Patrimoni en el punt de mira

Els sis llocs de Síria considerats Patrimoni Mundial per la Unesco i tres dels que hi ha a l’Iraq estan inclosos a la llista de monuments en perill i en alguns casos la guerra ja hi ha fet estralls

Síria i l’Iraq estan en guerra. Des de l’any 2011 han mort més de 200.000 persones, la meitat civils, i hi ha hagut més de deu milions de desplaçats interns i refugiats. El patrimoni cultural s’ha situat en el punt de mira del conflicte bèl·lic. Va començar patint danys col·laterals, però, des de l’entrada de l’Estat Islàmic (EI) a la guerra, l’estiu del 2014, ha esdevingut objectiu de destrucció. La majoria de ciutats històriques, museus i jaciments arqueològics dels dos països han patit el pillatge. Segons Miquel Molist, catedràtic de prehistòria a la UAB, “civils, tropes del govern o de l’oposició, i fins i tot l’EI hi podrien estar al darrere”.

La Unesco, davant d’aquesta situació, va decidir el 2013 introduir a la llista de Patrimoni Mundial en Perill els sis espais històrics reconeguts a Síria. En el cas de l’Iraq, Assur i Samarra ja hi eren des del 2003 i el 2007, respectivament, i l’organisme internacional va afegir-hi Hatra l’any 2015. De fet, la situació va agreujar-se quan l’EI va començar a atacar directament el patrimoni, destruint estàtues i monuments mil·lenaris en una zona que és bressol de moltes civilitzacions. La destrucció de part dels vestigis de Palmira, l’estiu del 2015, va tenir un gran ressò arreu del món. “Ja era l’objectiu dels jihadistes, que ho utilitzen com una arma de guerra”, apunta Molist. Des del grup terrorista es justifiquen aquests atacs amb motius religiosos. Altres experts, en canvi, sostenen que “es tractaria d’una estratègia de provocació que busca despertar reaccions”.

Tot i que els pillatges “no podran recuperar-se”, com diu Molist, des de fa dos anys ja s’està treballant en la restauració d’alguns llocs, com és el cas d’un equip hongarès al Crac dels Cavallers. El març passat les tropes sirianes van recuperar Palmira, i fa tan sols uns dies, les forces iraquianes, Hatra. Tal com reflexionava l’arqueòloga siriana Salam Al Kuntar, en declaracions a National Geographic : “Amb els avenços tecnològics actuals, no podem deixar que monuments que han sobreviscut durant milers d’anys siguin destruïts. El patrimoni cultural és un dret humà”. 

Els budes de Bamian

Dues grans estàtues de roca -aixecades fa més d’un miler d’anys, al segle VI, a la vall de Bamian, a l’Afganistan- van deixar d’existir de la nit al dia. Els talibans, un corrent radical islàmic que governava llavors el país, les van fer miques amb explosius el març del 2001 en considerar-les “ídols falsos”. Una de les estàtues era el buda més gran del món, amb 55 metres d’altura. Aquest fet tràgic va marcar un precedent al món i va portar la Unesco a aprovar una Declaració sobre la Destrucció Intencional del Patrimoni Cultural.

Babilònia i la guerra de l'Iraq

Els tancs es passejaven per la ciutat mil·lenària de Babilònia quan es va convertir en base militar nord-americana durant el conflicte bèl·lic que va viure l’Iraq el 2003. Aquell any el patrimoni del país va patir tot tipus de destruccions, les més importants les del Museu Nacional a Bagdad, d’on van desaparèixer centenars d’objectes, i l’incendi de la històrica Biblioteca Alcorànica.

La ciutat de Tombouctou

Situada al centre de Mali, Tombouctou havia sigut “una de les grans capitals intel·lectuals i espirituals de l’islam”, segons recull la Unesco. L’any 2012, però, el grup jihadista Ansar Dine, vinculat a Al-Qaida, va destruir-ne mausoleus i tombes sagrades, a més de causar danys materials en una de les seves grans mesquites i danyar molts documents històrics. El cas va acabar amb el responsable davant del Tribunal Penal Internacional de l’Haia, el 2016, i va ser el primer cop que la justícia qualificava de “crim de guerra” la destrucció d’un Bé Cultural.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT