El carlisme, sorgit el 1833 entorn del plet dinàstic plantejat en la successió a la Corona d’Espanya després de la mort de Ferran VII, és un dels moviments político-ideològics més sorprenents de l’Europa contemporània, no tant per la seva aparició, que va ser paral·lela a la de diversos moviments legitismistes a tot Europa Occidental al llarg del primer terç del segle XIX, sinó per la seva longevitat. Un grapat de novel·les ens donen a conèixer la ideologia carlina inspirada en les institucions de l’Antic Règim -monarquia absoluta i manteniment de la preponderància de l’Església- i resumida en els lemes “Religió, rei i furs” o “Déu, pàtria i rei”. Són novel·les de guerra, les tres guerres carlines que va patir Catalunya, amb herois mitificats. Entre els títols, destaquen L’hivern del tigre, d’Andreu Carranza (Planeta, 2005), protagonitzada per Ramon Cabrera, el Tigre del Maestrat, que va assolir en poc temps la més alta distinció militar i el títol de comte de Morella durant la Primera Guerra Carlina (1833-1840); i La filla del capità Groc, de Víctor Amela (Planeta, 2016), protagonitzada per una altra figura mítica del carlisme bèl·lic al Maestrat, Tomàs Penarrocha, conegut com el Groc. Per a joves, Emili Teixidó va escriure Cor de roure (Cruïlla, 1995), situada al final de la Tercera Guerra Carlina.

La revolta popular de la Jamància, protagonista de 'La fada negra'

I si el carlisme va marcar el camp al s. XIX, a Barcelona els moviments van tenir un altre color. “Capbussar-se en la Barcelona popular i republicana del 1843 no és habitual: fer-ho amb un llenguatge i unes descripcions que capturin el lector, amb una erudició incontestable i a través d’una mirada gòtica, vampírica, i en clau de novel·la negra, encara menys”, diu l’historiador Manel Risques sobre La fada negra, de Xavier Theros (Destino, 2017), premi Pla. “És un recorregut apassionant per una ciutat complexa, salvatge, bruta i descontrolada, on la vida no té cap valor, la necessitat de jamar (menjar) fa incorporar gat en escabetx i rates guisades, fumar opi esdevé una pràctica estesa, la violència està socialment integrada i la tortura és part natural de la dinàmica repressiva”, diu Risques. “Les llicències històriques pel que fa, per exemple, a l’estructura i funcionament de la policia de l’època, queden tan ben integrades en la novel·la que, sense deixar de ser-ho, sembla història”, assenyala Manel Risques. La Jamància, la revolta popular més important del segle XIX a Barcelona, paradoxalment poc estudiada pels historiadors, no tenia qui l’escrigués... fins aquest any!