Cada any gairebé cinc milions de persones visiten el temple de la Sagrada Família, obra del visionari arquitecte Antoni Gaudí. Declarada Patrimoni Mundial per la Unesco, els turistes no paren de fotografiar amb les seves càmeres i mòbils la insòlitaarquitectura i la imatge de les seves característiques i vertiginoses torres. Però el biòleg Eduard Durany i jo hi venim amb un propòsit ben diferent: el nostre objectiu són la parella de falcons pelegrins que, des de l’any 2004, han fet d’aquest temple casa seva. La torre gaudiniana on han decidit reproduir-se els deu recordar una agulla de roca de les que l’espècie utilitza habitualment per criar a la natura.

Mentre els visitants fan inacabables cues davant l’ascensor que puja a una de les torres obertes a les visites, a nosaltres ens toca pujar a peu centenars de graons en infinita espiral, amb la pesant motxilla fotogràfica a les espatlles, per ascendir a una altra torre, de més de cent metres d’altura, tancada al públic. Arribem a dalt de tot esbufegant, i quan obrim la porta de la gran caixa niu la femella de la parella de falcons ens mira amb cara de pocs amics. Inusualment habituada al brogit humà de turistes i obrers, però, no se’n va i de fet ens planta cara, protegint els seus pollets, que l’Eduard agafa amb cura per procedir a posar-los a les potes unes anelles identificatives.

L’ocell més ràpid del planeta

El falcó pelegrí és un ocell rapinyaire de vol ràpid i que pot arribar fins als 380 km/h en els seus fulgurants picats de caça. Per això s’ha guanyat el títol de ser la criatura més ràpida del planeta. També és el rapinyaire més cosmopolita, perquè el podem trobar en tots els continents, excepte a l’Antàrtida. S’aparella de per vida i fa niu en forats o lleixes en grans cingles o, els últims temps, en edificis o construccions altes des d’on tinguin una bona vista del seu territori.

Als anys 60 i 70, el falcó pelegrí va estar en greu perill d’extinció a tot el món a causa de la caça i de l’àmplia utilització de plaguicides, especialment DDT, que n’afectaven la reproducció. Des de la prohibició del DDT les poblacions es van anar recuperar lentament, també gràcies a la protecció de l’espècie i a les reintroduccions que es van fer a la natura d’exemplars criats en captivitat. A Catalunya es calcula que la seva població actual pot arribar a ser d’unes 250 o 300 parelles.

Falcons de ciutat

Que els falcons s’instal·lin a Barcelona no és una novetat. Hi ha diverses dades de la seva presència antiga a la ciutat: al Museu de Ciències Naturals, per exemple, hi ha una parella dissecada que van matar el 1923 a l’església de Santa Maria del Pi. També hi ha dades d’una altra parella que va nidificar al temple de la Sagrada Família fins a mitjans del segle XX. I el 1959 el cronista de la ciutat Sempronio escrivia que a Santa Maria del Mar hi havia un “gavilán al acecho de las cándidas palomas hospedado en las torres de la basílica ”. Segur que no era un gavilán o esparver, un rapinyaire que no viu a les ciutats ni a les torres, sinó un falcó pelegrí.

Els falcons van sobreviure a Barcelona fins al 1973, quan van matar l’última parella, precisament a Santa Maria del Mar. Tot i la seva extinció com a espècie nidificant, cada hivern exemplars procedents del centre i el nord d’Europa continuaven visitant la ciutat, utilitzant-la com a refugi i beneficiant-se del seu microclima més càlid i l’abundància de coloms i estornells. Jo mateix recordo haver-ne vist el 1978 un exemplar perseguint els enormes estols d’estornells que en aquells temps hivernaven a la plaça Catalunya.

El retorn dels falcons

El projecte per fer tornar el falcó pelegrí a Barcelona va començar el 1999, de la mà de l’Ajuntament i l’empresa Thalassia Estudis Ambientals. El projecte pretenia restaurar la població original, atès que ja feia uns quants anys que els ocells rapinyaires estaven protegits i el problema de la seva cacera havia desaparegut. Els falcons viuen bé a les metròpolis, on troben aliment abundant i edificis alts on instal·lar els seus nius. Avui n’hi ha moltes parelles instal·lades en ciutats de tot el món com Nova York, Londres, París, Madrid..., on nidifiquen en torres, gratacels i catedrals, i contribueixen a controlar els coloms domèstics i les malalties que de vegades porten.

