Publicitat
Publicitat

Preparem-nos per a una revolució

Fa calor i mentre preparo els materials per a una conferència m’enganxo al canal de YouTube del Fòrum de Davos. No és un deliri estiuenc. El que veig i sento és angoixant com un thriller. Pot acabar molt bé o molt malament. M’atrapa. Els vídeos del Fòrum del 2017 tracten, sobretot, del que proposen anomenar la Quarta Revolució Industrial. Ja no es tracta, només, dels efectes de la digitalització i del desplegament de la societat del coneixement i de la informació: va molt més enllà. Segons proposen, es tracta d’una convergència tecnològica que revolucionarà totes les dimensions no només del que fem, sinó del que som. En el centre d’aquesta transformació radical: la intel·ligència artificial. La insistència en la transformació revolucionària del nostre ésser és el centre de les tesis de Klaus Schwab, un dels fundadors de Davos i autor del llibre La cuarta revolución industrial. Escoltant-lo, una expressió seva em paralitza: ens hem de preparar per a aquesta revolució que ja està tenint lloc. Em pregunto: què pot voler dir preparar-se per a una revolució? ¿Vol dir que no l’estem fent nosaltres? I si no l’estem fent, qui la fa? Sembla, del que es desprèn d’aquests plantejaments, que l’alteració profunda del que som hagi de consistir, en el fons, a deixar de ser subjectes del que fem.

. TSUNAMI. Una de les imatges més recurrents d’aquests debats és la de l’onada o tsunami. S’acosta i ho fa a gran velocitat, diuen. Si recordem les imatges dels darrers tsunamis asiàtics, la reacció del cos és, evidentment, la por a la destrucció i l’ofec. Un tsunami és un naufragi en terra. Qui se’n pot salvar? La meva àvia ens explicava un conte japonès d’un nen que salvava tota la gent del seu poble incendiant els camps més elevats, per allunyar-los de les cases vora mar abans que arribés l’onada. Parlar d’una revolució tecnològica com un tsunami implica la idea que hi haurà molts damnificats i que preparar-se per a ella vol dir, bàsicament, desenvolupar estratègies de salvació. Per a qui? Per a quants? Una de les taules de debat de Davos 2017 es deia, reprenent l’expressió de Schwab, “Preparant la Quarta Revolució Industrial”. Els “líders” que hi eren convocats parlaven, bàsicament, de com minimitzar els danys massius esperables i ja acceptats (atur, desplaçats, desigualtat, etc.). Aquests són els revolucionaris del nostre temps?

. ESDEVENIMENT. Al llarg de la segona meitat del segle XX, la filosofia europea va afrontar el problema de la revolució i dels seus fracassos històrics proposant el concepte d’esdeveniment. Què hi ha, en els esdeveniments més importants, que no hem fet directament nosaltres? I què exigeix de nosaltres cada esdeveniment? Quina responsabilitat implica? L’esdeveniment és aquell sentit del que passa que va més enllà del que havíem programat. En aquest sentit, pot ser alliberador: obre possibles que no esperàvem. A diferència del tsunami, però, no és només una força que ens supera i ens amenaça. Un esdeveniment ens situa en la doble posició de decidir i de rebre, de proposar i d’escoltar, de projectar i d’entendre. És actiu i passiu alhora. Transforma i ens transforma.

. ACCIÓ. Preparar-se per a una revolució que no farem nosaltres no és disposar-se a l’esdeveniment i als seus possibles inacabats. Lluny d’això, és una crida a l’acció urgent que ens posa en una relació servil amb el futur immediat i el seu sentit tancat. Ens invita a relacionar-nos amb un canvi històric que no podem guiar ni valorar, que no podem aturar ni rectificar. Només adaptar-nos-hi millor. Diu Giulio Giorelli, filòsof de la ciència, que la paraula revolució, ja sigui política o científica, és la que relaciona temps, coneixement i llibertat. Conèixer és poder canviar el coneixement i aquesta és la base de la llibertat. Sense aquest tercer element, la llibertat, no hi ha revolució. Només condemna o salvació. L’esdeveniment queda reduït, aleshores, a providència.

Hi ha països i individus que confien que seran els surfistes de la gran onada, els Noès de la futura inundació. Seleccionaran talents i rendibilitzaran futurs. S'adaptaran millor i en recolliran els fruits. Jo confio, en canvi, que hi haurà nens que sabran veure-hi de lluny, córrer sols si cal i incendiar els camps per donar una altra llum al temps. Educar-nos no és preparar-nos per a la revolució que ve, sinó aprendre a fer la revolució que volem.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT