(THE NEW YORK TIMES)Per llegir l'original, en anglès, clica aquí

LA CARTA A L’AGÈNCIA DE PROTECCIÓ MEDIAMBIENTAL (EPA) DEL FISCAL GENERAL D’OKLAHOMA, SCOTT PRUITT, acusava sense embuts els reguladors federals de sobreestimar exageradament el volum de contaminació atmosfèrica originada per les companyies energètiques que perforaven pous de gas natural al seu estat. Ara bé, Pruitt no esmentava un element crucial. La carta de tres pàgines l’havien escrita els advocats de Devon Energy, una de les empreses petrolieres i gasístiques més grans d’Oklahoma, i l’hi havia enviat el màxim responsable del departament de lobisme de Devon. “Extraordinari!”, va comentar William F. Whitsitt -que en aquells moments dirigia el departament de relacions amb l’administració pública de l’empresa- en una nota tramesa a l’oficina de Pruitt. El gabinet del fiscal general de l’estat havia agafat l’escrit de Devon, l’havia copiat en paper amb el segell del govern estatal, canviant-ne unes quantes paraules, i l’havia enviat a Washington amb la signatura del fiscal general. “La carta arribarà al moment oportú, ja que aquest divendres ens reunim amb l’EPA i la Casa Blanca -afegia Whitsitt a continuació-. Sisplau, transmet al fiscal general Pruitt l’agraïment de Devon”.

Aquest intercanvi de correus electrònics de l’octubre del 2011, obtingut gràcies a una sol·licitud d’accés als registres de la fiscalia, revela l’aliança secreta sense precedents que Pruitt i altres fiscals generals republicans han forjat amb alguns dels productors d’energia més importants del país per oposar resistència a l’agenda regulatòria d’Obama, segons el que es desprèn d’una investigació del New York Times. Els fiscals generals d’almenys una dotzena d’estats col·laboren amb empreses del sector de l’energia, entre d’altres, que en contrapartida els proporcionen sumes rècord per finançar les seves campanyes polítiques. Aquest any els han donat un mínim de 16 milions de dòlars. Malgrat que comparteixen amb els fiscals generals una mateixa filosofia pel que fa a l’abast de les activitats del govern federal, les companyies també s’hi juguen milers de milions de dòlars. A més, és molt probable que aquesta col·laboració s’estengui: des del gener, per primera vegada en la història dels EUA, els republicans controlen la majoria de les fiscalies generals estatals (un total de 27).

FAVOR LEGISLATIU, FAVOR ELECTORAL

El New York Times havia informat anteriorment que alguns fiscals generals individuals havien ordenat posar fi a investigacions, havien modificat decisions polítiques i havien acceptat acords amb condicions favorables a les empreses després de la intervenció de lobistes i advocats, molts dels quals fan donatius a les seves campanyes. Però els fiscals generals també treballen col·lectivament. Durant més de deu anys, els demòcrates han fet front comú amb grups ecologistes com el Sierra Club per servir-se del sistema judicial per imposar una regulació més estricta. Tot i això, mai abans els fiscals generals no s’havien unit a aquesta escala amb els interessos empresarials amb l’objectiu de plantar cara a Washington i impugnar decisions del Govern en tribunals federals.

De la lectura de milers de correus electrònics i documents judicials i de desenes d’entrevistes es desprèn que, d’amagat de l’opinió pública, els representants de les empreses i els fiscals generals coordinen la seva estratègia judicial i altres iniciatives per combatre la regulació federal. “Quan fas servir de manera tan desvergonyida un càrrec públic per defensar un particular amb interessos econòmics tan considerables en un afer sense revelar qui és realment l’autor [dels documents], incorres en una pràctica perillosa”, adverteix David B. Frohnmayer, un republicà que va exercir de fiscal general d’Oregon fa deu anys. “El titellaire mou els fils darrere l’escenari i tu no ho veus. És una cosa que no m’agrada. I quan surt a la llum, sents que t’han utilitzat”.

