Narconegoci: el món sense fronteres

Si sumem tota la població d’Alemanya, França, Itàlia i el Regne Unit, surt la xifra anual de consumidors de droga al món. El volum de consum s’ha estancat, però les conseqüències per a la salut global són encara devastadores

Les drogues són les epidèmies del Primer Món. Als Estats Units, els opioides –principalment l’heroïna– van matar almenys 59.700 persones el 2016. Són xifres de mortalitat per consum de drogues històriques en un país que, a més a més, té un alt índex de producció i consum de marihuana. Europa també n’és un niu: l’MDMA és la droga preferida dels joves consumidors i es calcula que l’1% dels adults europeus consumeixen cànnabis cada dia o gairebé cada dia. Tot i que els nivells de consum s’han estancat, i no semblen haver augmentat de manera proporcional a l’increment de la població mundial en els últims quatre anys, les conseqüències segueixen sent devastadores. Sobretot per a la salut global. El 2014, al voltant de 207.400 persones van morir com a conseqüència de les drogues arreu del món.

L’Informe mundial sobre les drogues del 2016, de les Nacions Unides, dedica un capítol a l’impacte d’aquestes substàncies sobre el desenvolupament. “Els grups de més nivell socioeconòmic són més propensos a iniciar-se en el consum que els de menys nivell socioeconòmic, però aquests últims són els que en paguen un preu més alt i tenen més probabilitats de caure en la drogodependència”, diu el document. La idea que se’n destil·la és que la pobresa i el consum de drogues són fenòmens que es reforcen mútuament. El nivell socioeconòmic també incideix en el tipus de droga que es consumeix: per exemple, als EUA, la relació entre el consum de crac i l’atur és més estreta que en altres tipus de cocaïna.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT