Fa tres dècades que el nord-americà Ronald Inglehart i l’alemany Christian Welzel van començar a preguntar al món per les seves creences. Era el 1981, el món es dividia en dos blocs polítics hegemònics i l’Amèrica Llatina i l’Àfrica es dessagnaven en guerres i revolucions. La iniciativa dels dos sociòlegs ha tingut continuïtat i fa uns dies uns equips multidisciplinaris van començar la setena enquesta mundial de valors. L’últim treball publicat fa referència al quadrienni 2010-2014 i es resumeix en el gràfic de la dreta, que agrupa a grans trets els valors, les creences i les motivacions de societats d’un centenar de països, on viu al voltant del 90% de la població. Unes 400.000 persones han respost a un qüestionari comú sobre temes tan diversos com la importància que tenen la família o l’amistat, la religió, la confiança amb els altres, la satisfacció i la felicitat o les aspiracions de llibertats i democràcia. La imatge suposa, doncs, un mapa prou acurat dels imaginaris col·lectius d’un món que en aquests 30 anys ha canviat més ràpid que en segles. La “globalització” ha sigut l’agent d’aquesta acceleració i ha provocat “l’agreujament de la divisió entre països”, matisa Ana Sofía Cardenal, professora de ciència política de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

Quina és la conclusió d’aquestes línies sinuoses que encerclen països distants geogràficament i culturalment com Polònia i el Brasil, englobats en l’apartat amb més estats llatinoamericans? La riquesa hi juga un paper clau, apunta Cardenal, perquè amb una cobertura de serveis i necessitats bàsiques la gent tendeix a “connectar-se més al món, a tenir més habilitats i la possibilitat de preocupar-se de fets més enllà de la pura supervivència”. El desig de democràcia i llibertat és universal, però en zones on ni el menjar ni la seguretat estan garantits no entra en les prioritats de la població, que s’aferra a valors tradicionals i es manté lluny dels d’autoexpressió. Els autors de l’enquesta assenyalen que, en línies generals, democràcia i riquesa van de bracet, i quan una societat és més desenvolupada les generacions més joves pressionen per trencar la línia de l’eix per iniciar el viatge cap a valors seculars i l’empoderament ciutadà. 

Valors tradicionals

Són els que accentuen la importància de la religió, les relacions paternofilials i l’autoritat tradicional. Es rebutgen els trencaments dels esquemes familiars convencionals, com el divorci o les parelles homosexuals, així com l’avortament, l’eutanàsia i el suïcidi.

Valors de supervivència

Són prevalents en societats on els individus no tenen les necessitats cobertes ni la seguretat física i econòmica garantides. Es relacionen amb nivells baixos de confiança col·lectiva i tolerància amb els que pensen o actuen diferent.

Valors seculars-racionals

Se situen a l’eix contrari dels valors tradicionals i són majoritaris en societats més allunyades de dogmes, que reserven per a l’àmbit domèstic les creences religioses i han acceptat nous drets i perspectives.

Pobresa-riquesa

La línia apunta el nivell de desenvolupament de les societats i mostra que els països sense industrialització completa es mantenen al marge de pobresa-tradició, i a mesura que s’enriqueixen es decanten cap a la racionalització.

Valors d'expressió personal

Són valors que es donen en col·lectius amb voluntat i demanda de participació en la vida política i pública per aconseguir millores. La preocupació gira al voltant de la protecció mediambiental, la igualtat de gènere o la comprensió de la diferència.