Diumenge 04/09/2016

City Plaza: el millor hotel d’Europa

L’Hotel City Plaza d’Atenes és un exemple de com la capital grega s’organitza de forma independent per donar resposta a l’arribada massiva de refugiats

Text I Foto: Guillem Trius / Lluc Queralt
5 min
City Plaza El millor hotel d’Europa

AtenesL'hotel City Plaza d’Atenes no té piscina, minibar ni tampoc servei d’habitacions però ja és conegut pels seus inquilins i veïns com al millor hotel d’Europa. Situat al barri de Victòria, l’hotel va estar tancat durant set anys a conseqüència de la forta crisi econòmica que el país hel·lè encara avui arrossega. Victòria és un barri cèntric de la capital greument castigat per la crisi i amb una presència important de grups d’extrema dreta. Locals amb les persianes abaixades, negocis amb el cartell de liquidació i escoles i cases deshabitades que ara els refugiats ocupen basteixen un panorama d’incertesa. Una situació que barreja la decadència d’una ciutat castigada amb els últims desitjos d’una gent desesperada.

Fa set anys ningú s’hauria imaginat que el City Plaza reobriria les portes un 22 d’abril del 2016 i molt menys que ho faria per allotjar 400refugiats que fugen de la guerra. L’associació Solidarity2Refugees, juntament amb centenars de refugiats, va ocupar l’hotel i el va posar a punt perquè pogués ser habitat de nou. Actualment les condicions i instal·lacions són lluny de poder presumir de la categoria que tenien en els seus anys gloriosos, però proporcionen a les famílies un lloc més que decent per poder instal·lar-se i començar una nova vida.

Refugiats a l'hotel City Plazad'Atenes

A diferència de les fronteres europees, per entrar a viure al City Plaza no hi ha requisits de nacionalitat. Aquí hi conviuen famílies de totes les procedències possibles: de Síria, de l’Afganistan, del Pakistan, de l’Iraq, de l’Iran, del Kurdistan i fins i tot de Palestina. Tot i així, per entrar a viure-hi es dóna prioritat a persones en situacions més vulnerables com ara les mares solteres amb molts fills, parelles de gent gran o nens amb discapacitats. Gairebé la meitat dels refugiats de l’hotel són menors. La constant presència de nens corrent pels passadissos o l’eco de les rialles de la mainada que ressonen per les escales apaivaguen l’amargor de records molt presents. Els joves testimonis de l’horror i la seva felicitat incondicional són el millor antídot per començar a guarir tantes ferides de guerra que, invisibles, encara couen. “Al mateix temps que omplen aquest indret de vida fan teràpia als adults”, comenta una voluntària de l’hotel sobre la gran presència de nens.

El fet de reunir gent en condicions vulnerables ha propiciat un bon clima de convivència i una xarxa de suport entre els refugiats que comparteixen estances. Entre ells mateixos s’organitzen les feines de neteja i el repartiment de les ajudes. Però el City Plaza no es limita a ser una residència per als refugiats. Es presenta com una institució de resistència a les polítiques europees d’immigració, un acte de protesta al tancament i militarització de les fronteres i a totes les seves conseqüències. Un contraexemple de com cal gestionar socialment l’acollida de refugiats i una manera d’avergonyir el govern grec per la seva política de detenció dels refugiats en camps militars. És un model per a les iniciatives d’habitatge que garanteixen l’accés a la sanitat i l’educació, tal com ho fa el mateix City Plaza.

Una noia i un grup de nens a l'hotel City Plaza d'Atenes, que acull refugiats

Des del seu naixement a finals d’abril i coincidint amb el tractat firmat entre la Unió Europea i Turquia, l’hotel ha organitzat una xarxa de suport als refugiats. Els proporciona informació rellevant sobre els tràmits per sol·licitar asil, els drets que tenen com a refugiats o una cosa tan bàsica i necessària com el suport psicològic. Amb el temps també ha perfeccionat i augmentat la varietat d’activitats que s’hi poden realitzar: jocs per als més petits, una escola d’anglès a la setena planta, seminaris d’art, una sala de conferències on es fan xerrades i fins i tot cursos de ioga al terrat. A partir d’una reunió setmanal on participen refugiats, professors, voluntaris, equip de comunicació i doctors, es planifica la setmana i es tracten els problemes del dia a dia.

El City Plaza no compta amb el suport de cap ONG ni tampoc del govern. La seva cap de premsa, Lina Theodorou, explica com aconsegueixen finançament per al projecte: “Funcionem bàsicament amb donacions privades, ja siguin econòmiques o materials”. Asseguda en una taula del bar de l’hotel on se serveixen cafès, tes i refrescos, la Lina fa memòria i lliga alguns problemes del refugiats amb els del país d’acollida.

“També ens dóna suport una forta xarxa solidària independent que es va crear durant la crisi grega i que ens proporciona sobretot aliments”, segueix la Lina. Cada família viu en una habitació separada i li oferim tres àpats al dia. “És molt complicat per a nosaltres proporcionar 900 àpats calents diaris, però fins ara ho hem aconseguit”, confessa. Des del departament de comunicació s’ha iniciat una campanya en l’àmbit internacional per recaptar fons i així poder tirar endavant el projecte. “Funcionem a part del govern i de les organitzacions, sense dependre’n, perquè és una manera de protegir-nos i garantir la continuïtat del projecte”, conclou, i remarca que un dels trets més característics del projecte és, precisament, la seva independència.

Des de l’exterior de l’hotel hi ha pocs detalls que el delatin com el que realment és. Roba estesa als balcons i alguna pintada on es pot llegir “ Open de borders ” són les pistes més evidents del que amaga dins. La idea d’hotel convencional contrasta amb la realitat del City Plaza en tots els aspectes. El constant moviment de persones, l’ús permanent dels espais comuns, l’absència de personal o la naturalesa dels inquilins fan del City Plaza un hotel únic a Europa.

En poc temps l’organització a càrrec de l’hotel ha aconseguit construir una xarxa amb altres institucions, escoles, hospitals i espais socials que garanteixen els drets bàsics dels refugiats que hi viuen, com l’accés a la sanitat pública. “És el primer cop que tenim la sensació que en aquestes condicions sí que podem començar de nou”, comenta una mare kurda que, des de fa dos mesos, viu amb els seus quatre fills en una de les habitacions de l’hotel. Un dels seus fills va ser el primer nen registrat i acceptat per incorporar-se a una de les escoles públiques d’Atenes. Després d’ell l’han seguit més nens que el pròxim curs ja formaran part de l’entramat educatiu grec.

La idea de l’organització i dels mateixos refugiats és no limitar-se al projecte del City Plaza i continuar ocupant altres espais semblants dins la capital grega per donar continuïtat a una fórmula que funciona. “Ja hem localitzat un parell d’edificis que ens poden servir”, ens fa saber la Lina.

stats