Es diu Abdelkadous Mouj Nia, encara que tothom el coneix com a Joui, i una broma li ha canviat la vida. Als 16 anys uns amics el van animar a apuntar-se amb ells a la Trenkakames, una marxa de resistència de 82 quilòmetres que travessa el Baix Penedès. Sense cap experiència en muntanya, es va comprar unes vambes, va demanar una motxilla i la va omplir amb calçat de recanvi, un paraigua, pantalons i fins i tot una muda de calçotets, tot el que creia que calia per passar dos dies caminant. “Portava de tot, menys aigua i menjar”, explica. El dia abans va adonar-se que l’havien enredat, ja que cap dels seus amics s’hi havia inscrit. I encara va endur-se una altra sorpresa quan alguns participants van arrencar a córrer. “Soc molt competitiu, i jo també vaig accelerar”, diu el jove, que va arribar cinquè després de trigar només 12 hores a cobrir la distància. La Trenkakames, però, es va cobrar l’atreviment en sentit literal: els músculs van acabar tan destrossats que durant setmanes va caminar amb l’ajuda de crosses.

Aquella va ser la primera vegada que va portar el seu cos al límit. Cinc anys més tard, el Joui reivindica el seu lloc a l’elit de l’ultraesport: és quart en sub-23 a Espanya en maratons de muntanya; i tercer del circuit Sky Running Series de curses de muntanya a Andorra, Portugal i Espanya. Al febrer es va proclamar subcampió a la marató Transgrancana-ria, una de les més prestigioses de l’Estat. Encara no s’ho creu: “Només aspirava a entrar al top 15, o ser dels 10 primers com a molt, ja que hi participaven alguns dels millors del món, professionals amb el suport de marques com Adidas i Salomon”.

Entrenar muntanya sense muntanya

El corredor disputarà l’1 de setembre la mítica Ultra Trail del Montblanc en la cursa CCC (Courmayeur-Champex-Chamonix), amb 101 quilòmetres i 6.000 metres de desnivell positiu. La cita amb l’elit mundial és el principal repte de la temporada, en què aspira a quedar entre els 10 primers de l’Spain Ultra Cup, malgrat que a la segona cursa - a Penyagolosa, al País Valencià- va haver d’abandonar. Per fer-se un lloc a la sèrie serà clau el resultat de la tercera prova, el dissabte dia 16 al Trail Sierra Nevada, de 62 quilòmetres i 3.710 metres de desnivell positiu. El jove agraeix el suport desinteressat del seu entrenador, Dani Cazalla, i botigues i empreses del Vendrell que l’ajuden. “Més que patrocinadors, són amics que han cregut en el meu projecte”.

Al darrere de les seves gestes no hi ha només l’èxit d’un esportista aficionat, sinó el mèrit afegit d’aconseguir-ho amb el puig del Lleó del Vendrell, de 311 metres, com a cim més alt en els entrenaments. L’asfalt i la platja són també habituals en les tirades de l’atleta, que ara té 22 anys.

En llarga distància, la psicologia importa tant com les cames. “En una competició, l’únic que fas és automotivar-te, dir-te que pots. La meva filosofia és: o et rebentes tu o rebentes la cursa”. En sis dies d’entrenament acumula uns 150 quilòmetres setmanals, que combina amb sessions de gimnàs, i descans el setè dia, en què surt a caminar o en bicicleta.

Superació en l’ADN

No té ídols esportius. “Com a referent, tinc el meu pare. Tot i quedar orfe als 5 anys i ser un nen de carrer, el meu pare va aconseguir tenir un sostre, formar una família, emigrar del Marroc al Vendrell i portar-nos aquí, més tard, a la meva mare, als meus germans i a mi”. Fa 13 anys que van deixar Assilah per buscar una vida millor al Vendrell.

Avui no hi ha tantes oportunitats al Baix Penedès, la comarca amb la taxa d’atur més alta de Catalunya: un 21% segons el departament de Treball. Per això el Joui se sent afortunat d’haver aconseguit feina com a zelador a l’Hospital del Vendrell. “Sortia cada matí a portar el currículum a totes les empreses. Un dia, un altre i un altre... i ningú em trucava”. Ara mateix, ell és l’únic que treballa de la casa on conviu amb els pares i els seus quatre germans.

L’Alcorà per relaxar-se

Les cançons de Txarango, La Raíz, Buhos, Green Day i Blink 182 acompanyen el Joui i li donen força als entrenaments i a les curses. En canvi, per tranquil·litzar-se abans d’una prova prefereix escoltar l’Alcorà. És musulmà practicant, com molts dels seus veïns als pisos Planas. Al barri hi viuen bona part del 17% de veïns del Vendrell que són nascuts a l’estranger, la meitat dels quals tenen passaport marroquí. Al jove li sap greu l’estigma dels pisos Planas: “És un barri obrer on conviuen moltes nacionalitats: marroquins, romanesos, africans, sud-americans, hindús...” Aigües fecals al carrer i plagues d’insectes són exemples de la degradació d’una zona que se sent abandonada per l’administració, i que molts vendrellencs associen a la delinqüència. “Paguem tots la mala imatge per culpa d’uns quants”, opina el Joui.

El Vendrell per bandera

En totes les metes, l’atleta desplega la bandera del Vendrell en agraïment al poble que l’ha acollit i des d’on amics i parents li envien suport a través de les xarxes socials, ja que la delicada economia familiar impedeix als seus acompanyar-lo en els desplaçaments. Precisament, una fotografia del noi amb la bandera verda i blava va provocar l’any passat un seguit de comentaris racistes a Facebook. “Al Vendrell hi ha convivència i integració, però encara som la primera generació que hem vingut”, reflexiona. “Segur que el meu germà petit no tindrà els mateixos problemes que nosaltres perquè té amics espanyols i catalans que venen a casa; jo al principi em relacionava només amb àrabs perquè eren els únics que m’entenien quan no sabia la llengua”.

Després de 13 anys parla un català perfecte i guarda bons records de quan practicava aficions tan arrelades al Penedès com els castells o l’handbol. Afegeix que Plataforma per Catalunya ha fet molt de mal a la població -el partit xenòfob va arribar a tenir cinc regidors a l’Ajuntament durant l’últim mandat municipal, i actualment manté tres representants.

“Les barreres hi són per trencar-les”

Al Joui li agrada imaginar-se vivint de l’ultraesport, casat i amb fills. “Les barreres hi són per trencar-les”, diu. L’esport està ple de grans afirmacions, somnis i històries de superació personal. De moment, una broma li ha canviat la vida.