Els beneficis que ha obtingut Pruitt són clars. Els lobistes i representants d’empreses s’hi han mostrat d’allò més sol·lícits i l’han ajudat a destacar com a president de l’Associació de Fiscals Generals Republicans. Pruitt ha ocupat el càrrec durant dos anys i se n’ha servit per impulsar l’inici del que ell i els seus aliats anomenen la campanya en favor de l’estat de dret, concebuda per oposar-se a Washington. Aquesta campanya, que aglutina diversos fiscals generals que actuen com un gran gabinet d’advocats d’abast nacional, ha servit per recolzar la impugnació de decisions federals i altres desafiaments al govern d’Obama en qüestions mediambientals i relatives a la Llei d’atenció sanitària assequible (coneguda com a Obamacare) i a la regulació de les operacions borsàries. La mesura més recent que la campanya ha situat al seu punt de mira és el decret presidencial sobre immigració. “Estem assistint a una crisi constitucional”, va comentar Pruitt als lobistes del sector energètic i als legisladors estatals conservadors, en una conferència celebrada al juliol a Dallas, després de ser rebut amb una gran ovació. “La trajectòria del nostre país està en risc i en joc, i depèn de la resposta que donem al que està passant”, va reblar.

DESVIAMENT DEL PAPER HABITUAL

I la resposta de Pruitt ha sigut agressiva, i no li ha faltat l’ajuda de molts. Els lobistes del sector de l’energia li han redactat cartes per enviar-les a l’EPA, al departament d’Interior, a l’Oficina d’Administració i Pressupostos i, fins i tot, al president, Barack Obama, segons ha descobert el New York Times. Així mateix, sectors dels quals és regulador s’han sumat a les seves conteses judicials com a demandants, en el que constitueix un desviament del paper habitual del fiscal general de l’estat, que tradicionalment es querella contra empreses per obligar-les a acatar la legislació estatal. Els lobistes del sector de l’energia també han tramès esborranys de projectes de llei a fiscals generals, demanant-los que els ajudessin a aconseguir que els Parlaments estatals els aprovessin per dotar justament els fiscals generals d’una autoritat més clara a l’hora de desafiar l’agenda regulatòria d’Obama, revela la documentació examinada.

“És una cosa força nova”, assegura Paul Nolette, professor de ciències polítiques de la Universitat Marquette, de Milwaukee, i autor del llibre Federalism on trial: state attorneys general and national policy making in contemporary America [El federalisme a judici: els fiscals generals estatals i l’acció política nacional als Estats Units en l’era contemporània], que es publicarà aviat. “No hi ha dubte que l’abast, l’envergadura i el tenor de totes aquestes col·laboracions no tenen precedents”, avisa Nolette. A més, es tracta d’una pràctica que va en augment i que, a parer d’alguns exfiscals generals, amenaça la integritat del càrrec. “El càrrec de fiscal general és una institució il·lustre i noble, ja que en realitat el fiscal és l’advocat del poble”, afirma Terry Goddard, un demòcrata que va ser fiscal general d’Arizona durant dos mandats i que, com Frohnmayer, va poder veure còpies dels documents recopilats pel New York Times. “En aquest cas, la seva independència està clarament amenaçada. El que està passant soscava la reputació de fiscals generals individuals i de la comunitat com a col·lectiu”.

Pruitt, que s’ha convertit en un heroi dels activistes conservadors, rebutja aquestes crítiques i les titlla de desinformades. “Aquesta mena de qüestions són conseqüència de l’ambient en què estem immersos: un ambient polític molt disfuncional i desconfiat”, apunta Pruitt en una entrevista. “Et puc assegurar que ni som ni hem sigut mai així. I malgrat aquestes crítiques, ens asseiem plegats i prenem decisions sobre el que està bé i sobre què representa adherir-se a l’estat de dret. Mirem d’impulsar-ho i fem tot el que està a les nostres mans per educar la gent sobre el nostre punt de vista”.

