“Aquell llibre que penso que agradarà... no agrada, i viceversa; a excepció dels grans clàssics, que són un èxit segur”, diu Susana Camps, que condueix un grup de lectura. “Un dels que agraden a tothom és El Guepard (Club Editor). “Descriu un canvi d’època, a través del declivi d’una família. Recordo una noia que havia perdut unes propietats familiars i s’hi sentia molt identificada”, explica Susana Camps.

Publicada el 1958, està ambientada a Sicília durant el període històric del Risorgimento, on trobem les arrels de la modernitat de l’illa. És l’única novel·la de Giuseppe Tomasi de Lampedusa i va sortir un cop ell ja era mort. Una de les curiositats d’aquest llibre és que el seu autor inicialment pensava centrar l’acció en un sol dia, com l’ Ulisses (Proa) de Joyce, però l’acció de la novel·la finalment es desenvolupa durant una pila d’anys, del 1860 al 1910.

“La novel·la ens parla del final d’una època a través de la família del príncep Fabrizio Salina, però també del fet d’envellir, de la nostàlgia, del pas del temps i dels anys viscuts i irrecuperables”, explica Susanna Camps. “Combina amb molta habilitat els aspectes sociològics i psicològics de l’aristocràcia, que té en l’Església un dels grans aliats”, afegeix. L’adaptació cinematogràfica de Visconti de l’any 1963 està considerada una de les obres essencials del cinema europeu dels anys seixanta. D’ El Guepard és la frase “Si volem que tot continuï com fins ara, cal que tot canviï”, tan citada tot i que no sempre amb fidelitat al sentit original.