BarcelonaDescobreix aquí les pistes per saber quins objectes s'intercanvien Pericàs i Llena durant la conversa i participa en el concurs 'Ciència+Art'. Avui toca l'enigma número 6

Els químics treballen amb àtoms i molècules per crear substàncies i materials. En aquest sentit, es poden considerar escultors de la matèria però a escala molt petita. Així ho creu Miquel Àngel Pericàs, director de l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ) a Tarragona, que, convocat per l’ARA, es troba amb Antoni Llena, escultor, en un magatzem de materials de construcció, a Materials Moras, a Barcelona. “Aquest espai on som avui podria ser considerat gairebé com un museu, perquè avui els museus han assumit l’estètica d’aquest tipus de coses”, afirma Llena. Avui els artistes han fet seus molts d’aquests materials, que doten de sentit en les seves obres. “L’artista, a diferència del científic, el que fa amb els materials és donar-los un sentit. Quan mires aquests materials (de construcció), posats els uns a sobre dels altres, inciten a la imaginació i, depèn de com els utilitzi l’artista, poden ser motiu d’especulació, de benestar..., de multitud de coses”, explica Llena. En definitiva, afirma que la diferència entre el científic i l’artista és que encara que l’artista faci servir la matèria sempre hi ha un intangible al darrere.

Pericàs parla amb Llena sobre la química supramolecular, i explica com treballen en aquest camp. Es tracta d’una branca de la química que estudia les interaccions entre les molècules i que aprofita les seves reaccions químiques per a diferents finalitats, des de la producció de fàrmacs fins a substàncies descontaminants. “Crees matèria que té una funció però també pot tenir una bellesa”, afirma Pericàs. El químic posa com a exemple una molècula, l’èter de corona, que consisteix en un anell amb diferents grups d’àtoms. “És molt simètric”, afirma. I, al mateix temps, transcendental per a la química. El descobriment dels èters de corona va valer al químic nord-americà Charles Pedersen el premi Nobel el 1987. Als anys seixanta, mentre treballava a la multinacional nord-americana DuPont, en les seves investigacions va demostrar que era possible fabricar en un laboratori molècules que poden reaccionar selectivament amb altres àtoms i compostos, tal com ho fan els enzims en els organismes vius, de manera que siguin selectives per a cada catió, a causa de la càrrega negativa generada pels dipols en la molècula.

MATERIALS INUSUALS

Si Llena hagués de demanar alguna cosa a Pericàs com a químic, té clar què és el que voldria. A Llena li agrada treballar amb materials fràgils, sovint amb materials de rebuig, i el que li agradaria és trobar la manera de mantenir aquesta fragilitat que tant l’atreu però sense renunciar a la resistència. És a dir, Llena vol un material fràgil i resistent alhora. Pericàs li explica que mantenir la imatge de fragilitat amb un material durable avui ja s’ha aconseguit.

Entre les obres de Llena hi ha el monument Homenatge als castellers, situat a la plaça de Sant Miquel a Barcelona, al davant de l’Ajuntament de Barcelona i al costat de la plaça de Sant Jaume. Es tracta d’una escultura conceptual que representa al mateix temps la fragilitat i la força dels castells. Està format per dotze tubs d’acer inoxidable de deu centímetres de diàmetre que s’entrelliguen fins a 30 metres d’alçada i que se sustenta a sobre d’una placa de formigó.

Llena explica a Pericàs com s’ho va fer per aconseguir dominar un material tan poc mal·leable com l’acer inoxidable. Intuïtivament, va fragmentar l’acer en petits trossos que va anar acoblant per donar-los la forma recargolada que volia. L’escultura apel·la al mateix temps a la fragilitat i a la fortalesa dels castells. L’entramat d’acer forma una malla que recorda el ferro prim que sosté el tap de les ampolles de cava. Fràgil i fort al mateix temps.

Per participar en el concurs 'Ciència+Art', clica aquí i respon a les preguntes de l'enigma número 6