KNOCK OUT
Diumenge 26/02/2017

Estimada Ella. Estimada Annemarie

"Columna ha publicat 'Camí d’anada i tornada'. Les autores, Montse Barderi i Emma Vilarasau, s’han basat en la trajectòria de totes dues dones per ficcionar una relació epistolar mantinguda després d’aquell viatge"

i
Mònica Planas
3 min
Estimada Ella. Estimada Annemarie

El 1939 Annemarie Schwarzenbach i Ella Maillart van emprendre un viatge amb un Ford Roaster de divuit cavalls de Suïssa fins a l’Afganistan. S’havien conegut poc abans en un sanatori d’Yverdon. L’Annemarie hi estava ingressada per desintoxicar-se de la seva addicció a la morfina. Un altre intent de molts. Era doctora en filosofia, periodista, fotògrafa, escriptora i arqueòloga. Provenia d’una de les famílies més riques de Suïssa. La mare era parenta del canceller alemany Bismarck. El pare, un empresari importador de seda. El rebuig de l’Annemarie als luxes del seu entorn i la mentalitat conservadora, una aparença andrògina i una actitud rebel van provocar una relació asfixiant amb la seva mare, que s’avergonyia d’ella i de la reputació que podia crear a la família. Tota la seva vida va ser turmentada, difícil, maleïda, incapaç de desprendre’s d’un sofriment intern. La seva amiga Ella Maillart va escriure d’ella: “Creia en el patiment. El venerava com a font de tota grandesa ”. Maillart era cinc anys més gran i filla d’una família més liberal: el pare era pelleter a Ginebra i la mare una esportista danesa. L’Ella practicava la vela i l’esquí. Va ser l’única dona regatista en els Jocs Olímpics de París el 1924 i va participar en els primers Mundials d’esquí alpí. Es va convertir en una important escriptora de viatges i fotògrafa. L’Ella tenia una personalitat més equilibrada i madura. Era valenta i determinada. Va convèncer l’amiga per emprendre aquella aventura de set mil quilòmetres. L’Annemarie disposava del cotxe que faria la ruta més àgil i lliure. Fugien d’una Europa convulsa que començava a ser envaïda per l’Alemanya nazi. També havia de ser una mena de viatge iniciàtic, que allunyés l’Annemarie de la seva addicció, la repressió familiar i l’angoixa interior que la turmentava.

Cadascuna va publicar la crònica d’aquell viatge i ara s’han traduït al castellà. En el cas de Schwarzenbach, Todos los caminos están abiertos (Ed. Minúscula). I en el de Maillart, El camino cruel (Ed. La Línea del Horizonte, 2015).

La ruta no va ser fàcil. Ella Maillart va acabar el periple esgotada. No per efecte de la distància sinó pel desgast emocional que provocava la seva companya de viatge. Va acabar tipa dels canvis d’humor, el patiment, les desaparicions i les situacions tèrboles a què l’Annemarie s’abocava per culpa de la seva addicció. Malgrat tot, l’afecte, l’admiració i l’estima van perdurar sempre. L’Annemarie va morir als trenta-quatre anys, tres anys després d’aquella aventura. La família va cremar bona part dels manuscrits i cartes per intentar esborrar la seva existència. L’Ella Maillart va morir el 1997, als noranta-quatre anys.

Ara, Columna ha publicat Camí d’anada i tornada. Les autores, Montse Barderi i Emma Vilarasau, s’han basat en la trajectòria de totes dues dones per ficcionar una relació epistolar mantinguda després d’aquell viatge. El resultat: una correspondència meravellosa que impacta per la manera com s’han imbuït dels personatges i com de bé han cosit la realitat i el context històric amb la imaginació. Cartes que expressen estima, patiment i que estableixen un diàleg contundent sobre qüestions íntimes de la seva relació. Pensant en Schwarzenbach i Maillart és bonic veure que el seu vincle ha pogut transcendir i ser reconstruït amb tanta dignitat i sensibilitat malgrat que s’intentés esborrar.

stats