al-Qaida (que aleshores tenen suport i armament dels Estats Units), torna a Alemanya l’any 1992, on treballarà durant 8 anys, abans d’anar al Canadà i tornar al seu país la tardor de l’any 2000. Mentre és al Canadà, arran de l’anomenat complot de l’any 2000 -que fa referència a un atemptat fallit contra l’aeroport de Los Angeles-, uns agents nord-americans de l’FBI l’interroguen, però no troben res que el relacioni amb aquell afer i el deixen marxar. Arran de l’11-S, però, Slahi és interpel·lat diverses vegades per la policia mauritana. Té tanta confiança en ell mateix que fins i tot s’hi presenta l’última vegada conduint el seu propi cotxe. A petició dels nord-americans, però, serà enviat a Jordània en un vol secret, a l’Afganistan i, finalment, a Guantánamo, patint tota mena d’humiliacions i tortures.

Per explicar el que li ha passat i encara no s’ha acabat, Slahi cita el conte popular maurità sobre un home que tenia fòbia als galls i es tornava boig cada vegada que se’n trobava un. Explica al psiquiatre que la por als galls és perquè aquests animals el prenen per una espiga de blat, i el psiquiatre prova de tranquil·litzar-lo dient-li que ell no té de cap manera l’aparença d’una espiga de blat. Però l’home contesta que, en comptes de convèncer-lo a ell, hauria de convèncer els galls. “Fa anys que jo provo de convèncer sense èxit el govern dels Estats Units que no sóc una espiga de blat”, conclou Slahi. La seva història i el seu llibre, diu, es poden dividir en dues parts: abans de la tortura, quan va dir “la veritat”, és a dir, que no havia fet res en contra dels EUA; i després de la tortura, quan va acabar contestant afirmativament a totes les acusacions delirants que els torturadors li plantejaven.

Dels 779 detinguts que hi havia l’any 2002 a Guantánamo encara en quedaven 136 aquest desembre. Només 36 presenten acusacions serioses de terrorisme, però, com ha explicat el govern dels EUA, no seran mai jutjats ni alliberats. AI reclama l’alliberament dels detinguts declarats “alliberables” sense que siguin enviats a països on els seus drets poden ser violats; la inculpació dels altres detinguts davant d’un tribunal en què no es demani la pena de mort; que es faci justícia amb els autors de les violacions comeses, i que es reparin els danys patits per les víctimes.

stats