Descobreix aquí les pistes per saber quins objectes s'intercanvien Guinjoan i Ribas durant la conversa i participa en el concurs 'Ciència+Art'

Sense la ciència, part de l’obra del conegut i reconegut compositor Joan Guinjoan no seria la mateixa. “La ciència m’ha permès trobar coses dins meu”, explica ell mateix, que amb 84 anys està en ple procés de composició d’una nova obra musical amb motiu de l’Any Internacional de la Llum. A convocatòria de l’ARA, avui rep a casa la visita d’Ignasi Ribas, astrofísic de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya, que investiga en astrofísica estel·lar, per comprendre l’estructura i l’evolució de les estrelles, i en exoplanetes.

La trobada resulta ben inspiradora per al compositor, que explica que el que més l’amoïna és pensar com, de manera imminent, encara que sigui d’aquí milers d’anys, la vida sobre la Terra desapareixerà igual que ha passat amb altres planetes, una teoria que Ribas corrobora. A Guinjoan li preocupa especialment la desaparició de tota la nostra cultura, que l’espai engoleixi les grans obres de compositors com Mozart i d’altres. Ignasi Ribas el deixa més tranquil en explicar-li que fa prop de 40 anys les sondes Voyager es van llançar per explorar el Sistema Solar, amb càmeres i equips de transmissió de senyals molt innovadors per a l’època, i també carregades amb una mena de càpsula del temps, un disc recobert d’or amb enregistraments de música, sons, veus humanes i imatges seleccionades pels científics de la NASA com a representatives de la diversitat de la vida i la cultura a la Terra. Aquesta mena de missatge en una ampolla llançat a l’oceà estel·lar avui continua navegant.

Guinjoan explica a Ribas que l’Univers també forma part de la simfonia que està component sobre la llum. Un dels reptes és poder expressar el so que fa l’Univers, en concret les estrelles, que recorda com el fascinaven quan de petit vivia al mas. Ribas explica que en la seva recerca sobre les estrelles la llum és fonamental, ja que els astrofísics el que analitzen per arribar a conclusions és la llum que arriba de l’Univers, que poden captar amb grans telescopis, alguns situats a la Terra i altres a l’espai. Una de les imatges que més van impactar Ribas és la captada per la sonda Viking en la qual es veu la Terra des de 6.000 milions de quilòmetres de distància.

INSPIRACIÓ CIENTÍFICA

Guinjoan ha trobat en la ciència la inspiració per a diverses composicions. “Si voleu escriure coses noves no escriviu sempre el mateix”, recorda Guinjoan que va dir Einstein. La seva primera creació científica va ser Verbum (Genoma in musica), una peça per a piano sobre el gen de la parla. L’obra va néixer com un encàrrec de la Residència d’Investigadors de Barcelona, que depèn del CSIC. En la composició hi van col·laborar diferents científics, entre els quals el bioinformàtic Roderic Guigó, investigador del Centre de Regulació Genòmica, que participa en molts dels projectes internacionals més punters relacionats amb el genoma. “Cadascuna de les notes representa una de les lletres del genoma: la G, la C, la A, excepte la T, que no sona”, explica Guinjoan. Sobre aquest concepte, la composició expressa alguns conceptes relacionats amb aquest gen que ens va fer humans, com ara la mutació genètica relacionada amb trastorns de la parla com la tartamudesa.

Una altra de les obres de Modest Guinjoan relacionades amb la ciència és la simfonia inspirada en l’accelerador de partícules Alba, el sincrotró situat a Cerdanyola del Vallès. Amb una durada de 28 minuts, tot i que el sincrotró no fa cap mena de so, Guinjoan va imaginar primer com sonava l’enorme velocitat a què circulen els electrons per aquesta gran infraestructura amb forma d’anell. En un segon moviment sona la tranquil·litat dels investigadors que treballen als laboratoris, i en un tercer recull ritmes que celebren els resultats.

Per participar en el concurs 'Ciència+Art' clica aquí