A l’exili hi ha qui hi arrela i qui s’enyora. Els representants d’aquests dos sentiments antagònics són els que Pere Calders va radiografiar a L’ombra de l’atzavara (Selecta - Catalònia, 1964), sobre els catalans exiliats a Mèxic, on el mateix Calders va anar a parar i hi va viure fins al 1962.

Són unes quantes les novel·les centrades en la situació dels refugiats catalans fora del país, entre les quals destaca Els vençuts, de Xavier Benguerel (1969, i reeditada per Ed. 1984), que tracta sobre la derrota dels republicans, la fugida i l’èxode. Una versió prèvia del 1956 Benguerel la va titular Els fugitius. I, malgrat que és un dietari, cal afegir-hi, pel seu valor documental, París, 1940 (Quaderns Crema, 2001), de Sebastià Gasch, que amb ulls d’exiliat descriu l’arribada de l’exèrcit nazi a la capital francesa.

Una de les obres més singulars sobre els exiliats és La fiesta del oso, de Jordi Soler (Mondadori, 2000). “¿Fins on estem disposats a arribar per conèixer la història del nostre passat? ¿Estem preparats per afrontar que la veritat acabi aflorant, sigui la que sigui? És una de les reflexions que ens proposa La fiesta del oso ”, diu Lluís Toneu, historiador, membre de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de la Vall del Ges, que ha dut a terme investigacions per reconstruir el passat de persones de les quals s’havia perdut el rastre després de la Guerra Civil. “És una història d’intriga narrada en primera persona que t’atrapa des del principi. S’hi investiga un avantpassat que tots creien mort: però a mesura que en saben coses van desmitificant-lo”, diu Toneu.

Jordi Soler, fill d’exiliats a Mèxic, no diu mai quines dosis de realitat i de ficció hi ha a les seves novel·les. I aquest és precisament un dels atractius de la seva literatura.