Saber-se documentar és imprescindible per a tot escriptor de novel·la històrica. N’hi ha que dediquen quasi la meitat del temps que destinen a construir una novel·la a buscar i ordenar informació del període en el qual volen ambientar-la. N’hi ha que tenen fins i tot documentalistes. Tània Juste es va documentar a fons sobre el món rural a la Vilafranca al segle XIX, gràcies en part a les memòries d’un cabaler de la família Raventós. El resultat va ser Temps de família (Columna, 2015, premi Nèstor Luján), una història familiar que s’enceta a Vilafranca al segle XIX i arriba fins al final de la Guerra Civil. “Aparentment és una història que podria ser la de molts llinatges del Penedès: els camps de vinyes, els amors, les traïcions i el creixement d’un imperi vinícola. Però és ben sabut que les aparences enganyen i Temps de família, amb el seu títol dolç, va més enllà de la nissaga familiar”, diu Pema Maymó, editora de Columna.
Com aquest llibre de factura recent, s’han publicat al llarg dels anys moltes novel·les que radiografien un món rural en plena transformació, un món que es resisteix als canvis inexorables mentre en un munt de municipis, amb Barcelona al capdavant, es desenvolupa la Revolució Industrial. La més destacada de totes és el grandíssim clàssic Bearn o la sala de les nines (La Butxaca), de Llorenç Villalonga, apareguda primer en castellà el 1956 i després en català. És un retrat d’alt voltatge literari del declivi de l’aristocràcia rural mallorquina ancorada en l’Antic Règim. Un altre clàssic, anterior al de Villalonga, és la modernista e 1912 La vida i la mort de Jordi Fraginals (Ed. 62), sens dubte l’obra més important de Josep Pous i Pagès.
Més cap aquí, hi ha un parell de referències més: Anjub (Ed. 62, 2000), les confessions d’un bandoler, escrites per Andreu Carranza, i encara més recent és Les dones de la Principal (Empúries, 2014), del cantautor Lluís Llach, protagonitzada per tres dones que, al llarg de quasi un segle, fan prosperar les seves vinyes del Priorat després del desastre de la fil·loxera a través d’un seguit de transformacions que consoliden el negoci del vi.
El testament de "la figura més important que ha visitat les Illes"
L’Arxiduc és un personatge mític a les Balears i sobretot a Mallorca. Segons Carme Riera, és la personalitat més important que fins avui ha visitat les Illes. Era cosí de l’emperador d’Àustria, la monarquia més antiga d’Europa, i va convidar l’emperadriu Sissí a l’illa. Va comprar terres a la serra de Tramuntana, va estudiar les Illes i es va integrar plenament en la vida veïnal. De petita, Carme Riera anava tot sovint per les terres que havien sigut de l’Arxiduc, i en sentia a parlar. A Les darreres paraules (Edicions 62, 2016), l’escriptora mallorquina dona veu a l’Arxiduc, Lluís Salvador d’Habsburg (1847-1915), una setmana abans de morir.
Salvador dicta una mena de memòries al seu secretari, confessa secrets dels seus amors, alguns de tràgics, i ens ofereix punts de vista sobre els fets que van conformar l’Europa de principis del segle XX, des de l’Incident de Mayerling fins a l’Assassinat de Sarajevo. L’Arxiduc, que està agonitzant, fa servir les mínimes paraules.
