Foto Colectania: a la conquesta del Born

La fundació dedicada a la difusió de la fotografia inaugura nova seu el 17 de març. L’entitat guanya centralitat a la ciutat, metres per encabir una activitat intensa i un espai amb història i equipaments d’última generació
La Comercial de Guarnicionería va ocupar més d’un segle l’espai que ara és seu de Foto Colectania, les portalades de fusta en són testimoni / PERE VIRGILI

El primer que crida l’atenció és l’alçada. Quatre metres de paret, en un espai pràcticament quadrat que es pot compartimentar amb parets interiors per reinventar nous laberints museogràfics. Alçada i sensació d’amplitud en aquesta nau de petites voltes sostingudes per columnes industrials. La Fundació Foto Colectania inaugura nova seu el 17 de març. Deixa el carrer Julián Romea, on va néixer fa 15 anys i que gràcies a l’entitat ha vist créixer exponencialment el trànsit de vianants: persones interessades en el món de la fotografia (uns 30.000 visitants anuals), atretes pel reclam de les seves exposicions i les seves activitats. Els 300 metres quadrats de l’edifici antic es van anar fent petits, i ara Foto Colectania es trasllada a un local de 500 metres quadrats en un punt molt més concorregut, el número 14 del passeig de Picasso. D’entrada, el canvi de seu reduirà les limitacions expositives de l’anterior a l’hora de presentar obres de gran format. Un sistema de panells pivotants permetrà transformar la sala central en funció de les necessitats: per traçar nous recorreguts expositius o per dibuixar el perímetre de l’auditori, amb capacitat per a 200 persones.

L’arquitecte Jaume Pons i la interiorista Pilar Líbano són els responsables de l’adequació del local. Són vells coneguts de la casa: ja es van encarregar de les obres de la primera seu i, per tant, tenen clares les necessitats d’una entitat nascuda i crescuda al voltant de la col·lecció de fotografia espanyola i portuguesa de Mario Rotllant. La col·lecció, que abraça des del 1950 fins a l’actualitat, segueix formant part de l’ADN de la fundació, però amb el temps Foto Colectania ha anat redefinint la seva essència i la seva vocació, al ritme dels canvis socials en relació a la fotografia. Coincidint amb els seus 15 anys de vida, no només volien créixer en superfície sinó també guanyar visibilitat i centralitat en el teixit cultural barceloní.

Els enormes finestrals de vidre que fan de paret a la nova seu són la principal garantia d’aquesta visibilitat. La nova Foto Colectania al carrer Picasso ocupa les instal·lacions de Comercial de Guarnicionería, un establiment fundat el 1910 que va funcionar ininterrompudament més d’un segle al mateix local, fins al seu trasllat al carrer Roger de Flor. “Vam estar molt temps buscant un local que ens convingués, per dimensions i per ubicació”, reconeix Pepe Font de Mora, director de Foto Colectania.

Després de descartar altres barris i opcions, convençuts que el Born era l’alternativa més convenient, es van decidir a llogar aquest local (l’antiga seu també era de lloguer), sense ser conscients de les complexitats burocràtiques que els esperaven. La normativa municipal obligava a conservar el mobiliari original, els finestrals i les grans portes de la façana, de fusta de pi. D’una banda, això garantia poder disposar d’un espai amb història i amb memòria. Però també durant un bon grapat de mesos va suposar un escull per al projecte. “El gran repte ha sigut fer l’encaix en un espai que pels seus usos no tenia res a veure amb Foto Colectania”, expliquen Pilar Líbano i Jaume Pons. Va caldre sanejar bé tot l’espai per corregir les humitats i procurar un bon aïllament perquè no es reprodueixin. I es van dedicar molts esforços a la restauració dels elements que s’havien de conservar: “Estaven molt deteriorats”, explica Pilar Líbano.

Qui conegués Comercial de Guarnicionería hi retrobarà la garita de la recepció i l’altell, convertit ara en zona d’oficines. També les prestatgeries que compartimentaven la sala central, reutilitzades ara en la zona de biblioteca, que creix en superfície i usos en relació a la vella seu. Les dependències de Foto Colectania es completen amb una sala per a instal·lacions videogràfiques “pensada com una cambra fosca”, diu Jaume Pons, dues càmeres climatitzades destinades a l’emmagatzematge de la col·lecció -que triplica les dimensions de l’arxiu de què es disposava fins ara- i una petita botiga cafè.

El diàleg entre els elements antics i els nous és una de les constants en la concepció arquitectònica de la nova seu. La fusta contrasta amb la fredor neutra, museística, de les parets blanques; hi ha l’acer del perfil de les prestatgeries de la biblioteca i el ciment esgrafiat de terra, que és l’original. El mobiliari nou, com les taules i cadires de la biblioteca i les de la zona de la botiga cafè, és totalment contemporani, molt de l’estil del de Foto Colectania que reconeixeran molt bé els fidels. El projecte ha permès incorporar els últims avenços tecnològics en matèria d’il·luminació -“molt pensada per propiciar els diferents usos de l’espai”, diu Pilar Líbano-, projeccions videogràfiques i seguretat.

És en la zona de les sales climatitzades on aquest esforç innovador es veu més clar. “La col·lecció Mario Rotllant té unes 3.000 fotografies. A més, tenim l’arxiu fotogràfic de Paco Gómez”, que són més de 24.000 negatius i prop de 1.000 còpies d’autor, recorda Font de Mora. Emmagatzemar tot aquest fons no és fàcil per les condicions de temperatura i humitat que requereix la fotografia. Trobar un local amb les dimensions suficients per albergar-lo va complicar el procés de recerca i encareix els costos estructurals. Però van tenir clar des del principi que no volien relegar el magatzem fora de la seu. “La col·lecció ha d’estar viva”, defensa Font de Mora, i sap que és un sentiment compartit pels amics i socis i patrocinadors (especialment les fundacions Banc Sabadell i Damm), que amb el seu compromís econòmic fan funcionar l’entitat. “Només tenim un 10% de recursos públics, el 90% restant és autofinançament”, recorda el director.

Les sales climatitzades tindran prestatges per guardar tot el material i també l’opció d’anar penjant algunes imatges perquè les puguin contemplar no només els treballadors de la casa, “un equip motivat i implicat que fa que això sigui possible”, diu Font de Mora, sinó també els comissaris, investigadors i estudiants que hi fan consultes. Font de Mora assegura que l’espai d’emmagatzematge té també una funció pedagògica molt clara, perquè mostra en un cop d’ull com es conserva de manera òptima una fotografia. Aquestes sales compten amb un sofisticat sistema de detecció i extinció d’incendis. Per les particulars condicions de conservació de la fotografia, enemiga de l’aigua, el mecanisme d’extinció passa per l’extracció d’oxigen de la sala, de manera que les flames no puguin alimentar-se.

El trasllat de Foto Colectania al Born coincideix amb una nova etapa de l’entitat, que es reinventa periòdicament. Aquesta nova etapa disposa de diferents línies estratègiques. A més del canvi d’ubicació i la contínua posada en valor de la col·lecció, hi ha la immersió de Foto Colectania en l’entorn online i les activitats paral·leles i exposicions que posin en relleu les diferents pràctiques fotogràfiques i el paper de la imatge en la societat actual, especialment en la convivència entre el món físic i el virtual. Tota la programació anual gira al voltant d’un mateix eix temàtic, que per al 2017 és el de Photography in print / online.

En aquest context, no és gratuït que la primera exposició de la nova seu sigui Fenomen fotollibre, en col·laboració amb el CCCB. La mostra es fa ressò de la importància que per als fotògrafs ha tingut sempre el llibre, entès com una obra en si mateix, on les fotografies construeixen el relat i responen a un concepte d’autor. El fotollibre, que gairebé com una paradoxa en un entorn digital ha multiplicat la seva rellevància els últims anys, parteix de conceptes molt diferents i adopta formes i formats que també ho són. Per això l’exposició (fins al 25 de juny a Foto Colectania i fins al 27 d’agost al CCCB) té un caràcter calidoscòpic i hi conviuen múltiples mirades, articulades en set àmbits temàtics.

Són nou els fotògrafs i experts que han participat en el disseny de la mostra i han formulat el discurs que sustenta cada un dels capítols que la componen: Martin Parr, Gerry Badger, Markus Schaden, Frederic Lezmi, Horacio Fernández, Ryuichi Kaneko, Erik Kessels, Irene de Mendoza (directora artística de Foto Colectania) i Moritz Neumüller han sigut els encarregats de pensar-la i comissariar-la. Cinc d’aquestes seccions seran presentades exclusivament pel CCCB: una selecció de llibres de denúncia i propaganda; New York, de William Klein, obra seminal de la història del fotollibre; el fotollibre japonès; una instal·lació d’Erik Kessels, i una col·lecció dels millors fotollibres dels anys 2015 i 2016. Un altre dels àmbits temàtics es reparteix entre el CCCB i Foto Colectania i fa de frontissa entre els dos espais: el que recull els que segons Martin Parr són els millors fotollibres. Foto Colectania, per la seva banda, presenta en exclusiva la secció A la biblioteca com a museu, que entrellaça llibres i fotografies de tres pioners de la reivindicació del fotollibre, Álvarez Bravo, Cualladó i Cartier-Bresson, amb llibres i fotografies dels tres fotògrafs. L’exposició és també un exercici d’imaginació per donar un format interessant a l’exhibició museística del fotollibre, amb sistemes interactius i altres recursos que busquen la sorpresa.

La mostra servirà també per inaugurar la biblioteca de Foto Colectania com a espai expositiu. Els prestatges tenen il·luminació independent a diferents nivells, i s’hi exhibiran alguns dels fotollibres que formen part de la col·lecció de l’entitat, destacats gràcies a les llums. Amb el canvi de seu, la biblioteca guanya en superfície i pren una nova rellevància, a més de servir com a escenari d’activitats paral·leles. “Tots els espais són polivalents, es poden adaptar a usos diversos”, explica Jaume Pons. Des de Foto Colectania ja compten els dies per iniciar la conquesta del Born i encaixar-se en el cada cop més ric circuit cultural del barri. 

Mons reals i mons virtuals

La coexistència del món físic i el virtual articula la nova etapa de Foto Colectania. No només a l’hora de plantejar com està canviant la fotografia, sinó també en la manera de reflexionar-hi i difondre-la. L’estrena d’una nova web (fotocolectania.org) el març de l’any passat va posar les bases d’una sòlida activitat a la xarxa concentrada principalment en dos programes. Correspondències va propiciar el debat i l’intercanvi intel·lectual entre sis experts. Tres eren triats directament per l’entitat. Cadascun n’escollia un altre, amb qui establia l’equivalent a una relació epistolar amb un col·lega, en versió 2.0 (en format blog). “Va ser el programa estrella del 2016”, diu Pepe Font de Mora. Done, per la seva banda, que enguany ha estrenat la segona edició, pren com a punt de partida quatre conceptes per analitzar la fotografia en l’actualitat: la imatge en tant que dada, objecte, narració i espai.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT