MES A MES L’AGÈNCIA NORD-AMERICANA NOAA fa públics els seus informes sobre les anomalies de temperatura al planeta, i si bé els rècords positius han sigut gairebé una constant els últims dos anys, en molts casos els mapes del món tenyits del vermell que representa les anomalies positives tenen una excepció: l’Atlàntic nord. El desgel accelerat de la capa de gel de l’Àrtic i de Groenlàndia estan refredant l’aigua i l’aire de la regió de l’Atlàntic nord, un fet que els climatòlegs segueixen des de fa anys amb atenció per les possibles conseqüències que podria tenir.

Si en un mapa del món poseu un dit sobre Nova York i travesseu en línia recta l’Atlàntic anireu a espetegar si fa o no fa a Lisboa, cosa que segurament us sorprendrà, ja que el fred i les nevades que molt sovint veiem a Nova York no tenen res a veure amb el clima suau de Lisboa. L’anomenat corrent del Golf, una cinta d’aigües càlides que arrenca al Carib i que banya la costa oest d’Europa, n’és el causant. Diversos estudis apunten que una gran aportació d’aigua freda i dolça provinent d’una fusió massiva de gel de l’Àrtic podria alentir o interrompre aquest corrent, fet que ens portaria a la paradoxa d’un clima bastant més fred a Europa, tot i l’escalfament global. Som a prop realment d’aquest escenari? Els experts en clima Jorge Olcina, de la Universitat d’Alacant, i Javier Martín Vide, de la UB, consideren poc probable que això es produeixi en un termini de 10 o 20 anys, tot i que admeten que l’aportació d’aigua freda a l’Atlàntic nord està sent últimament més gran del que es preveia. Faria falta que es fongués un 40% del gel de l’Àrtic per alterar un corrent tan estable i de tan llarg recorregut. Segons el doctor Martín Vide els experts del Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic van concedir força importància a aquesta interrupció en el quart informe elaborat el 2007, però en l’últim document, del 2014, l’interès per aquesta hipòtesi s’ha desinflat.

Segons Olcina sí que és probable que hi hagi més arribades d’aire polar a latituds baixes com les nostres: una atmosfera més càlida en general serà més dinàmica, fet que pot provocar més moviments de masses d’aire entre latituds. És a dir, és probable que en els pròxims anys hi hagi més calorades en latituds altes i també més fredorades en latituds baixes. Es podria arribar a donar un escenari en el qual el nombre de dies de fred disminueixi a casa nostra, però en canvi els episodis de fred molt intens siguin més freqüents.