19/06/2016

Cultura de carrer

3 min
Cultura de carrer

En Javier Velasco és un històric de l’organització veïnal al Poble-sec que ha format part de diverses entitats del barri. M’explica que, fa un temps, va estar uns dies clínicament mort (a l’informe mèdic hi posava “mort sobtada”), i que des d’aquell instant veu la vida d’una altra manera. Ell va néixer l’any 1946 en el tram més proper a Montjuïc del carrer Nou de la Rambla. La mare era modista, i el pare, fuster, i va estudiar al col·legi Collaso i Gil del carrer Sant Pau. Recorda que en aquells temps es feia molta vida al carrer, que el mercat del Carme era a prop dels actuals jardins de Walter Benjamin i que els nens no passaven la barrera de Nou de la Rambla, una via que parteix el barri en dos.

El jove Javier va créixer sentint com una veïna assajava al piano i com passava per Vila i Vilà el tramvia que anava al cementiri de Montjuïc. Malgrat residir els primers dos anys de matrimoni a Gràcia (on treballava en un laboratori fotogràfic), sempre ha viscut al Poble-sec, un veïnat farcit de treballadors del port i, darrerament, d’antics habitants de la Barceloneta. Però la seva implicació amb la cultura tradicional li va arribar quan una de les seves filles va entrar en una colla: “Un dia va arribar a casa plorant perquè a un gegant se li havia trencat una cama. Com que el meu pare havia sigut fuster, jo mateix el vaig arreglar. I de llavors ençà m’he encarregat del manteniment dels gegants”.

M’explica que la cultura popular és una activitat que involucra tota la família, dels nens als avis: “És una forma col·lectiva d’oci -defensa el senyor Velasco- en què tothom pot participar, ni que sigui portant l’ampolla d’aigua”. Em posa l’exemple de la seva pròpia família, en què una filla és presidenta de la Federació de Diables de Barcelona, una altra va ser mare dels Gegants de la Ciutat i el seu nét ja mostra una afició precoç. Ell mateix va fundar la Federació del Consell de Cultura Popular i Tradicional del Poble-sec, que involucra set entitats locals (castellers, geganters, diables, bastoners, sardanistes i les corals La Palma i Els Moderns). Defensa la importància de les associacions per als barris: “Quan l’anterior regidor del districte, Enric Truñó, va inaugurar la nova plaça del Sortidor, algú es va queixar que no hi havia font. Ell va respondre que no podia anar porta per porta a saber què opinava cadascú, que preferia parlar amb les associacions”.

A finals del 2014, Javier Velasco va ser distingit amb el premi Sants-Montjuïc per la seva dedicació a millorar el Poble-sec. També per la seva vinculació amb la Coordinadora d’Entitats que organitza la festa major (la segona quinzena de juliol), una tradició que ha conegut diverses interrupcions però que en els últims temps ha tornat a ressorgir amb força. Abans de la Guerra Civil ja hi havia carrers com Mata, Vallhonrat o Roser on ja es feien activitats; avui s’ha estès a deu carrers i a totes les places, a part de diverses cercaviles. De les places de Santa Madrona, Navas i Ocellets a davant del local de la coreògrafa Sol Picó, la plaça del Sortidor, els tres escenaris del multitudinari carrer Blai, els carrers Roser i Nou de la Rambla, el sopar de veïns al passeig de Montjuïc, la paella popular que organitza la Fundació Arrels al carrer Albareda o el saturat entorn de Vila i Vilà, amb els escenaris del teatre Apolo, la Penya Blaugrana, el Parc de les Tres Xemeneies o el carrer Piquer.

Ell ha deixat la coordinació de la festa, tot i que encara col·labora en el que pot: “És una feina que et permet conèixer millor el barri i tenir totes les portes obertes. També reps les queixes, i la gent et renya”. Mentre espera l’inici de la festa major, m’anuncia que la tardor vinent, al centre cívic del carrer Albareda, es farà una exposició de cultura popular. “Jo prefereixo dir-ne cultura de carrer”, afegeix.

stats