Publicitat
Publicitat

LA HISTÒRIA ÉS UNA GRAN FICCIÓ, LA FICCIÓ ÉS UNA GRAN HISTÒRIA

Egipte antic: piràmides, esclaus, faraons

‘Sinhuè, l’egipci’, del finès Mika Waltari, és un dels grans clàssics de la novel·la històrica sobre l’antic Egipte. Molts altres narradors han creat personatges per fer-los passejar per piràmides o fer-los navegar pel Nil

L‘antic Egipte ha fascinat un munt d’escriptors. Molts dels grans narradors s’han sentit atrets per aquesta cultura mil·lenària i misteriosa, i han creat personatges que han fet passejar per laberíntics passadissos de piràmides: els han fet profanar tombes, els han fet embalsamar mòmies, els han fet pintar sarcòfags, els han fet escriure -i desxifrar- jeroglífics i els han fet navegar pel riu Nil, un element central d’aquest país, les crescudes del qual, en temps antics, feien fèrtils les desèrtiques terres a banda i banda (les crescudes eren una benedicció dels déus, que no eren altres que els faraons; els farons ho eren tot: grans sacerdots, caps militars i jutges).

Un dels grans clàssics de la novel·la històrica egípcia és, sens dubte, Sinuhè, l’egipci, de Mika Waltari. Narra la història d’un metge reial a la cort del faraó Amenofis IV, un metge que té accés als secrets d’estat i que és testimoni de les maniobres del poder per imposar-se sobre el poble. La vida de Sinuhè, com la del poble del qual forma part, s’escola entre la glòria i el fracàs, entre la riquesa més fastuosa i la més absoluta de les misèries.

El finès Mika Waltari va començar la seva carrera literària quan encara anava a l’escola. El seu primer llibre, una col·lecció d’històries de misteri, va ser publicat amb pseudònim quan l’autor tenia divuit anys. Després de llicenciar-se a la Universitat d’Hèlsinki, Waltari va viure uns anys a París i, l’any 1945, després de deu anys d’intensos estudis històrics, va publicar Sinuhè, l’egipci, la primera de la sèrie de les seves grans novel·les històriques, i un llibre que va ser passat al cinema el 1954 per Michael Curtiz.

De comandant d’avió a novel·lista

Un dels narradors sobre l’antic Egipte més prolífics és el canari Antonio Cabanas, que durant molts anys va ser comandant d’avió i va volar per tots els continents. Coneix un munt de països, però el que l’atrau més és Egipte. Autor de novel·les com El ladrón de tumbas, La conjura del faraón, El hijo del desierto, El secreto del Nilo i El camino de los dioses (totes a Ediciones B).

També és prolífic, i d’un nivell literari superior, Naguib Mahfuz, que de tots els esmentats en aquesta pàgina és l’únic egipci. Mahfuz, premi Nobel de literatura -va ser el primer escriptor en llengua àrab que va rebre el guardó-, és autor de novel·les com La maldición de Ra: Keops y la gran pirámide (Edhasa), El mendigo (Martínez Roca) i Rhadopis: una cortesana del antiguo Egipto (Edhasa). De Mahfuz, traduïda al català hi ha La batalla de Tebes (Bromera).

Uns quants autors catalans [vegeu les pàgines següents] també ens han traslladat a un munt d’indrets de l’antic Egipte, entre els quals Valentí Gómez Oliver, que va escriure a quatre mans, conjuntament amb el desaparegut egiptòleg italià Boris de Rachewiltz, la novel·la titulada L’ull del faraó (Empúries, 1993).

I ja situada al segle III, en un moment en què l’esplendor d’Egipte es va apagant i aquest país ja és una província més del gran Imperi Romà, trobem l’extraordinària novel·la de José Luis Sampedro La vieja sirena (Destino, 1993), un text que va consagrar entre el gran públic aquest atípic economista passat a escriptor. 

Biografies de faraons: Cleopatra, Nefertiti, TutanKhamon, Ramsès

El descobriment de la tomba de Tutankhamon l’any 1923 va ser tot un esdeveniment. Quan, anteriorment, s’havien trobat tombes dels altres faraons, ja estaven buides. Hi havia les pintures jeroglífiques a les parets, esclar, però no pas els tresors que acompanyaven els faraons. En canvi, a la de Tutankhamon hi era tot. A més, com que va estar tancada durant segles, albergava una gran quantitat de gèrmens. “És Tutankhamon que es venja perquè s’ha profanat la seva tomba!”, van fer córrer els més imaginatius. La tomba proporcionava uns quants elements per novel·lar. Grans escriptors tenen obres sobre el faraó Tutankhamon, com ara Christian Jacq ( Tutankamón ) i Terenci Moix ( El arpista ciego, una fantasía del reinado de Tutankamón ). Altres faraons han protagonitzat novel·les històriques, amb títols destacats com El último sueño de Cleopatra de Christian Jacq, Antonio y Cleopatra de Colleen McCullough, Nefertiti: reina del Nilo de Guy Rachet, Akhenatón, el rey hereje de Naguib Mahfuz i diverses novel·les sobre Ramsès, entre altres autors, pel mateix Christian Jacq.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT