Foto: FRANCESC MELCIONQuan viatja a l’estranger i algun col·lega metge l’hi pregunta, prefereix no respondre. “Alguna vegada ho he fet i la gent s’ha posat a riure, directament. Ja no dic re”, explica amb sinceritat. Parla de les reaccions que genera als països veïns el sou dels professionals de la sanitat catalana, històricament mal pagats, però que amb les retallades han vist encara més reduïts els seus salaris. I no ho diu pel seu sou en concret, sinó per l’esforç que han hagut de fer per mantenir en peu el sistema. “Ara surten les primeres veus que diuen que els professionals sanitaris han aguantat la sanitat pública. És molt d’agrair, perquè és una veritat com una casa”, rebla convençuda.

Elena Carreras (Barcelona, 1960) és des de fa un parell de mesos la cap del servei d’obstetrícia i ginecologia de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona, el més gran de Catalunya. També és la responsable de seguretat del pacient de l’hospital i ha sigut una de les principals impulsores de diferents avenços mèdics que han traspassat els murs del seu centre durant els últims anys. Abans que tot, però, és metge, i quan parla de la seva professió s’emociona i reivindica la feina feta amb “orgull”. Ella, que va començar la seva carrera professional a la sanitat privada, va canviar a la pública perquè pensava que tindria més projecció, cosa que complia més amb les seves expectatives. “Ho tornaria a fer, absolutament sí”, assegura, malgrat l’efecte que les reduccions pressupostàries hagin tingut. De fet, el seu discurs defuig els convencionalismes i avisa que “hi haurà gent a qui no li agradarà”. Ho diu perquè considera que les retallades “fins a cert punt van tenir un impacte positiu”, i ho pensa perquè en aquell context es van veure obligats a repensar-ho tot, posar ordre i ser encara més eficients. No és que hi hagués dispendi econòmic, matisa, perquè això seria “injust per al pacient”, però s’ha produït un canvi de cultura que “ha vingut per quedar-se”, com per exemple vincular investigació i atenció als pacients. El preu a pagar, més enllà d’una “tensió” permanent, ha sigut, altre cop, veure com empitjoraven els sous i com, sobretot els joves, cobren molt poc i treballen en condicions precàries. És a dir, tot el que fa que quan els professionals sanitaris surten a fora a explicar els bons resultats del sistema públic prefereixin ometre quant guanyen.

Es podria seguir parlant de l’efecte de les retallades, però aquest reportatge no tracta de les conseqüències que té que el capítol de la salut hagi perdut més de 1.000 milions d’euros als comptes del Govern. En el cas del Vall d’Hebron, segons les memòries que publica cada any, el pressupost entre el 2010 i el 2014 va caure un 16,4%, de 641,9 milions d’euros a 536,4 milions. Tot i així, l’hospital segueix rebent cada dia més de 40.000 visites i ha augmentat la seva activitat un 10%. Ho ha fet, a més, millorant molts indicadors de salut. La doctora Carreras és una de les responsables d’haver-ho aconseguit. Ella va formar part de l’equip que el març del 2012 va separar amb èxit dues germanes siameses que compartien el fetge, però aquesta no és la fita que li sembla més destacable en aquests anys de contencions pressupostàries. Esmenta dos programes “estrella” del seu servei: el tractament intrauterí de l’espina bífida i el pessari cervical, un anell de plàstic de baix cost que, col·locat al coll uterí, disminueix els casos de nadons prematurs. El seu equip va publicar a la revista The Lancet els primers resultats al món que demostravan la utilitat d’aquest giny ideat per la doctora Birgit Arabin. L’espina bífida, però, és la nineta dels seus ulls.

Disset anys d’història

La primera vegada que es va operar un fetus a Espanya va ser l’any 1999, novament, al Vall d’Hebron. També hi havia Carreras, que rememora com es va solucionar un cas de transfusió fetofetal, una malaltia que es produeix quan dos bessons idèntics tenen una sola placenta i es descompensa la sang que passa de l’un a l’altre. La tècnica, però, requeria extreure fora de la panxa de la mare l’úter, un tractament molt agressiu que només la gravetat de la malaltia justificava. Amb el temps, aquesta tècnica ha millorat i, amb el progrés de la laparoscòpia -que permet operar fent només tres petites incisions de tres mil·límitres-, el Vall d’Hebron va aconseguir l’any 2011 operar intrauterinament el primer nadó afectat d’espina bífida. Aquesta malformació implica que el fetus neix amb el teixit nerviós en contacte amb el líquid amniòtic, perquè les vèrtebres no acaben de tancar del tot, i això provoca greus seqüeles al futur nadó. Preservar la medul·la és l’única manera de posar-hi remei, i gràcies al fet que els professionals ja havien provat la tècnica amb èxit en ovelles, desenvolupada prèviament als EUA, els professionals catalans van fer-la realitat. La bona relació amb l’excompany de feina i actual director de cirurgia fetal endoscòpica del Cincinnati Fetal Center, José Luis Peiró, va portar l’Hospital Vall d’Hebron a signar un conveni de col·laboració en aquesta matèria amb l’hospital infantil de Cincinnati i, també, amb el de Texas. “No són recursos addicionals, és coneixement”, reivindica Carreras. I com que la manera d’avançar és no aturar-se ni caure en l’autocomplaença, malgrat que amb aquest mètode ja han operat amb èxit 22 fetus, recentment han creat el programa Spina Bifida Center for Research and Lifetime Healthcare, a través del qual volen vehicular els ajuts i beques que rebin perquè el Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) avanci en l’objectiu últim: ser capaços de revertir els danys que ocasiona l’espina bífida gràcies a un tractament amb cèl·lules mare. Medicina regenerativa en col·laboració amb altres centres del món i que, tot i que necessita temps, ja ha demostrat resultats esperançadors en ovelles i conills. “És molt prometedor i mot bonic”, s’il·lusiona la doctora Carreras.

L’espina bífida ha centrat bona part de la seva carrera en els últims anys, però no acaba aquí. La remodelació de la sala de parts de l’hospital, l’atenció dels casos del Zika en dones embarassades -el Vall d’Hebron ha fet el seguiment de pràcticament tots els casos detectats a Catalunya, inclosa la mare que va decidir donar a llum un nadó amb microcefàlia- i també la reestructuració del servei de reproducció humana assistida de l’hospital també han format part del seu dia a dia. La cirurgia fetal, en qualsevol cas, és un dels punts en comú que té amb l’actual gerent del Vall d’Hebron, Vicenç Martínez. Ell, immers en la reivindicació del centre com un dels pols sanitaris més importants d’Europa, en el qual treballen fins a 9.000 persones comptant els 2.000 que fan recerca, posa l’accent en tots els canvis organitzatius que s’estan fent i en el moment dolç que representa saber que el pitjor de les retallades ja ha passat i, ara, només es pot millorar. De fet, fa poques setmanes van inaugurar els nous quiròfans i reivindica el paper del VHIR, el Centre d’Esclerosi Múltiple de Catalunya (Cemcat) i el Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) com les mostres d’un futur prometedor, en el qual l’hospital s’ha sabut situar. De fet, té 880 assajos clínics en actiu, és un dels tres hospitals amb més estudis d’aquest tipus en marxa. Ho corrobora el director del VHIR, Joan Comella, que explica com aquests assajos clínics els han permès mantenir i fins i tot augmentar el pressupost de recerca. En un context en què les inversions públiques queien en picat, el VHIR ha sigut capaç entre el 2010 i el 2014 de fer créixer el seu finançament de 23,3 a 37,3 milions d’euros, i esquivar així la crisi. Més que posar pedaços a situacions difícils, potser la millor recepta per ser virtuós és aprendre a fer de la necessitat virtut.

Operar un fetus a dins l’úter de la mare

Des del novembre del 2011, en què van operar per primer cop un fetus dins de l’úter de la mare, ho han repetit 21 cops. L’espina bífida, una malformació congènita que sorgeix quan la medul·la espinal d’un fetus queda sense protecció òssia, provoca greus seqüeles en els nadons que neixen amb aquest trastorn. Patir alteracions cerebrals, no controlar els esfínters o no poder caminar són alguns dels efectes de créixer durant la gestació mentre el teixit nerviós està en contacte amb el líquid amniòtic. Quan passa, cal cobrir la medul·la com més aviat millor. I aviat significa fer-ho en ple embaràs, mentre encara queden setmanes de gestació. La novetat, ara fa cinc anys, va ser trobar la manera de fer-ho de la manera menys agressiva possible, sense treure l’úter de la panxa i amb només tres petites incisions. Això és el que va fer de manera pionera a l’Estat l’Hospital Vall d’Hebron, que ara vol fer un pas més enllà i investiga també la manera de regenerar la medul·la malmesa a partir de cèl·lules mare.