ELS HUMANS, COM ALTRES ESPÈCIES, ens perpetuem gràcies a la barreja genètica de dos individus que pertanyen a grups amb característiques diferenciades. Aquesta podria ser la definició biològica de sexe. Per estadística, a la Terra hi hauria d’haver una proporció similar d’homes i de dones, ja que el gènere es determina de manera aleatòria. Com que cada nova generació és el resultat de la mescla dels ADN dels seus progenitors, és fàcil assumir que els dos sexes contribuïm de manera equitativa en la transmissió d’informació genètica als nostres descendents. Però un grup de científics dirigit per Mark Stoneking, del Max Planck Institute, a Leipzig, Alemanya, ha demostrat que, històricament, un nombre més elevat de dones que no pas homes han aportat contingut al nostre genoma.

Gràcies als avenços recents en la seqüenciació d’ADN, es poden conèixer detalladament les similituds i diferències entre conjunts d’humans, així com la seva evolució. Això ha redefinit el concepte de raça, que tradicionalment es basava en trets obvis de l’aparença externa com el color de la pell, i ha demostrat que hi ha molts més grups ètnics, i amb límits molt més difusos del que es pensava. Dues eines importants en aquests estudis són la informació genètica continguda en la mitocòndria, que s’hereta només de les mares, i la del cromosoma Y, que els fills reben del pare. Llegint el seu ADN, podem estudiar específicament els gens transmesos per cadascun dels sexes.

ELS GENS DE LES SET FILLES D’EVA

Per exemple, un estudi del 2003 va arribar a la conclusió que un de cada dos-cents homes que viu avui en dia és descendent directe de Genghis Khan (la xifra augmentaria fins al 10% en països com Mongòlia). Això se sabria precisament per certs marcadors presents en el cromosoma Y. Estudis similars també ens diuen que els humans moderns provenim d’un nombre reduït de dones, les anomenades set filles d’Eva, ja que s’ha descobert que hi ha només set grans tipus diferents d’ADN mitocondrial que s’ha anat transmetent de generació en generació.

L’estudi del doctor Stoneking, publicat aquest setembre a la revista Investigative Genetics, presenta dades de 623 mostres de 51 poblacions d’arreu del món, analitzades amb noves tècniques per estudiar les diferències dels gens. Així han vist per primer cop que hi ha més varietat en els gens de les mitocòndries que en els del cromosoma Y. Això vol dir que més dones que no pas homes han transmès els seus gens a la següent generació. A l’Àfrica, Europa i Amèrica, seria gairebé el doble. A l’Àsia cinc vegades més.

Les raons que expliquen aquestes diferències podrien ser costums ancestrals com la poligàmia, en què un sol home aportaria el cromosoma Y dels fills de diverses dones. Les mateixes anàlisis també permeten deduir que les dones emigraven més que els homes, perquè els seus gens estan més escampats pels continents. És un fet especialment evident a Europa i a l’est de l’Àsia. En moltes cultures, la dona abandonava la seva família per anar a viure amb la del marit. Tot això demostra que, encara que els sexes estiguin equilibrats, s’han reproduït un nombre superior de dones. O dit d’una altra manera: hi ha més homes que no pas dones que no han tingut fills.

La selecció natural, tal com va apuntar Darwin al segle XIX, modela els éssers vius gràcies a una llei molt simple: qualsevol característica genètica que proporciona un avantatge reproductiu passarà millor a la següent generació. Per tant, durant els mil·lennis que fa que l’ésser humà camina per la Terra, una quantitat immensa d’informació s’ha anat descartant espontàniament. Així s’ha arribat al genoma que actualment tenim dins les cèl·lules, i que defineix la nostra complexitat. A aquesta barreja sembla que hi han contribuït més dones que homes. També és cert que fets com les proeses sexuals de Genghis Khan expliquen que alguns individus hi hagin tingut més impacte que altres. Serà interessant saber si aquesta tendència es mantindrà en el futur o si la monogàmia aconseguirà al final equilibrar les xifres de paternitat.

Salvador Macip és metge i investigador a la Universitat de Leicester.