Publicitat
Publicitat

Papa, jo vull ser forense

Hi ha 195 metges d'aquesta especialitat judicial a Catalunya. Després de set anys, s'acaba de convocat una oposició per a 14 places

Hi hi ha algun metge a la sala que vulgui ser forense? Si n’hi ha li diríem que està de sort, perquè fa dotze dies que el BOE va publicar la primera convocatòria de places per a aquest “cos nacional” -són funcionaris de l’Estat- que es fa en set anys. Per a Catalunya es convoquen només 14 places, tot i que hi ha 69 forenses interins pendents d’una oportunitat. Són més d’un terç dels forenses catalans, un equip de 195 professionals, 116 dones i 79 homes. Són dades facilitades per l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya (IMLCFC), un organisme que depèn del departament de Justícia i que la Generalitat s’ha de preocupar de coordinar, mantenir i nodrir de recursos, encara que els forenses siguin funcionaris estatals.

Només el personal de laboratori -químics i tècnics que analitzen mostres de líquids i teixits per buscar-hi drogues i altres substàncies- depèn de la Generalitat. La crisi va tallar una mica les ales a l’IMLCFC quan es proposava contractar biòlegs i crear una àrea de genètica per fer anàlisis d’ADN, i finalment van haver de renunciar-hi per raons pressupostàries.

Ens explica la situació de l’IMLCFC i de la professió el director de l’Institut des del 2006, Jordi Medallo, que va començar com a interí a Santa Coloma de Gramenet el 1990 i que ha acabat al capdavant de l’organisme, creat el 2002. “Jo volia ser forense, no volia ser director d’un institut que ni se sabia quan es crearia. Després la vida m’ha portat cap aquí i a vegades trobo a faltar exercir i vaig a alguna autòpsia”, admet amb un somriure.

Quinze anys de modernització

La creació de l’Institut semblava una “quimera” als anys 90, igual que ara es mira amb escepticisme la llei orgànica del poder judicial en el punt que preveu que el procés de formació dels forenses s’actualitzi. “S’hauria de crear un MIR per a forenses, amb llicenciats en medicina fent l’especialització i remunerats. Però encara hem de recórrer a unitats docents acreditades a les universitats o als instituts de medicina legal”, puntualitza Medallo.

De moment es conforma veient com en quinze anys la professió ha canviat radicalment, amb la tecnificació, la centralització d’autòpsies i la racionalització del servei. Abans el forense havia de fer les autòpsies dels cadàvers que havia aixecat durant la guàrdia. “Jo m’havia trobat sortint d’una guàrdia de 24 hores i havent de fer onze autòpsies”, recorda. Ara les autòpsies les fan, en cinc centres especialitzats, els patòlegs. El forense de jutjat després de la guàrdia se’n pot anar a casa. 

image-alt

Per saber-ne més

Diari d'una forense

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT