El Llobregat va ser temps enrere una via de comunicació i comerç de primer ordre. A l’època romana, quan es deia Rubricatus (que significa “riu vermell”: de rúbrica, tinta o terra vermella), sembla que era navegable fins a Ad Fines (Martorell). Riu amunt entraven els productes dels pobles mediterranis (vi grec i després itàlic, oli, ungüentaris de vidre fenicis...) i riu avall baixaven els productes d’aquí (blat de la Sikarra, sal de Cardona, metalls i altres materials peribles que no s’han conservat). A Montjuïc s’han excavat sitges gegantines, que podien encabir grans quantitats de cereal, llest per ser exportat. Era el gran magatzem on es guardava tot el gra que arribava pel riu (amb el contingut d’una sola sitja -i n’hi havia 33- podien menjar 245 persones durant un any). El riu Rubricatus és una presència constant a la novel·la que du aquest nom. Una novel·la sobre la fundació de Barcelona per part de Roma, però també una història de confluència de cultures (laietans i romans), d’aventures i d’amor, escrita per Isabel García Trócoli. Els protagonistes juguen al riu Rubricatus de ben petits, hi pesquen, s’hi banyen i s’hi amaguen entre els canyissars.

Escenes no habituals en novel·les de l’època romana

Una de les singularitats de Rubricatus (Edhasa, 2017) és que, a més dels habituals episodis d’estratègia militar que apareixen en tota novel·la ambientada a l’època romana, inclou escenes no habituals en aquest subgènere com ara la descripció d’un part o les relacions sexuals des d’un punt de vista femení. Rubricatus reivindica el paper que van tenir els laietans abans de l’arribada dels romans a l’actual Barcelona. “És cert que Barcelona neix com a tal el dia que uns magistrats vinguts de Roma consagren la colònia i li atorguen un nom i una llei municipal, però seria molt injust oblidar que, a la falda de Montjuïc -el promontori de Júpiter-, hi va existir abans un imponent oppidum laietà”, subratlla Isabel García Trócoli.

Des de petita li rondava pel cap la trama de la seva primera novel·la, gran aposta de novel·la històrica d’Edhasa d’aquest Sant Jordi. “A Hostafrancs, el barri de la meva infantesa, hi havia un carrer dedicat a Gai Celi, i mentre les amiguetes jugaven a gomes, jo imaginava com havia arribat a Barcelona aquell romà. Durant la carrera, vaig saber que a l’Arqueològic de Barcelona es conservava la làpida que parla d’ell, el primer magistrat de Bàrcino de qui tenim notícia. Gai Celi era fill d’Atisi, un romà de pare gal que va bastir les muralles, les portes i les torres de Bàrcino”, explica. Quan estudiava arqueologia, la Isabel i un grup de companys de la carrera recorrien a peu i en tren la Laietània -ningú tenia cotxe!- (la Laietània correspon a la franja costanera de Barcelona i voltants) per fer de voluntaris en excavacions.

García Trócoli recorda que “en aquella època podies sortir de la universitat llicenciat en arqueologia sense haver trepitjat mai un jaciment”. Durant uns quants anys s’ha dedicat a divulgar la història des de diferents museus. Escrivint la seva opera prima ha sentit “un alliberament en poder teclejar a l’ordinador al dictat de la fantasia, poder imaginar emocions i pensaments de gent que va viure fa dos mil anys. Els historiadors estem farts de no poder escriure coses que no podem demostrar però que intuïm que van succeir. Com a novel·lista sí que les pots escriure”.