Aquell any 1999 es van alliberar els primers quinze polls en quatre edificis de Barcelona, utilitzant una tècnica anomenada hacking. Donada la tendència dels joves falcons a tornar al lloc on han nascut, aquest mètode de reintroducció consisteix a col·locar uns polls nascuts en captivitat en caixes niu situades als edificis adequats i alimentar-los allà fins a la seva independència. La intenció és que, d’adults, tornin a criar al mateix lloc o en un enclavament pròxim. Un d’ells era el temple de la Sagrada Família.

Fins al 2003 se’n van alliberar quaranta-set exemplars. I a poc a poc es van anar constituint algunes parelles estables. La quarta d’elles, formada per un mascle dels alliberats i una femella totalment salvatge, es va instal·lar definitivament a la Sagrada Família el 2004. L’any següent, el 2005, van criar per primera vegada amb èxit: van aconseguir tirar endavant dos polls en una plataforma preparada especialment pels biòlegs de Thalassia. Tractant-se d’un lloc tan emblemàtic de la ciutat, la notícia va obtenir un gran ressò a Barcelona. La parella es va continuar reproduint amb èxit any a any, fins a l’actualitat. Aquests falcons han sigut capaços d’adaptar la seva vida a un entorn en contínues obres, amb gegantines grues i molt moviment d’obrers. Sense oblidar els milers de turistes que cada dia passen pel temple, la majoria d’ells aliens a la presència dels ocells.

Però a part d’aquesta parella, sens dubte la més mediàtica, avui a Barcelona també n’hi ha més d’establertes a la muntanya de Montjuïc, al port i a Diagonal Mar. I en l’entorn immediat, també a la Torre Realia de l’Hospitalet de Llobregat i a l’antiga central tèrmica de Sant Adrià de Besòs. Aquests falcons barcelonins exerceixen un paper regulador caçant coloms, estornells, garses, tórtores turques i les cada vegada més abundants cotorres argentines, una espècie invasora que està envaint la ciutat a partir d’exemplars fugits de la captivitat. L’èxit del projecte és esperançador i els exemplars joves nascuts a la ciutat també es dispersen per localitats veïnes i així colonitzen nous territoris.

Lamentablement, des del 2011 l’Ajuntament va abandonar el projecte i des d’aleshores, perquè no quedés orfe, l’entitat Galanthus se’n fa càrrec, amb la coordinació d’Eduard Durany. Les tasques inclouen la revisió i l’avaluació de l’estat de les caixes niu, la comunicació amb els gestors dels edificis, l’anellatge dels polls i el seu posterior seguiment.

Segons Durany, els objectius del projecte s’han complert: “Hem recuperat una espècie extingida després d’eliminar-se les causes que van provocar-ne la desaparició, una espècie que constitueix l’element que faltava a la piràmide tròfica de l’ecosistema urbà. La ciutat de Barcelona, escenari d’un projecte pioner al territori espanyol, ha revaloritzat el seu patrimoni natural”.

Però actualment un nou perill plana sobre aquestes sis parelles recuperades. Per limitar la reproducció de coloms s’està duent a terme una campanya d’esterilització subministrant-los blat de moro tractat amb l’anticonceptiu nicarbazina, en un intent de reduir-ne la població. Quan els falcons s’alimenten de coloms que han menjat blat de moro amb nicarbazina, aquest gra medicamentat va a parar als seus estómacs i apareix als nius.

Preocupa pensar en els efectes que això pot tenir en la reproducció dels falcons. Acabaran també infèrtils? Seria trist que haguéssim de tornar a lamentar la desaparició d’aquests rapinyaires de la nostra ciutat, després de tota la feina que s’ha fet els últims dinou anys.

Sovint, quan caminem per Barcelona, ho fem amb el cap cot i sense prestar gaire atenció al que ens envolta, tot són presses i brogit. Però avui ja tinc una excusa per aixecar de tant en tant la vista cap al cel de la ciutat: amb una mica de sort, potser podré gaudir de la visió fugissera del vol d’un esplèndid falcó pelegrí.