Encara que sembli increïble, a Isona, un poble del Pallars Jussà que no arriba a mil habitants, ja s’hi poden trobar més de mitja dotzena de restaurants i d’altres establiments turístics que ens ofereixen l’oportunitat de menjar fòssils. El preu oscil·la entre els 30 euros que val una sopa falsa de petxina del Cretaci fins als 500 que costa una picada de costella de pterosaure amb mel del Pallars.

Isona sempre ha estat un paradís per als geòlegs. L’any 1956 el capellà i geòleg francès Albert de Lapparent va descobrir-hi uns ous de dinosaure.

Més tard, als anys vuitanta, l’Institut Català de Paleontologia, amb el doctor Josep Vicenç Santafé al capdavant, va començar una tasca d’excavacions i de recerca exhaustiva de nombrosos jaciments del cretaci. Des de llavors centenars d’expedicions dels instituts paleontològics més prestigiosos del món no hi han parat de trobar tota mena de restes d’animals fossilitzats. Fins i tot s’hi van descobrir dues espècies autòctones i úniques al món, la tortuga d’Isona ( Polysternon isonae ) i el famós Pararhabdodon isonensis.

Gràcies a aquestes importants troballes, l’any 1995 es va obrir el Museu del Dinosaure, fins ara l’única atracció turística de la comarca.

El seu director ens ho explica:

«Fins fa poc el Museu del Dinosaure tenia problemes de finançament. Era difícil fer-hi arribar el turisme. El nostre públic més habitual eren professionals, professors i estudiants de geologia, biologia i, sobretot, paleontòlegs. També hi venien escoles de la província de Lleida. És un museu molt familiar i entranyable».

Hi ha tants dinosaures com diuen, a Isona?

«Molts, i estem segurs que amb més recursos encara en podríem trobar més. Isona està envoltada de muntanyes on és fàcil veure fòssils enganxats a les roques, a la vista de tothom. Fins i tot caminant a la vora d’un rierol és senzill topar-se amb un cargol de mar petrificat. Si tens una cullereta de cafè, ja pots posar-te a excavar, no et serà difícil trobar-hi un dinosaure. Ha, ha, ha!»

Però què ha fet que Isona es convertís en poc temps en l’epicentre gastronòmic europeu? Per què els grans cuiners europeus només parlen d’Isona?

Jordi Pellicer, cuiner del Palau de Peralada, ens ho explica:

«Els fòssils poden tenir moltes aplicacions culinàries. Encara s’hi pot jugar molt. Això només és el començament».

El que sí que és clar és que aquest nou concepte de cuina ha reactivat l’economia d’Isona. En quatre anys han obert més de cinc restaurants i diversos tipus d’allotjament basats en el turisme sostenible. Des del mateix poble surten excursions a zones on podem practicar la paleontologia, l’arqueologia i la biologia. També s’organitzen nombroses visites guiades als jaciments prehistòrics i fins i tot es pot participar en alguna excavació.

Però, sobretot, després cal fer un bon àpat on l’ingredient estrella és el fòssil.

Josep Trabal, president de l’AEC, ens explica com va començar tot:

«Després de les nostres excavacions, un grup de paleontòlegs aficionats a la cuina anàvem a sopar al Cafè Modern d’Isona.

»D’aquells sopars entre amics en va sortir la idea, mig en broma, d’introduir d’alguna manera algun producte fossilitzat.

»Vam començar afegint pols de mol·lusc del Cretaci a un simple arròs de cargols. Tenia bon gust però era imperceptible.

»El pas següent va ser fusionar productes típics de la zona, com l’ametlla, la pera, el corder i el porc, amb tota mena de fòssils.

»Som paleontòlegs, però a tots en agrada molt la cuina. Amb l’ajut de biòlegs i grans cuiners catalans vam començar a elaborar plats més sofisticats, seleccionant amb molta cura ossos de dinosaure i treballant amb les seves textures. Hidratant-los o vaporitzant-los per sintetitzar cada una de les seves propietats. Vam aconseguir eliminar-ne els residus i aïllar les partícules que més ens interessaven de cada producte.

»Va ser un procés molt lent, però a la vegada era molt gratificant veure com tornaven els sabors a cossos petrificats des de feia milions d’anys. Aconseguir que els fòssils ens mostressin tots els seus matisos mil·lenaris ha estat una gran satisfacció.

Una satisfacció i, pel que sembla, un bon negoci, perquè ara el fòssil és el menjar de moda.

Les albergínies amb pols de pterosaure, la crema falsa d’ametlles amb cloïssa del Cretaci, els panadons de gasteròpodes i la coca de xefla amb lychnus ja són plats reconeguts a tot el món.

Hi ha plats i menús per a tots els gustos, fins i tot hi podem trobar un restaurant vegà, La Figa Petrificada, on només ofereixen fòssils vegetals com ara falgueres, Sabalites i coníferes, en perfecta comunió amb verdura fresca, orgànica i de proximitat.

El xef del restaurant Menjosaure, Francesc Obiols, ens ho explica:

«Unim les arrels entre la prehistòria i la modernitat. Ens fa sentir una mica més qui som, d’on venim. És com fer un tast de la nostra memòria, del nostre origen.»

També hi ha qui ha posat el crit al cel. Menjar-se el nostre passat és fer desaparèixer el nostre passat.

Per si de cas, tot i les crítiques, us avisem: reserveu lloc abans d’anar-hi.

US PODEU QUEDAR SENSE TAULA.