Serps a l’avió és el títol d’una pel·lícula estrenada fa deu anys i que s’ha convertit en un clàssic del cinema de sèrie B. Protagonitzada per Samuel L. Jackson, la cinta explica els estralls que provoca una invasió de serps verinoses en un vol entre Hawaii i Los Angeles. Avui una nova plaga assola l’aviació: la dels passatgers maleducats. És menys letal que la dels rèptils de la pel·lícula però igualment inquietant. Qualsevol que hagi patit l’infortuni de tenir al costat un viatger barroer durant un vol llarg en corroborarà les incomoditats. Passatgers que introdueixen els peus (sovint nus) per qualsevol escletxa, que fan pudor, que s’apropien dels reposabraços, que acumulen deixalles al seu voltant, que xerren drets i a crits als passadissos, que abaixen abruptament el respatller i provoquen la caiguda de la beguda del viatger del darrere... El catàleg d’actituds maleducades és infinit.

Fotos que delaten

Des del gener del 2013 el compte de Facebook Passenger Shaming [Avergonyint els passatgers] anima passatgers i tripulacions d’avions a compartir fotos que denunciïn actituds incíviques als avions. Amb gairebé 450.000 seguidors i comptes adjunts a Instagram (avui el més actiu) i Twitter, aquesta plataforma de les vergonyes aèries mostra cada dia com de maleducats podem ser a milers de metres d’altura. Va ser creada per la nord-americana Shawn Kathleen, una hostessa de vol que, cansada d’haver d’aguantar passatgers barroers, va decidir esmbombar les seves immundícies. Kathleen va acabar sent acomiadada per la línia aèria on treballava, però de les fotos recopilades per Passenger Shaming se n’han fet ressó els principals mitjans del món i la popularitat d’aquesta xarxa social de denúncia no deixa de créixer.

Maria Pérez [aquest és un pseudònim perquè l’entrevistada prefereix conservar l’anonimat] no coneix el moviment promogut per la seva col·lega Shawn Kathleen però també pot parlar de maleducats en avions des de la seva experiència professional: és hostessa de vol d’Iberia des de fa 15 anys en vols cap a Amèrica que operen en avions Airbus 340, amb capacitat per a unes 300 persones. Des dels seus inicis fins ara, la Maria ha observat certa evolució en les actituds i fisonomia dels passatgers: “A primera vista ja es veu un canvi: la gent vesteix diferent. Quan vaig començar a treballar, viatjar en avió encara implicava una certa litúrgia elegant. La gent anava còmoda però amb estil. Ara als avions hi veus de tot: xancles, gent que porta banyadors humits... Vaja, només els falta posar la tovallola sobre el seient. L’altre dia, per exemple, vam descobrir un passatger dormint amb una màscara amb forma de pits amb nens al voltant. Espera, que t’ensenyo la foto”.

Al llarg de la seva carrera la Maria ha detectat situacions que freguen el surrealisme: “En un vol un passatger es va començar a tallar les ungles dels peus... Vaig haver de dir-li que parés, que no era el lloc apropiat. I últimament s’ha instaurat el costum de fer esquats o fins i tot flexions als passadissos. Sovint els hem de recordar que l’avió no és un gimnàs”.

Segons l’hostessa d’Iberia, les males maneres als avions solen tenir dos grans desencadenants: el menjar i l’alcohol. “En els nostres vols servim dues opcions de menjar: pollastre o pasta. De vegades passa que la majoria de passatgers opten per un dels dos plats i, quan arribes a les últimes fileres, ja només queda un plat. Això pot generar una fúria incontenible”, explica.

Jugant amb les portes d’emergència

“L’alcohol és un altre problema -continua la Maria-. En els vols intercontinentals d’Iberia els passatgers en teoria en poden demanar tant com vulguin. Però hem d’estar controlant que no beguin més del compte perquè, si s’emborratxen, sempre poden generar conflictes”. ¿Més situacions inesperades a bord? “Alguna vegada ha passat que els passatgers que seuen al costat de la porta d’emergència es posen a tocar-la, a jugar amb ella, i a nosaltres ens salta una alarma. I també hi ha el cas dels que roben cinturons. Manipulen l’ancoratge fins que els aconsegueixen treure. Per això cada cop que pugem a l’avió hem de revisar un per un que hi siguin tots”, conclou la Maria.

