Diumenge 18/09/2016

Poc de molt

Aquest esperit, amb visió holística i universal, és el que impregna el corrent filosòfic globalista, iniciat per Ramon Llull al segle XIII i que ha servit d’inspiració a pensadors i artistes durant més de mig mil·lenni

Agustí Rochet Burguete
4 min
Poc de molt

Les societats de diferents indrets del món reclamen un canvi. Un canvi de caràcter individual i lliure, en què es respectin la llibertat de l’altre, les persones, els pobles, les religions i les cosmovisions diferents. Valorant-ne precisament la singularitat i diferència, més que no pas la igualtat. Un canvi impulsat per una nova cultura de la pau, entesa com l’art per resoldre conflictes amb diàleg i consens.

Aquest esperit, amb visió holística i universal, és el que impregna el corrent filosòfic globalista, iniciat per Ramon Llull al segle XIII i que ha servit d’inspiració a pensadors i artistes durant més de mig mil·lenni. En la filosofia lul·liana, el saber, amb la màxima visió de conjunt, de globalitat, precedeix i guia la presa de decisions i l’actuació sobre qualsevol fet determinat.

Un saber que no pretén conèixer-ho tot, ja que el tot és massa gran, sinó identificar els nuclis més determinants de moltes parts de la realitat de diferents cultures i relacionar-les globalitzadament. Com diu l’aforisme: “Saber poc de molt”. Aquest és el paradigma que inspira Ramon Llull a l’Edat Mitjana a concebre l’ Ars generalis ultima i 700anys més tard inspira Lluís Maria Xirinacs a fer el seu model global de la realitat, Globàlium.

A títol de comparació entre els dos models filosòfics podríem dir que l’evolució radica en el moment històric però també en el seu abast. Quan Llull predica la tolerància i la coexistència pacífica entre religions (judaisme, cristianisme i islam) ho fa des del model del saber cert, de l’art de trobar la veritat, una veritat dogmàtica i indubtable. En canvi, el model globalístic de Xirinacs arrodoneix una ontologia ( ontos - logos, realitat-ment) més general, amb la qual Llull no va coexistir. Hi afegeix consideracions sobre l’art, la subjectivitat, la crítica filosòfica, la física quàntica, ciències contemporànies de la naturalesa, l’antropologia i la tecnologia, entre d’altres. I ho fa creant un model, el Globàlium, vàlid només en tant que explicatiu de la realitat, evitant el dogmatisme.

El model Globàlium ha esdevingut en l’actualitat un punt de mira a nivell internacional, a ser un dels models globals de la realitat contemporanis més complets i actualitzats. Xirinacs relaciona la física geomètrica amb la filosofia del llenguatge i representa la realitat en una hiperesfera de quatre dimensions. Un espai geomètric, innovador i revolucionari, en què qualsevol paraula (terme o concepte), té una extensió aureolar d’altres paraules veïnes de les quals depèn, formant part del tot conjunt, d’una xarxa constel·lativa global. Aquest probablement és el preludi de la creació d’un diccionari enciclopèdic universal, en el qual cada paraula té ben definida la seva posició respecte a totes les altres, amb distància i direcció fixades.

El model és, doncs, estrictament racional i coherent i, per tant, matematitzable i informatitzable, i obre així noves vies d’aplicació. Per posar un exemple pràctic en l’àmbit del coneixement, avui les grans companyies tecnològiques (Microsoft, Apple...) en l’intent de gestionar la multitud d’informació heterogènia d’internet ( big data ) es troben amb illes de coneixement amb poca relació amb altres àrees, que no es poden arribar a interpretar de forma global, només a través de núvols de conceptes i agrupacions de coneixements molt concrets. Per aquest motiu es fa necessària la utilització d’un model global, complementari, pensat de dalt (visió global) a baix (informació heterogènia). Tal com fa el prisma òptic, que rep la llum blanca heterogènia i la separa i classifica en els seus colors elementals segons l’arc de Sant Martí.

Avui som més a prop de la interacció de comunitats de diferents disciplines, que s’entenguin en un llenguatge comú (tot mantenint la riquesa del propi llenguatge de la disciplina), que faciliti així el pensament col·lectiu. Les persones que pertanyen a xarxes de coneixement especialitzades que van esdevenint globals complementen de manera molt enriquidora les seves competències individuals.

Aquest serà el repte de la societat del futur. Es fa necessària una mirada global que no es redueixi a les disciplines ni als seus camps. Els models parcials es limiten els uns amb els altres i cal corregir-los, si més no en les seves zones frontereres, considerant el món en la seva unitat diversa. És saludable la revisió continuada dels patrons amb els quals hem sigut educats i cartografiem la realitat, per renovar-los.

Qui escriu aquestes línies va estudiar el model Globàlium al costat de Lluís Maria Xirinacs en els últims 10 anys de vida del mestre, mort el 2007. La imatge pública de Xirinacs és una petita punta d’un iceberg immens. Amb accions concretes va donar un missatge sintètic i radical que no es pot arribar a entendre amb el filtre de part de les informacions que ens arriben. Com més s’aprofundeixi i es conegui la seva obra globalística, més bé s’entendran els fonaments savis de la seva acció.

De Xirinacs vam aprendre que cal esforçar-se perquè els teixits de col·lectius de la societat prenguin forma constel·lativa (democràtica), no jeràrquica (aristocràtica), desenvolupant una nova cultura de “membranes” inspirada en l’alta intel·ligència de l’evolució de l’àmbit biològic. Tant a les organitzacions professionals com en altres àmbits de la societat, si funcionem amb nivells jeràrquics és perquè encara no ens sabem organitzar d’una altra manera. Recomanava començar a nivell individual a fer l’esforç d’alterar-se (fer-se l’altre) sense alterar-se (deixar de ser ell mateix). Mirant sempre d’endevinar l’altre i des de la pràctica de l’amor (sentir el mateix).

Catalunya, com Llull i Xirinacs, ja és un vell i savi país, que ha après a caminar amb elegància. En aquest moment de canvis, un salt endavant és possible, sent impulsors de sistemes de participació orgànica i permanent, creatius i engrescadors, amb uns paràmetres innovadors, aplicables universalment. Lluís Maria Xirinacs va esmerçar molts esforços perquè aquest salt endavant es produís i ara veuria exultant aquest procés d’acció democràtica que està reclamant la mateixa societat.

stats