En un estat dominat pel sector de l’energia, les postures de Pruitt han gaudit d’un gran suport. “El fiscal general Pruitt ha sigut un puntal del nostre estat”, estima el senador estatal Mike Schulz, republicà i portaveu parlamentari de la majoria al senat estatal. “L’estat d’Oklahoma està en una posició millor que l’EPA per regular la perforació de pous”.

Això no obstant, els vincles de Pruitt amb el sector són manifestos. Un dels seus companys més pròxims és Harold G. Hamm, el multimilionari conseller delegat de Continental Resources, una de les empreses d’extracció de petroli i gas més importants d’Oklahoma i Dakota del Nord.

UN ALIAT PODERÓS

Els directius i els lobistes del sector de l’energia del conjunt dels Estats Units van veure un gran potencial en Pruitt, un polític amb talent que havia sigut legislador estatal i copropietari i directiu d’un equip de beisbol de la Minor League abans de ser candidat a la Fiscalia General d’Oklahoma. Un d’aquests lobistes és Andrew P. Miller, exfiscal general de Virgínia, de 81 anys i membre de l’alta societat. Miller és un habitual de les trobades de fiscals generals en complexos hotelers, i la seva cartera de clients està formada, entre d’altres, per TransCanada, la constructora de l’oleoducte Keystone XL, Southern Co., l’elèctrica amb seu a Geòrgia propietària de nombroses centrals termoelèctriques de carbó, i el grup d’inversors que hi ha rere la polèmica proposta d’explotació dels recursos miners de la badia de Bristol (Alaska), el projecte conegut com a Pebble Mine.

Per a la indústria energètica Pruitt va ser una elecció fàcil. “Actualment hi ha una certa mentalitat que emana de Washington i que diu «Nosaltres en sabem més»”, va assegurar Pruitt durant la seva campanya del 2010. “És una estratègia que s’aplica uniformement a tothom, un plantejament basat en les ordres i el control, i ens hem d’assegurar de saber-hi respondre”. Una de les primeres accions de Pruitt va ser crear una “oficina de federalisme” que es va oposar al pla del govern d’Obama de reduir la calitja al sud-oest d’Oklahoma, obligant les centrals termoelèctriques de carbó de l’estat a instal·lar nous sistemes de control de la contaminació.

La seva interacció amb el sector, sosté Pruitt durant una entrevista al seu despatx d’Oklahoma City, està motivada per la voluntat d’obtenir informació dels experts i defensar la tradició històrica d’autodeterminació del seu estat. Aquest tarannà, assenyala, està representat en un gran quadre a l’oli que té penjat al seu despatx en què apareixen les autoritats locals empunyant rifles per fer front als forasters, durant la febre de la terra d’Oklahoma de finals del segle XIX. “Els fundadors es van adonar que no és bo que el poder estigui concentrat en mans d’uns quants”, va comentar Pruitt.

Miller va convertir la promoció a escala nacional de la figura de Pruitt -tant com a portaveu de la campanya en favor de l’estat de dret com en tant que president de l’Associació de Fiscals Generals Republicans- en la seva feina. “El veig com el fiscal general més preparat per encapçalar la iniciativa sobre aquest tema del federalisme”, va escriure Miller a la cap de gabinet de Pruitt l’abril del 2012. “La pedra de toc d’aquesta iniciativa seria organitzar els estats perquè plantin cara al govern federal quan s’extralimiti”. Per a Miller, comptar amb Pruitt com a defensor de la causa formava part d’una estratègia més àmplia. Volia que els fiscals generals estatals fessin front comú, com quan el 2010 es van oposar a l’Obamacare. En aquell episodi, van contractar un dels grans gabinets jurídics mercantils del país, Baker Hostetler, per defensar la seva postura. La factura la van pagar en gran part a través de donatius de directius d’empreses que s’oposaven a la llei.

UNA CRIDA A LA MOBILITZACIÓ

Els plans de Miller per a Pruitt es van fer realitat a principis de l’any passat a l’històric Skirvin Hilton Hotel d’Oklahoma City, on va reunir un grup extraordinari de lobistes del sector de l’energia i fiscals generals de nou estats per al que va batejar com la Cimera sobre el Federalisme i el Futur dels Combustibles Fòssils. La reunió es va celebrar a l’ombra dels edificis d’oficines més prominents del cel d’Oklahoma City, edificis on tenen la seu Continental Resources -una de les empreses més importants que exploten el jaciment petrolífer que creix més ràpidament dels Estat Units, la formació Bakken de Dakota del Nord- i Devon Energy, que l’any passat va perforar 1.275 pous nous. Altres fiscals generals més progressistes, com ara Douglas F. Gansler, de Maryland, van quedar explícitament exclosos de l’acte. “En efecte, el més probable és que el fiscal general Gansler intentés segrestar la teva cimera -va escriure Miller a Pruitt en un correu electrònic-. Com a molt, arribaries a presidir un debat, en lloc d’una crida a la mobilització”.

Segons un ordre del dia de la trobada, a part d’empreses energètiques d’Oklahoma hi van assistir directius de Peabody Energy de Missouri, el productor privat de carbó més important del món, i Southern Co., que s’ha oposat de manera bel·ligerant als mandats federals en matèria de contaminació atmosfèrica. També hi havia advocats mercantils especialistes en regulació energètica, entre els quals F. William Brownell, soci del despatx d’advocats Hunton & Williams, que ha passat més de 25 anys lluitant contra l’aplicació de la llei federal de control de la contaminació de l’aire.

Les conseqüències de la reunió van ser immediates. Una setmana després, es va constituir un grup de treball anomenat Federalisme en la Política Mediambiental, format per juristes de les fiscalies generals de 19 estats, segons revelen els registres obtinguts del gabinet de Timothy C. Fox, fiscal general de Montana, que va participar en la reunió d’Oklahoma. “Envio aquest missatge arran del contacte que vam establir en l’excel·lent conferència mediambiental que va oferir la setmana passada la Universitat George Mason, auspiciada per la Fiscalia General d’Oklahoma -deia Katie Spohn, la vicefiscal general de Nebraska, en un correu electrònic-. Per tal de continuar-nos coordinant en relació amb Federalisme en la Política Mediambiental, estic recollint la informació que pugui aportar cadascun dels estats que van participar en la conferència”.

Miller estava satisfet. “És exactament el tipus de grup operatiu de què parlava”, va declarar en una entrevista. I les opinions van arribar. Els estats van col·laborar per detallar les principals mesures federals en matèria mediambiental, com ara iniciatives per frenar les morts massives de peixos, per reduir la contaminació per ozó, per alentir el canvi climàtic i per endurir la normativa relativa a les cendres de carbó. Després van determinar quina fiscalia estava més ben posicionada per intentar fer-ne un seguiment i, si fos necessari, mirar de bloquejar-les. Sovint, l’oficina de federalisme de Pruitt iniciava el seguiment d’una iniciativa després d’haver-se coordinat amb representants del sector, especialment amb Devon Energy. L’empresa, una de les que més fons aporten a l’Associació de Fiscals Generals Republicans, és molt cautelosa amb tot el que té a veure amb la seva projecció pública. Tot i això, no va tenir inconvenient a demanar ajuda a Pruitt i el seu gabinet i concertar reunions entre el fiscal general i el conseller delegat, el cap de relacions amb l’administració pública i altres figures importants de l’empresa. “Tenim un deure clar amb els nostres accionistes i altres persones que ens obliga a participar en aquestes discussions”, va explicar en un comunicat John Porretto, un portaveu de Devon.

GENS MANIÀTICS AMB L’AUTORIA

Si bé algunes converses van ser de caràcter general, altres van ser força explícites, en particular la que tractava sobre la normativa de l‘EPA relativa al metà, que va motivar que Whitsitt, el representant de Devon, proposés a Pruitt d’enviar una carta a l’organisme. “Només una nota per enviar-te la versió electrònica de l’esborrany de la carta per a Lisa Jackson, de l’EPA”, deia una carta de Whitsitt del setembre del 2011 adreçada a la cap de gabinet de Pruitt. “No som maniàtics pel que fa a l’autoria, o sigui que en podeu fer el que cregueu oportú, no hi ha cap problema”. Pruitt va agafar la carta i, després de canviar només 37 paraules de 1.016 de l’esborrany, la va copiar en fulls amb la capçalera del govern estatal i la va enviar a Jackson, l’administradora de l’EPA.

Aquest només és un dels desafiaments a Washington que ha protagonitzat el fiscal general. Els representants de Devon també van adreçar-se a Pruitt per aconseguir el suport d’altres fiscals generals i governadors republicans per oposar-se a una norma proposada per l’Oficina de Gestió del Territori (BLM) que havia de regular la fracturació hidràulica, coneguda com a fracking, en terres de titularitat federal. “Tal com et vam prometre, t’enviem adjunt un esborrany de la carta de seguiment de l’Associació de Governadors Republicans i l’Associació de Fiscals Generals Republicans adreçada al president Obama en la qual ens oposem a la norma que proposa la BLM”, va escriure Brent Rockwood, el director d’afers de l’administració pública de Devon, al gabinet de Pruitt a finals del 2012 en un correu electrònic marcat com a “confidencial”.

Setmanes després, la carta va ser enviada a Obama sense haver-ne canviat ni una sola paraula, signada per Pruitt i pel governador Bobby Jindal, de Louisiana, llavors cap de l’Associació de Governadors Republicans. Un cop més, els representants de les empreses del sector van expressar la seva satisfacció a Pruitt. “M’he assabentat que ja està fent efecte i potser en farà més, potser fins i tot aconseguirem que retirin la norma o la modifiquin de manera que només ens obligui a informar”, va escriure Whitsitt en un altre correu electrònic marcat com a “confidencial”. Segons el sector, complir la norma, que encara no s’ha promulgat, tindria un cost d’uns 346 milions de dòlars anuals.

ELS AMICS DEL SENAT I LA CAMBRA

El gabinet de Pruitt, en un comunicat al New York Times, va rebutjar de pla que el fiscal general hagués comès un error per haver enviat a Washington cartes amb observacions escrites per lobistes o per haver-se alineat amb empreses del sector en alguns litigis. “La Fiscalia General s’interessa per les observacions del sector a fi de determinar el perjudici real derivat de la normativa o les accions federals -declarava el comunicat-. El que importa és el contingut de la petició, no pas la font d’on prové”.

Convèncer els legisladors perquè aprovin certes lleis s’ha revelat com una altra eina d’influència eficaç. Els correus electrònics als quals hem tingut accés demostren que, a Virgínia de l’Oest, Miller va entregar al fiscal general Patrick Morrisey un projecte de llei que, a parer del primer, deixaria Virgínia de l’Oest en una millor posició per impugnar certes normes del govern d’Obama que s’havien proposat a fi d’endurir els controls a la contaminació que generen les centrals elèctriques. “Confio que trobaràs la legislació acceptable en la seva forma actual -va escriure Miller a Morrisey al febrer, fent referència a una reunió privada que havien mantingut tots dos a la biblioteca de dret de les oficines de Morrisey a Charleston, Carolina del Sud-. Si és el cas, t’agrairia que fessis que els teus amics del Senat i de la Cambra de Delegats l’aprovin”.

Més endavant, es va presentar una versió del projecte de llei als legisladors i les dues cambres legislatives de Virgínia de l’Oest la van aprovar al mes de març. Rupert Phillips fill, membre de la cambra baixa i ponent principal d’un segon projecte de llei que també contenia formulacions idèntiques a les que havia proposat Miller, va afirmar en una entrevista que havia actuat amb el suport de Morrisey, una informació que corrobora William B. Raney, president de l’Associació del Carbó de Virgínia de l’Oest, la patronal del sector. “És agradable veure que tots parlem amb una sola veu”, va afirmar Raney. Un portaveu de Morrisey va posar en dubte aquesta versió dels fets, assenyalant que, si bé estava d’acord amb l’oposició a la norma federal, no havia contribuït a impulsar la legislació.

Per llegir l'original, en anglès, clica aquí