Darrere l’exèrcit de passatgers maleducats hi ha, esclar, el fenomen de la massificació als avions. L’abaratiment dels bitllets, atiat pel sorgiment de companyies low cost a partir de la desregulació de la indústria aèria del 1997, ha desencadenat més accessibilitat dels vols -que han deixat d’estar només a l’abast d’alguns privilegiats- però també una degradació en la qualitat. En permanent necessitat d’abaratir despeses, les companyies aèries han retallat en serveis i han esmolat l’enginy per encabir més passatgers en un avió, cosa que els està fent cada cop més incòmodes.

En un article publicat fa un parell d’anys, el New York Times assegurava que durant les dues últimes dècades l’espai entre els seients d’avió s’havia escurçat un 10% (dels 86 centímetres als 76-81 centímetres). La tendència no ha tocat ni molt menys sostre i les companyies continuen buscant fórmules: no és casual que, cíclicament, Ryanair reediti la proposta que els passatgers viatgin drets.

El resultat de tot plegat són vols més barats però també ostensiblement més incòmodes: terreny adobat per a l’aparició dels maleducats. Al llibre Usted primero, por favor. Cómo comportarse en cualquier ocasión (Amat Editorial) Caroline Tiger dedicava tot un apartat a explicar com ens hem de comportar als avions i resumia la situació d’aquesta manera: “L’habitual overbooking, aquesta pasta tova que s’atreveixen a anomenar menjar, la petulància de les hostesses, les llargues cues per passar exhaustius controls de seguretat en els quals has d’esperar, amb el típic sentiment de culpa, que et facin treure les sabates i te les passin pel detector de raigs X... Viatjar en avió és molt pesat. I res ho empitjora més que el fet que els passatgers incompleixin les regles bàsiques de civisme”.

José María López, codirector del màster en protocol, organització d’esdeveniments i relacions institucionals de la Universidad Complutense de Madrid, assegura que desplaçar-se en avió resulta avui una autèntica “prova de foc per a l’educació”. “És un espai molt petit, del qual pràcticament no et pots moure, i que comparteixes un cert temps amb més persones. A més, la gent ja hi arriba crispada i amb mala predisposició després de passar els controls de seguretat de l’aeroport. Resulta, doncs, el caldo de cultiu perfecte perquè aflorin egoismes”, assenyala.

Com ens hem de comportar quan ens toca conviure amb un company de viatge maleducat? Per a López, tot es resol amb un somriure i tres paraules màgiques: sisplau, gràcies i disculpi. “A més, és important sospesar si val la pena dir-li a l’altre passatger que ens molesta. Per exemple, si ens ha donat un cop involuntari o si durant uns minuts ha envaït el nostre espai amb el diari, potser no cal cridar-li l’atenció. Però si ens està molestant repetidament i hem d’aguantar la situació durant un període de temps llarg, la meva recomanació és apostar sempre pel diàleg. Hem de dir-li el que ens està destorbant d’una manera elegant i sense agressivitat. No tots els passatgers reaccionaran bé i potser, malgrat els nostres intents per ser educats i subtils, ens acabaran engegant, però almenys haurem intentat abordar la situació de manera correcta. Com a solució última, sempre tenim el recurs d’avisar el personal del vol perquè intentin resoldre ells el conflicte”.

El cert és que, malgrat tota la nostra bona voluntat i els consells dels experts, el més probable és que, si agafeu un vol aquesta tardor, localitzeu alguns maleducats irreductibles i poc predisposats al diàleg al vostre avió. En aquest cas respireu fondo i recordeu que, malgrat que us puguin arribar a semblar igual de molestos que les serps a l’avió a què fèiem referència al principi, encara no s’ha demostrat que aquests espècimens barroers i desconsiderats siguin també verinosos.

A la recerca del glamur perdut

De passatgers maleducats n’hi ha hagut des de l’inici de l’aviació. Però és cert que, mirant alguna de les fotos publicades al llibre Airline. Style at 30.000 feet (Laurence King) de Keith Lovegrove podem arribar a la conclusió que els malcarats ho tenien més difícil abans. Les imatges de l’obra, que fa un recorregut per l’aviació pre low cost dels anys 20 als 90, parlen d’una època en què volar provocava més plaer que patiment: interiors dissenyats al mil·límetre i amb amplis espais, menjar digne d’un restaurant de primera i una actitud relaxada als rostres dels passatgers. Ni rastre de peus despullats colant-se entre seients. Fill d’un enginyer aeronàutic, Lovegrove solia viatjar molt en avió amb tota la seva família als anys 60 i ha volgut amb aquesta obra fotogràfica, que recopila sobretot material cedit per les companyies aèries, testimoniar una època perduda de glamur aeri.